Al final del s. XV el món conegut pels europeus era molt reduït. Durant l’Edat Moderna es van produir nous coneixements geogràfics i va variar, en conseqüència, la consciència sobre com era realment el planeta. Efectivament, els europeus no solament van entrar en contacte amb un nou continent, Amèrica, sinó que van conèixer una bona part de la costa d’Àfrica, arribaren fins als límits orientals d’Àsia i van fer la primera volta al món. Aquest descobriments van se portats a terme, en primer lloc, per portuguesos i castellans i posteriorment, per altres pobles europeus de la costa atlàntica: francesos, anglesos i holandesos.

Causes dels descobriments geogràfics

• considerable augment de la població europea al llarg del s. XV, la qual, tal com era característica abans de la Revolució Industrial, no podia créixer gaire a causa de la impossibilitat d’augmentar els rendiment de la terra. Trobar un lloc on situar l’excedent de població podia ser doncs, una solució al seu creixement;

• el comerç de les espècies. El més important de l’època medieval, es feia amb l’Orient: la Xina, el Japó i l’Índia. Les espècies s’usaven per donar sabors variats als menjars, d’altres s’empraven per a la medicina i per tenyir la roba. Malgrat les dificultats –bandolers, peatges...-, era un comerç rendible i molts mercaders, sobretot italians, en vivien.

Aquest sistema comercial podria haver continuat durant molts anys, però es produí un fet que ho capgirà tot. El 1453 va culminar l’expansió dels turcs amb l’ocupació de Constantinoble i va quedar tallat el camí comercial cap a l’Orient;

• canvis mentals sobre la forma de la Terra. Ja a l’època antiga els grecs Eratòstenes i Ptolemeu havien defensat que el planeta era rodó i no pla com podia semblar a primera vista. Fins i tot van arribar a calcular el radi de la Terra. Durant l’Edat Mitjana, però, això es va oblidar i la teoria de la Terra plana va ser la dominant. Durant el Renaixement, les teories de Ptolemeu es van revifar gràcies a Toscanelli. Si la Terra era rodona s’obria la possibilitat d’anar cap a Orient, cap a la terra de les espècies, per l’oest, tot travessant l’Atlàntic;

• canvis en les mentalitats: el viatge de Marco Polo a la Xina i al Japó en el s. XIII atreu la curiositat dels europeus i va intensificar l’afany d’aventures;

• el desig de convertir infidels, present en les idees i sentiments de moltes persones de l’època; i

• avenços científics i tècnics. Els vaixells es van perfeccionar. Les naus i les caravel·les, més estables, altes i ràpides, van substituir galeres i coques medievals. Apareixen nous instruments de precisió i orientació com ara la brúixola –procedent de la Xina- l’astrolabi i el quadrant, juntament amb els progressos de la cartografia.

Els regnes de la península Ibèrica, Portugal i la monarquia dels Reis Catòlics –Isabel de Castella i Ferran d’Aragó- van ser els promotors de les primeres expedicions. Anys a venir les monarquies de l’època van impulsar també expedicions, perquè així podien obtenir ingressos elevats derivats del tràfic comercial i de l’explotació econòmica dels territoris conquerits.

Portugal: capdavanter en les expedicions

Els portuguesos, gràcies a llur proximitat a l’Àfrica i a l’Atlàntic, can esforçar-se ben aviat per arribar a Orient seguint la ruta que duia al sud d’Àfrica. L’infant Enric de Portugal, anomenat “el Navegant”, va crear l’Escola Naval de Sagres, on estudiaven mariners i cartògrafs, i afavorí diverses expedicions marítimes per les costes africanes. Així, ja el 1432 els portuguesos havien descobert les illes Açores i Madeira.

Portugal es convertí d’aquesta manera, en un país cosmopolita on molts mercaders flamencs, genovesos i fins i tot catalans, s’havien afincat. Aquests personatges impulsaven els reis a buscar llocs per comerciar. Quan van descobrir mines d’or al golf de Guinea, iniciaren la política del secret. Intentant que els països mediterranis no s’assabentessin, anaven voltant Àfrica per trobar un lloc on, girant cap a l’est, arribessin a l’Índia per poder comerciar, sense intermediaris, amb els proveïdors d’espècies.

El 1487 Bartolomeu Dias arriba al cap d’Àfrica del Sud, que el rei anomenà de Bona Esperança perquè obria una esperança d’arribar al país de les espècies. Aquestes primeres empreses van incloure l’establiment de factories comercials. D’elles, Portugal n’obtenia or, esclaus i vori. Pocs anys després, el 1498 el portuguès Vasco de Gama va arribar a l’Índia vorejant Àfrica. Per fi quedava oberta una ruta alternativa a la Mediterrània, i els portuguesos fundaven factories comercials a les costes de l’Índia.

El descobriment del Nou Món

Quan Portugal ja havia assolit la punta més meridional d’Àfrica, les possessions atlàntiques de Castella s’havien limitat al descobriment de les illes Canàries.

Durant aquest temps, un navegant d’origen desconegut, Cristòfor Colom, tenia la convicció que la Terra era rodona i un terç més petita del que en realitat és. Per això va presentar al rei Joan de Portugal el seu projecte de navegar cap a l’oest per intentar arribar a les Índies. Portugal no obstant, estava intentant tot el contrari, arribar-hi per l’est.

Davant la negativa portuguesa, Colom es va adreçar als Reis Catòlics el 1486, i el 1492 fou acceptada la seva empresa.

El dia 3 d’agost de 1492 Colom, amb els germans Pinzón, va sortir dels port de Palos amb tres naus i es va dirigir a les Canàries, on va fer escala. Va continuar tot seguit la travessia de l’Atlàntic fins a arribar a l’illa Guanahaní, a l’arxipèlag de les Bahames, el 12 d’octubre. Després de recórrer Cuba i Haití, va tornar a la Península, on fou rebut pels Reis Catòlics a Barcelona.

Colom va fer tres viatges més. El segon, iniciat el 25 de setembre de 1493, el va fer amb 17 vaixells i gairebé 1.500 tripulants. Va posar peu per primer cop a les illes de Montserrat, Dominica i Puerto Rico.

La tercera anada a Amèrica fou el 1498 i el va dur a l’illa de Trinidad i la costa de Veneçuela.

El darrer viatge, ple de problemes a causa de les tempestes i les rivalitats entre els colonitzadors, el va fer del 1501 al 1504.

Colom va morir el 1506 convençut que havia trobat un nou camí cap a les Índies, però decebut perquè no hi havia espècies i ignorant que havia topat amb un nou continent.

A la tornada del primer viatge, els Reis Catòlics demanaren al papa el reconeixement de la sobirania sobre les terres descobertes. Això va obrir un conflicte amb Portugal que es va resoldre amb el Tractat de Tordesillas (1494), en el qual s’establí una lìnia de demarcació al meridià 46. Les terres situades a l’est d’aquest meridià estarien sota la sobirania portuguesa, i les situades a l’oest quedarien sota la castellana.

Coincidint amb els dos darrers viatges de Colom, i durant els anys següents, se'n van realitzar molts altres, que van rebre el nom de viatges menors, per distingir-los dels colombins:

• Es van recórrer les costes americanes de la península de la Florida fins al estuari del riu de la Plata.

• El descobriment decisiu per demostrar que les Índies no eren no d'Àsia el va realitzar Vasco Núñez de Balboa, que va travessar a peu l'istme de Panamà i ve descobrir el que ell anomenà mar del Sud 1513 i que posteriorment serà l'Oceà Pacífic. S'havia dons demostrat que, per arribar a l'Àsia, calia continuar navegant cap a l'oest per aquest nou oceà.

La primera volta al món: la terra és rodona

Mentre que Portugal ja ha arribar a l'Índia per la ruta africana, Castella continua la seva trajectòria cap l'oest. L'agost de 1519, una expedició de cinc vaixells va sortir de Sevilla comandada per un portuguès, Fernao de Magalhaes. Fins al riu de la Plata van navegar per aigües conegudes. Després, tot fou difícil i perillós: el descobriment de l'estret de Magallanes, la travessa de l'oceà Pacífic, l'arribada a un arxipèlag (Filipines), on Magalhaes va morir, l'enfrontament amb els portuguesos a les Moluques, i el retorn vorejant la costa de l'Àfrica.

Després de tres anys de navegació només va retornar a San Lucas de Barrameda una de les cinc naus, tan sols amb 18 dels 239 homes de l'expedició, comandats pel basc Juan Sebastián Elcano. El viatge va demostrar que la Terra era rodona i es podia circumnavegar.

Altres exploracions i conquestes

• • La conquesta de Mèxic va ser realitzada entre els anys 1519-1521 per Hernán Cortés. Va sortir de Cuba i, després de desembarcar a la costa mexicana, on va fundar la ciutat de Veracruz, es va guanyar l'amistat d'algunes tribus enemigues dels asteques i va arribar a la capital , Tenochtitlàn, on va fer presoner a l'emperador Moctezuma. Després de la batalla d'Otumba, els espanyols van reconquerir la capital i van dominar tot l'Imperi Asteca.

  • L'expansió espanyola va continuar amb la conquesta de Guatemala i d'Hondures. En Aquest territori es va crear el Virregnat de Nova Espanya l'any 1535 i des d'allí l'expansió es va dirigir cap Amèrica del Nord.

  • L'Imperi del Inques, que comprenia Equador, Perú i part de Bolívia, va ser conquerit entre el 1527-1532 per Francisco de Pizarro, que va aprofitar les disputes entre els inques i va fer presoner a Atahualpa, a qui finalment va matar. Després es va apoderar de Cuzco, capital de l'Imperi i va fundar la ciutat de Lima que va ser la capital del Virregnat del Perú.

  • Xile va ser conquerit per Pedro de Valdivia, després de cruels lluites amb els araucans. També van quedar sotmeses Nova Granada, Equador i les terres altes colombianes, d'on van sortir les expedicions cap al riu Amazones.

  • Pedro de Mendoza va conquistar les terres del Rio de la Plata (1535) i fundar la ciutat de Buenos Aires.

  • Van explorar el Pacífic, on van descobrir nombroses illes. López de Legazpi va conquerir les filipines i fundar la ciutat de Manila el 1571.

L'impacte dels descobriments i l'expansió europea

La recuperació econòmica de la segona meitat del s. XV va experimentar un gran impuls renovador amb els descobriments geogràfics. Sota l'estímul del creixement de la població europea i de la demanda colonial, la producció agrària i manufacturera van augmentar considerablement. Però va ser sobretot en el terreny comercial i financer on l'economia va realitzar la seva expansió més notòria.

L'explotació econòmica de les noves terres

a) La colonització portuguesa. L'escàs potencial demogràfic portuguès no va permetre l'ocupació efectiva i l'explotació dels territoris descoberts i es va limitar a l'establiment de factories comercials a les costes d'Àfrica, de les Índies orientals i de les illes de les Espècies, des de les quals realitzava els seus intercanvis comercials. Tan sols a les costes brasileres els portuguesos van controlar la producció de canya de sucre mitjançant la utilització d'esclaus negres procedents del golf de Guinea, però tampoc allà es van endinsar a l'interior del continent. Aquesta absència de control portuguès sobre la producció d'espècies va facilitar l'avenç d'Holanda, que al final del segle XVI acaparava una bona part dels mercats portuguesos.

b) La colonització castellana. Va tenir un caràcter força diferent, després d'un primera fase en les Antilles i al no trobar or i espècies, van avançar cap l'interior del continent amb la seva conquesta i per assegurar-se el domini sobre una població sotmesa des de feia segles es van limitar a substituir les velles classes dirigents.

Un cop esgotat el període de depredació que proporcionaven el pillatge i el botí de guerra, va caldre organitzar la producció de les noves terres conquerides. Els indis no van ser esclaus, però la nova classe dominant va trobar formes que respectant l'indi teòricament, permetien l'obtenció de mà d'obra abundant i barata.

Les dues formes més usades per l'aprofitament del treball indígena eren:

1ª) L'encomienda, la Corona encomanava un nombre d'indis a un encomendero, que a canvi de protecció i instrucció religiosa, els podia exigir el pagament de tributs i la prestació de treballs, el més normal era a les plantacions de sucre, cacau, tabac, anyil ...

2ª) La mita, molt utilitzada en el treball miner per l'explotació de les mines d'or i plata que a mitjans del segle XVI van ser descobertes a Potosí (Perú) i Zacatecas (Nueva España). Obligava a les comunitats indígenes a subministrar un determinat nombre de treballadors durant períodes limitats de temps i amb un salari que era molt baix, inferior al dels treballadors lliures.

Conseqüències dels descobriments

• Demogràfiques

1. L'emigració a les colònies, que absorbiria en endavant l'excedent de població europea.

2. El mestissatge racial, especialment visible a Iberoamèrica. El tràfic d'esclaus negres.

3. L'intercanvi continental d'endèmies, que va contribuir al descens de població indígena.

• Econòmiques

1. L'Atlàntic va reemplaçar a la Mediterrània. La incorporació d'Amèrica als circuits econòmics europeus va produir el desplaçament de l'activitat comercial des de la Mediterrània cap a l'Atlàntic, i va provocar la crisi dels ports mediterranis i l'expansió d'altres com Sevilla, Lisboa, Londres o Anvers. Europa entrava així en el que s'ha nomenat l'era atlàntica.

2. Els metalls preciosos van arribar a Espanya. La mineria de l'or i de la plata era un dels gran recursos americans. Els metalls preciosos que van arribar d'Amèrica van servir per alleujar la necessitat de mitjans de pagament a Europa i van fomentar la tendència de les nacions a l'atresorament d'or, que va provocar, com a conseqüència, una pujada general dels preus.

La importació d'or i de plata, a través de Sevilla, va estimular l'economia espanyola. Entre els seus efectes negatius s'ha de citar la cobdícia desencadenada entre els països europeus, que van promoure l'actuació de pirates i filibusters al Carib contra els ports i els galions espanyols.

3. El transvasament de productes entre les dues riberes de l'Atlàntic va ser molt intens. La ramaderia americana, basada gairebé exclusivament en l'explotació de la llama, es va transformar totalment amb la importació de les espècies conegudes a Europa. El blat, el cafè, la canya de sucre, l'olivera i el cànem, entre d'altres, van ser implantats al nou continent. D'altra banda, a Europa es va produir una profunda transformació agrícola amb la implantació del blat de moro i la patata.

• Culturals

1. Els europeus va implantar la seva cultura. Els valor propis dels pobles europeus, la llengua, la religió, l'art, el sentit del dret i la manera de concebre el món, van ser portats a les noves terres descobertes.

L'enginyeria i les noves tècniques de navegació es van desenvolupar davant del ràpid creixement del viatges entre Europa i les terres descobertes.

2. La geografia va experimentar un gran desenvolupament. A mitjans del s. XVI. La humanitat disposava d'un coneixement del món bastant complert i real; gairebé només quedaven fora d'aquest coneixement les regions polars i l'interior d'Austràlia i d'Àfrica.

4. Economia i societat: VES A LA PÀGINA >>>>