Embedded Files
Europa i les seves migracions (Andreu Mas-Colell), aneu a l'arxiu a peu de pàgina.
‘Immigrant’ i ‘migrant’, precisió i correcció política
Diari Ara, 30/01/2015
En els últims anys els correctors som testimonis d’un progressiu ús de la paraula migrant en detriment d’ mmigrant (i emigrant). I la raó sembla clara: s’intenta substituir un terme connotat negativament per un de més neutre. Neutre, si més no, durant un temps, perquè si la valoració social del concepte no varia s’hi aniran adherint connotacions indesitjades i algun dia caldrà tornar-lo a canviar.
Hi ha gent que, de bona fe, creu que fer aquests canvis lèxics millora el món, però els lingüistes i escriptors hi patim. Ho explicava molt bé Javier Marías en un article després que un lector, molt ofès, l’instés a retirar dis capacitat del seu vocabulari i a fer servir persona funcionalment diversa.
I deia Marías: “A un escriptor no se li pot demanar que renunciï a la riquesa i precisió de la seva llengua”, sobretot tenint en compte que “el que molesta no són les paraules sinó el que designen: hi ha significats que tard o d’hora taquen el significant”. ¿Som menys racistes perquè als negres de l’Àfrica els diem subsaharians i als dels EUA afroamericans? ¿No és el racisme el que provoca aquests canvis? ¿De debò ens creiem que canviant paraules simples i clares per eufemismes rebuscats millorem la societat? ¿Ens permet, veure-ho així, seguir dient cecs i sords als cecs i sords?
Migrant potser ara és més neutre que immigrant, però és també més ambigu. Reduint immigrant i emigrant a migrant, per no ferir a ningú, ens carreguem el punt de vista i les seves crucials implicacions informatives. Aplanem la llengua, renunciem a matisos essencials per comprendre la complexitat d’un problema.
Si un titular diu, per exemple, que “X milers de migrants han marxat de Catalunya”, es perd pel camí que fa uns anys eren X milers de somnis que esperaven trobar aquí un país millor per als seus fills. Passen de ser gent real que van venir, que ja se sentien catalans i ara han de marxar, a ser xifres abstractes que canvien de lloc. Doncs no: eren immigrants, i és justament perquè eren immigrants i no pas migrants que el seu fracàs és també el nostre.
Discriminació per motius religiosos: un cristià copte a Egipte emigra als Estats Units i pateix racisme
Aquella nit Karam nova dormir. Es va tancar a l'habitació i va obrir una ampolla de whisky que havia comprat en una botiga del barri de Zamalik. Va beure sense parar. Amb cada copa que s’empassava li augmentava la tensió. Anava de d’un costat a l’altre de l’habitació pensatiu. Com podia renunciar a la cirurgia? Havia entrat a la Facultat de Medicina i hi va treballar de valent uns quants anys per un únic somni que li omplia la vida: ser cirurgià. De cap de les maneres no renunciaria a la cirurgia, passés el que passés. Sabia que l’autoritat del doctor Balbaa era absoluta, i la seva paraula, irrevocable. Li havia dit clarament: Estalvia el temps i les energies, que no seràs cirurgià. Si hi insisteix, el suspendrà repetidament fins a expulsar-lo de la universitat. Ho ha fet més duna vegada amb altres metges. Per Crist, com es pot permetre Balbaa sentenciar el futur dels altres amb aquesta facilitat? Com pot presentar-se davant Déu: pregar fent el que fa
Es va fer de dia. Va prendre un bany calent, va beure unes quantes tasses de cafè per mirar de treure’s el cansament i l’efecte de la borratxera, es va vestir i va sortir cap a l’ambaixada americana, on va presentar una petició d’immigració. Havien passat pocs mesos quan passava les portes de l’aeroport O’Hare i trepitjava Chicago per primera vegada. Des dels primers dies es va adonar dunes quantes coses. Primer, ser cristià no aporta res dins la societat americana. Per als americans, ell sempre serà un àrab de color. Segon, Amèrica és el país de les oportunitats i, al mateix temps, de la competència més ferotge. Per tant, si pretén ser un cirurgià prestigiós, s'haurà d’esforçar, com a mínim, per ser dues vegades millor que qualsevol col·lega americà. Durant molts anys difícils, Karam va lluitar de valent. Va superar moltes proves i va deixar la pell en l’estudi. Acostumava a treballar des de bon matí fins a mitjanit sense queixar-se ni rondinar. Va acostumar el seu cos a tenir-ne prou amb quatre o cinc hores de son i a despertar-se fresc i lúcid. Dormia al mateix hospital força dies seguits i no deixava mai de treballar, fins al punt que els seus companys i els professors s’hi referien amb el sobrenom de “Doctor Ready” (“El metge a punt”) perquè sempre estava a punt per acceptar qualsevol feina que li encarreguessin. En un sol dia preparava les intervencions quirúrgiques, les classes que havia de fer i les que rebia. La seva capacitat extraordinària de treball causava la sorpresa i l’admiració dels seus professors. Quan l’esgotament el desbordava, en el moment que sentia que no podia més, solia tancar-se a l’habitació i s’agenollava davant la creu que tenia sobre el llit. Tancava els ulls i repetia amb veu suplicant: “Pare nostre que esteu en el cel...”, i després pregava a Déu que li donés força i paciència. Es dirigia a Déu com si el veiés al seu davant: “Tu saps com t’estimo i crec un tu. He estat discriminat, i tu em faràs justícia. Beneeix-me i no m’abandonis.
Déu el va escoltar, i ell anava d’èxit en èxit. Va aconseguir el màster i el doctorat amb resultats excel·lents. Va fer de cirurgià fins que se li va presentar la millor oportunitat de la seva vida, quan va ser durant cinc anys l’ajudant d’un dels mestres mundials de la cirurgia cardíaca, el professor Albert Linz. Era l’últim esglaó abans d’arribar dalt de tot. Karam Dus el va superar, i ha esdevingut, tal com ell anhelava, una figura i un cirurgià reconegut que opera tres dies la setmana al famós hospital de North Western.
Alaa Al Aswani. Chicago. (Chicago, trad. Pius Albek). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2008. ISBN: 978-84-92440-12-2. 358 pàgs. Pàgs. 192-193.
Un esplèndid fresc sobre la lluita per la democràcia a l’Egipte d’abans de la caiguda de Mubarak. Colpidor quant als drames de l’emigració, el racisme, l’emancipació de la dona. Escriptura de qualitat, sap dosificar l’interès, creant un crescendo mol ben treballat. (blog Novel·la històrica)
Llegida, útil.
Potser una bona obra? Catalunya al mirall de la immigració, Demografia i identitat nacional. D' Andreu Domingo. L'Avenç editor, col·lecció Assai, 360 pàgs. PVP: 23 €
No s'ha llegit encara, per tant, fa de mal recomanar, però per la seriositat de l'editor i els seus col·laboradors, és possible que no decebi. Cal llegir-la i decidir si aquest fenomen global es reflecteix convenientment en l'enorme mite de narcís en que s'està convertint l'opulenta societat de consum.
Imatge d'internet, com des de l'URL no em deixen copiar-la, faig un ràpid jpg
A Santa Cristina d'Aro descobreixo ben viu un ús del verb migrar que trobo extemporani. En l'època dels grans moviments migratoris i les migracions informàtiques, quan el nens cristinencs migren és que estan engelosits. Llavors els apliquen una teràpia ben natural, anar a tirar pedres al mar, a veure si s'esbargeixen i deixen de migrar. Els diccionaris també defineixen migrar com consumir-se d'impaciència o d'enyorament, però l'ús predominant és el d'anar d'un lloc a un altre. En canvi al Baix Empordà la mainada migra que migraràs cada cop que les coses es torcen una mica...
Suplement de Cultura de El Punt Avui, 17/10/2014, Opinió / Motacions, pàg. 4.
Foto de la pàgina www de Màrius Serra, d'avui 19/10/2014
Per què esmento aquest escriptor: 1) domina la seva i altres llengües; 2) fa atractiu el coneixement dels idiomes a partir de l'oci i el negoci; 3) crea i admet enigmes sense petulància; i 4) em serveix per completar aquest www amb activitats, quines? Tot al seu temps. Però si va de mapes, cercar les zones de les que en parla l'autor. Una mica més difícil seria, buscar l'article complet a una hemeroteca i encabir-lo en el context del 9N (09/11/2014 un dia ucrònic, de fet caldria que fos el darrer... I que s'iniciés una altra guerra, fora les quatre barres, la dialèctica seria entre blavers i vermells, per allò de l'estel.
-Los inmigrantes les están quitando el trabajo a los españoles.
Casi derramé la leche sobre el mantel cuando escuche aquello. Dona Pilar, la bruja reina, comentaba el noticiario con su cuñada mientras yo les servía el desayuno. Hablé sin pensar:
-Claro. Después de que los españoles se trajeron toda la riqueza de nuestros países, nos tenemos que venir. Porque ustedes fueron a robar y nosotros hemos venido a trabajar.
(p. 42)
La inmigración me estaba instalando en una sensación de duelo permanente. Duelo por haber dejado a mis hijos. Duelo por el estatus social perdido. Duelo por el tipo de trabajo que tenía que hacer. Tanto duelo minó mi autoestima , me generó una ansiedad que se tradujo en algunos síntomas preocupantes: insomnio, dolor de cabeza, fatiga ... Perdí las ganas de comer, de trabajar, el sueño.
(p. 74)
Carmen Jiménez. Madre mía, que estás en los cielos. Ed. Siruela, Madrid, 2008, 2ª ed. 256 p.
PÀGINA SEGÜENT: 2. ELS FENÒMENS MIGRATORIS AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Page updated
Google Sites
Report abuse