3. Migracions modernes: la primera expansió colonial
Durant el període comprés entre el segle XV i inicis del XIX, es dóna un altre corrent migratori, destacable encara que va tenir menys importància demogràfica que les migracions ocasionades per les guerres de religió.
Es tracta del desplaçament de contingents espanyols a Amèrica del Sud; francesos, al Quebec; portuguesos, a Brasil; i holandesos, al Cap.
Aquesta migració té un caràcter diferent a la causada per les guerres de religió. No es tracta d'una fugida, sinó d'emigrar en tasques de colonització: aquests colons emigren per les facilitats econòmiques (d'obtenció de terres) que el règim colonial establert a Amèrica, per part dels seus països d'origen, els ofereix.
De tots aquests col·lectius, l'únic que va ser significatiu, demogràficament, va ser l'espanyol. A l'Amèrica hispànica, el règim d'encomienda oferia als colonitzadors immigrants unes terres i un grup d'indígenes per treballar-les, dels quals l'encomendero es comprometia a fer-se càrrec. Es calcula que, en els segles XVI i XVII, varen emigrar cap a Amèrica, anualment, entre 4000 i 5000 espanyols. En la mateixa època, els portuguesos de Brasil només eren uns 70.000, igual que els francesos de Nova França.
D'altra banda, a molts indrets del domini hispànic, com la zona del Carib, a Brasil i a les colònies anglo-americanes més meridionals, es va implantar una economia de plantació treballada amb mà d'obra esclava procedent d'Àfrica.
Aquest sistema s'explica per la falta de mà d'obra autòctona en les plantacions americanes i per la instauració, en definitiva, de l'esquema triangular de comerç atlàntic: a Àfrica s'intercanvien productes manufacturats procedents d'Europa, per esclaus que, després, eren venuts a Amèrica a canvi de sucre, tabac o cotó, productes que, al mateix temps, s'importaven a Europa. Es calcula que, fins al 1870, varen ser uns 10 milions les persones africanes que foren importats a Amèrica com esclaves.
Òbviament, el sistema esclavista també privilegiava les oportunitats econòmiques del colonitzador i feia molt atractiva l'emigració d'europeus cap al nou món. Aquest sistema està a la base de la producció de béns de consum i de l'explotació de les plantacions i de les mines del nou món. Va permetre l'acumulació de capital que va fer possible la industrialització de les potències colonials (França, Gran Bretanya, Espanya, Portugal i Holanda) i, per tant, el seu enorme creixement econòmic i hegemonia mundial.
PÀGINA SEGÜENT: 4. Migracions contemporànies: la segona expansió colonial
