Young i Tamir, 1977; Tamir i Amir, 1981
Facilitar que l'alumnat expressi el que creu que sap d'algun contingut o com creu que domina algun procediment.
Promoure la reflexió dels coneixements previs a través de l'autoavaluació.
Construir una representació dels objectius que es treballaran.
Donar al professorat una visió general sobre el grup així com de cada alumne/a.
Conscienciar a l'alumnat del procés d'aprenentatge si al final es compara a on han arribat respecte al punt de partida.
Dedicar-hi una sessió inicial.
Al final de la UD tornar a fer ús de l'eina.
A l'acabar sempre està bé seguir connectant l'aprenentatge fet a nous contextos.
Haurem de definir una taula de doble entrada: cal pensar una llista d'afirmacions o preguntes (files) alineades als objectius d'aprenentatge a on l'alumnat s'haurà de posició sobre el que creu que sap de manera numèrica atenent un gradient que podem personalitzar (columnes).
Possibles indicadors de qualitat:
4: Ho sé i podria fer-ho o explicar-ho als meus companys sense dificultats.
3: Crec que sí que ho sé o ho faria.
2: No ho sé o no ho puc explicar
1: No ho entenc
Idees i bastides per redactar les frases:
Afirmacions (que poden ser vertaderes o falses) respecte continguts que es treballaran alineats als objectius d'aprenentatge
Oferir contextos autèntics i propers per l'alumat . Plantejar també preguntes que els facin pensar.
Una bona idea és pensar un context previ que introdueixi aquesta eina. Per exemple, escoltar un podcast, llegir un tuit, mirar un vídeo...
Oferir el KPSI a l'alumnat i dedicar una estona de treball individual a omplir-lo. (Qui fa servir l'eina? El propi aprenent)
Dedicar un temps de conversa a l'aula per escoltar a l'alumnat i saber què opinen de les afirmacions. La posició del professorat hauria de ser passiva, no intervé a corregir els errors: els recorda per anar introduint nous punts de vista a les següents sessions. El docent recondueix la conversa per fer-los adonar de a on es troben i cap a on avançarem, fer que es plantegin preguntes.
I ara què?
Es pot combinar aquesta eina amb una rutina de pensament (com la brúixola) a on han de fer una reflexió sobre què necessitaran aprendre i com. Una molt bona idea és utilitzar un portafoli que afavoreix també la metacognició. Hauran d'explicar les reflexions fetes a llarg d'aquesta primera sessió d'avaluació diagnòstica.
Com a professorat haurem de seguir treballant a partir del que ha sortit.
De manera general. Per exemple, a una UD que treballem la digestió (L'increïble viatge del meu entrepà) a 3r d'ESO detectem que la majoria d'alumnat creu que l'entrepà va al WC. Hem de canviar de punt de vista: la destinació final no és el WC si no les cèl·lules. Conversant anirem tibant cap aquí.
Personalitzant. Gràcies a les eines digitals podem introduir punts de vista diferents en funció del punt de partida. A l'esquerre veiem un exemple. Oferim vídeos diversos.
El portafoli permet donar autonomia i podem afavorir que el propi alumnat busqui recursos per respondre a les preguntes que s'ha generat fent el KPSI.