Embedded Files
· Concepte: les Revolucions Liberals van significar el pas d’un sistema polític basat en el poder feudal a una democràcia parlamentària fonamentada en la voluntat popular. La primera revolució liberal es va donar a França (1789—99) i es pren com a model.
· Antic Règim: la feudalitat francesa era dirigida pel rei, dividint-se en privilegiats, aristocràcia propietària de terres, i el clero. 1 no privilegiats o Tercer Estat, constituït pels qui treballen (pagesia, artesanat i burgesia que dirigeix. els anteriors i en treu els majors beneficis).
· Causes de la revolució: refús dels estaments privilegiats per part del Tercer Estat i tres grans crisis de finals del s. XVIII coincidents: l’econòmica, la política i la ideològica.
· Revolta aristocràtica (1787—89). El 1787 el rei convoca l’Assemblea de Notables per fer que la noblesa i clero paguin impostos. Aquests, a més de negar—s’hi, demanen la convocat6ria dels Estats Generals (institució encarregada d’aprovar els impostos, arcaica i no reunida des del 1614).
· Estats Generals: inaugurats el maig del 1789 en un clima de gran conscienciació política (els diputats han estat elegits per milions de persones). El 17 de maig els diputats del Tercer Estat en veure que llurs peticions no són acceptades, abandonen la reunió i juntament amb una minoria de la noblesa i el clero (influïda per les idees innovadores de Rousseau i Montesquieu) funden 1’Assemblea Nacional.
· L’Assemblea Nacional. L’estat d’excitació social provoca diferents insurreccions: dels parlamentaris, dels pagesos i del poble de París (presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789). Com a resultat d’aquestes, el rei, en contra dels seus interessos, accepta 1’Assemblea Nacional i accedeix a que s’ encarregui la redacció d’una Constitució per a França.
· Assemblea Nacional Constituent: nova denominació de l’anterior. Amb l’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789) i l’aprovació de la Declaració dels Drets de 1’Home i del Ciutadà (26 d’agost del 1789), l’Assemblea va transformar França en un Estat burgès. Hom també creà la Guàrdia Nacional, formada per ciutadans partidaris de la revolució, per contrarestar la força de l’exèrcit dominat pel rei. Paral·lelament sorgeixen diferents clubs o grups polítics que actuen en l’Assemblea.
Al llarg d’aquests tres anys (1789—1792) hi ha una situació d’equilibri, tot i que molt precari i tens, entre els dos grups en conflicte: per una banda: rei, noblesa, clero i exèrcit; i per l’altre: l’Assemblea Nacional Constituent, el poble de París i la Guàrdia Nacional.
Però aquesta política de compromís fracassarà i donarà lloc a la caiguda de la monarquia constitucional. El juliol del 1790 s’aprova la Constitució Civil del Clero, els clergues passen a ser funcionaris de l’estat i l’Església perd les seves propietats per mitjà de la desamortització.
Amb la Constitució de 1791, aprovada el setembre, l’Assemblea passa a nomenar-se Assemblea Legislativa.
· Assemblea Legislativa. Començà la intervenció exterior i el poble francès identifica el guanyar militarment als estrangers amb l’èxit de la Revolució. Així, l’agost de 1792 el poble de París s’aixeca de nou, enderroca la monarquia i estableix la Iª República Francesa.
La Revolució Democràtica (1792—94). Punt màxim de la Revolució Francesa, consolida els canvis efectuats entre el 1789 i el 1792 fets per l’alta burgesia. Tot i que en teoria el poder el té la República, el país el dirigeix la Convenció, nom que rep l’assemblea parlamentària d’aquest moment.
La Convenció Girondina (1792—1793). Els girondins (centre-esquerra), grup polític format majoritàriament per l’alta burgesia, controlen la Convenció. El seu gran triomf fou aturar la invasió estrangera. Van perseguir l’Església refractària i els grups contrarevolucionaris. Tot i llur moderació consenteixen l’execució del rei Lluís XVI i de la reina, acusats pels jacobins, el gener del 1793.
La Convenció Jacobina (1793—1794). L’empitjorament de la situació política i econòmica obliga als jacobins (esquerra) a controlar la Convenció. També anomenats muntanyesos, són la petita burgesia. Van radicalitzar la repressió vers l’Església i els contrarevolucionaris. Crearen un sistema totalment centralitzat i un nou model d’exèrcit format per ciutadans lliures, usats per reprimir la contrarevolució, frenar la invasió estrangera i començar a exportar la revolució. La figura genial i més representativa del moment fou M. Robespierre. Els jacobins tenien llur base social en els sans-culottes (poble menut urbà) que els pressionà per la seva esquerra, aconseguint establir una economia molt controlada (precedent de la planificada de caire socialista). És l’etapa més significativa de tota la Revolució.
La Convenció thermidoriana. El juliol del 1794 té lloc el Cop d’Estat de Thermidor que va representar el triomf de la burgesia moderada. Aquesta va posar fi a la possibilitat d’una revolució democràtica i popular. Entre el 1794 i el 1795 es va dur a terme l’eliminació de totes les mesures jacobines i el retorn als principis moderats del 1791: se suprimeix la legislació social a favor de la petita burgesia, s’interromp la política de terror contra la reacció contrarevolucionària i es persegueix brutalment els jacobins.
· El Directori (1795—1799). A l’estiu del 95 la Convenció es va dissoldre i s’instaura el Directori dirigit per l’alta burgesia del 89—92. El 1795 s’aprova una nova Constitució que estableix: la divisió dels ciutadans en actius i passius, la prohibició de l’esquerra i de l’extrema esquerra, la llibertat econòmica absoluta, la fi de la persecució de l’Església i un sistema bicameral amb 5 directors encarregats d’evitar la dictadura d’una sola persona o grup.
També, el Directori utilitzarà el nou exèrcit revolucionari per estabilitzar la situació socioeconòmica interna i per continuar la invasió d’Europa.
· El Cop d’estat de Brumari. El 1792 l’exercit era qui controlava realment la situació. Napoleó, general, màxim cap d’aquell i molt popular, per mitjà d’un cop d’Estat implantà el novembre el Consolat.
· El Consolat. Esdevé una dictadura militar. Napoleó va consolidar i perfeccionar l’obra política de la Revolució i a l’exterior va significar l’extensió d’aquesta i la consolidació de 1 exèrcit nacional.
Resultats de la Revolució i de l’Imperi. Abolició del feudalisme, creació d’una societat de classes, consolidació del liberalisme econòmic i la implantació d’un sistema que establiria la igualtat i la llibertat jurídiques dels individus i la sobirania nacional. Això representarà el naixement d’una nova Europa.
Page updated
Google Sites
Report abuse