A la mort de Lenín el 1924 es va desencadenar un debat polític per establir la seva successió. Aviat bipolanitzat a dues bandes:
a) la de Trotskij (Lev Davidovic Bronstein, 1879—1940), antic socialdemòcrata i genuí marxista-leninista, creador de l’Exèrcit Roig 1 autor de la praxi coneguda com “revolució permanent partidària d’estendre-la arreu del món o opció internacionalista; i
b) la de Stalin (Josif Visaninovic Dzugasvili, 1879-1953), secretari general del PCUS des del 1921, partidari de consolidar el socialisme a l’URSS.
Aquell mateix any del 1924 es va crear un triumvirat format per Kamenev, Zinoviev i Stalin, iniciant-se de fet, un règim de dictadura personalista d’aquest darrer que va durar fins la seva mort creant el que s’ha conegut més àmpliament com stalinisme, en sentit negatiu, com una corrupció de l’aparell del PCUS. Stalin va desencadenar els processos. de Moscou (1936—1939) contra la cúpula del partit eliminant-la físicament.
L’agricultura va ser totalment col·lectivitzada, reprimint-se violentament l’oposició de la pagesia rica i mitjana. L’estat va crear dos tipus d’explotacions agràries: els Kolkhoz o cooperatives de camperols i els Sovkhoz, empreses estatals on treballaven com assalariats.
TEXTOS REVOLUCIÓ SOVIÈTICA: VES A LA PÀGINA >>>>