5. Migracions modernes: la industrialització
Paral·lelament a l'expansió colonial, la industrialització a Europa i Estats Units va provocar també el desplaçament de molts treballadors migratoris cap a aquests centres industrials.
Després de la Guerra Civil Americana (1861-1865), el creixement econòmic dels Estats Units va dependre, en gran mesura, de la immigració. Entre 1861 i 1920, van entrar uns 30 milions de persones. Aquests migrants s'ocupen en la construcció del ferrocarril o a les fàbriques de l'Oest (xinesos), la indústria pesada del Mitjà Oest (centreuropeus), o les fàbriques de l'Est (la majoria italians, jueus i irlandesos).
La industrialització va provocar, també, nombrosos moviments de població a l'interior d'Europa.
El primer país a industrialitzar-se va ser Gran Bretanya; molts pagesos anglesos van emigrar cap als grans centres industrials com Londres o les mines del nord -Manchester, Liverpool o Leeds-, però també es van importar molts treballadors immigrats d'una Irlanda empobrida per les crisis agràries i la competència de la indústria anglesa. Al 1851, eren ja 700.000 irlandesos els que s'hi havien instal·lat, ocupant-se en la construcció de les vies ferroviàries i els canals. El segon gran grup de immigrants a Gran Bretanya van ser els jueus que fugien del progrom rus -120.000 entre el 1875 i 1914-, molts dels quals es van ocupar en la indústria tèxtil.
En relació a les seves condicions socials i legals, els immigrats a Gran Bretanya tenien el mateix estatus legal que els britànics. Malgrat això, sofrien una discriminació laboral i social. Més endavant, es començarà a usar l'estatus d'estranger per fer una distinció legal que suposarà una diferència en drets, la qual cosa justificarà unes condicions laborals i socials més precàries per als estrangers.
En el cas d'Alemanya, la indústria va atraure molts treballadors polonesos, italians, belgues i holandesos, que es van haver de sotmetre a un control molt estricte i a dures condicions laborals. En aquest cas, el seu estatus d'estrangers es va utilitzar per crear un mercat laboral dividit en diferents categories, que feia que els estrangers cobressin menys i treballessin en les pitjors condicions. S'intentava que aquests fossin estrictament treballadors migratoris temporals, ja que es volia evitar que s'establissin permanentment al país. Aquest serà l'embrió del sistema d'inserció de la immigració laboral, conegut com el sistema del "guestworker", que es desenvoluparà més endavant.
En el cas de França, la immigració va ser fonamental per al desenvolupament de la seva indústria, que hagués estat impossible sense els immigrants, sense els quals la població francesa seria, també, menor. La majoria venien d'Itàlia, Bèlgica, Portugal, Alemanya, Suïssa i també d'Espanya.
PÀGINA SEGÜENT: 6. Migracions contemporànies: la construcció de l'estat nació i les guerres mundials