Eina per regular el procés d'aprenentatge i possibilitar a l'alumnat analitzar la seva tasca i prendre decisions per millorar-la.
L'ajuda a pensar
L'orienta sobre les expectatives
El fa fixar en tots els detalls
L'ajuda a fer un millor treball
La finalitat més interessant del seu ús és promoure l'autoregulació de l'alumnat. Per tant, serà una eina per la regulació que possibilita l'avaluació formativa i formadora a les aules. No obstant, també la podem utilitzar per qualificar una tasca. Sent una eina útil en certs casos per l'avaluació sumativa.
Una activitat complexa i competencial. Per exemple, realitzar un póster científic.
Si es proposen com a eines per regular activitats competencials caldrà tenir presents les competències associades. Ens serà de gran utilitat fer una lectura de les orientacions de cada competència i els nivells d'assoliment per poder afinar la redacció (competències bàsiques).
La rúbrica ajuda als docents a mostrar de forma clara les expectatives, el que s'espera dels estudiants, i a orientar-los de com arribar-hi. Faciliten l'autoreflexió de l'aprenent i la seva implicació activa en l'aprenentatge.
Per fer-les utilitzem una matriu o taula de doble entrada a on s'explicita:
A a la primera columna els criteris d'avaluació o realització (què cal fer?). Aquests es relacionen amb les idees en les quals cal pensar per realitzar la tasca i/o les accions a aplicar.
En les columnes següents es concreten els criteris d'avaluació de qualitat o indicadors de resultats (com cal fer-ho?) que expliciten nivells possibles, redactats amb indicadors de resultats: del nivell de qualitat alt al nivell mínim. Aquest criteri segueix l'escala de Likert.
Respecte el número de nivells d'una rúbrica el més usual es situa entre tres i cinc, sent el de quatre el més recomanat al ser parell i no possibilitar un punt mig. Un major nombre de nivells implica generalment una pèrdua de consistència de les descripcions d'aquests i, en conseqüència, menys fiabilitat en la tria.
CRITERIS DE REALITZACIÓ
Són exhaustius i alineats amb els objectius d'aprenentatge.
Estan formulats amb un verb d’acció que permet fer-se idea de la fita o objectiu a atendre.
La redacció és sintètica i alhora prou entenedora per a l’alumnat.
L'ordre és coherent.
CRITERIS DE QUALITAT que prenen forma en els diferents indicadors d'avaluació de cada nivell.
Són el màxim d’objectius possible per evitar interpretacions diferents.
Estan formulats amb un verb del present d'indicatiu en 3a persona del singular (Identifica les...)
S'evita l’ús de substantius, adjectius o adverbis que denotin subjectivitat o massa abstractes.
S'utilitzen termes en positiu per tots els nivells, concretant el que s'espera que es faci correctament.
Coordinats entre ells i coherents amb el criteri de realització.
No comprometen l’honestedat de l’alumnat i/o no obliguen a jutjar comportaments dels altres.
En general, el nivell més alt de qualitat és potencialment assolible per l’alumnat.
Donen idea de progrés o millora: proporcionen orientacions per millorar.
Es diferencien els nivells en termes de qualitat més que de quantitat.
La redacció és sintètica i alhora prou entenedora per a l’alumnat.
No es recomanable, si la finalitat no és qualificadora, assignar números a les columnes ni als intervals numèrics
Font: Adaptació d'indicadors de la XCB i de l'article: Les rúbriques per a un avaluació plantejada com a aprenentatge.
Nivells de les competències.
Competència Personal i Social sabem que els indicadors responen a freqüència observada (molt sovint, sovint, alguna vegada i gairebé mai)
Complexitat cognitiva. Ens anirà molt bé tenir present que, sovint, la seva redacció és una qüestió de verbs!
Hi ha certs paràmetres compartits que se solen emprar en la valoració dels resultats i la redacció dels indicadors com:
Creativitat: una persona creativa pot fer bé una cosa de manera diferent (Expert)
Autonomia: Ho fa sol i és capaç d'ajudar als altres (Expert). De manera autònoma i sense ajuda (Avançat); amb ajuda (Aprenent)
Transferència: si l'alumne és capaç d'aplicar el que ha après a classe a situacions noves.
L'alumnat ha de participar en la elaboració, posada en pràctica i revisió.
El professorat és qui ha de tenir clars els criteris de realització i de qualitat, però serà positiu definir la proposta a partir de la visió de l'alumnat.
És positiu la mirada d'algun expert en la temàtica que ajudi a definir els apartats. Per exemple, podem incorporar la mirada d'un científic per ajustar els criteris de redacció d'un pòster. O de periodistes si volem ensenyar a fer una crònica, etc.
La mirada de l'equip docent també és important. Per exemple, si ensenyem a fer un portafoli haurem de consensuar què volem que aprenguin en funció del curs. Hauríem de compartir rúbriques transversals (treball en grup, presentacions orals, etc) i tenir clara la progressió que volem ensenyar a nivell d'etapa.
Un consens dins l'àmbit també serà positiu per concretar els criteris de realització i de qualitat d'activitats més específiques però que podem treballar conjuntament com per exemple fer informes de laboratori.
Una opció de passos a seguir involucrant a l'alumnat la trobeu en el següent document.
Si són rúbriques que l'alumnat ja ha fet servir es poden simplement revisar. Insistir en que la coordinació amb l'equip docent és clau.
Després d'implementar-la a l'aula caldrà incorporar-hi, molt probablement millores.
I també hem de considerar...
Compartir models. Com podem veure al vídeo serà important compartir activitats realitzades de models (i aquí sentit comú del que volem ensenyar i no) per poder analitzar amb els alumnes.
Dedicar temps a l'aula per la coavaluació o autoavaluació.
Combinar la rúbrica amb altres eines d'avaluació.
Un exemple: com treballem el treball cooperatiu al projecte Be(e) at home:
Treball en grup
PSAA 3: Comprèn proactivament les perspectives i les experiències dels altres i les incorpora al seu aprenentatge per participar en el treball en grup distribuint i acceptant tasques i responsabilitats de manera equitativa i emprant estratègies cooperatives.