2. Migracions modernes: les guerres de religió

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, els moviments de població més massius es produeixen per dos motius principals: les migracions per qüestions de caire religiós i les migracions que acompanyen la primera expansió colonial de les potències europees.

A Europa, el poder de les diferents monarquies que s'havia anat incrementant durant els darrers segles es basava, cada vegada més, en la homogeneïtat religiosa, ja que la religió legitimava el poder dels monarques.

Segons el principi "un rei, una religió", el poder absolut dels monarques exigia que tots els seus súbdits compartissin la religió oficial del Regne. Així, es cercava la màxima homogeneïtat religiosa amb l'objectiu de reforçar els aparells de control del territori i les seves gents.

Amb aquest propòsit, ja al 1492, la monarquia hispànica dels Reis Catòlics va decretar la conversió forçada dels seus súbdits jueus, la qual cosa provocà l'emigració de 150.000 persones. Un segle més tard, l'any 1610 Felip III ordenà l'expulsió dels moriscs -descendents dels musulmans hispànics, conversos al cristianisme- a causa de les sospites sobre la sinceritat de la seva conversió i davant la por que afavorissin una hipotètica invasió de l'Imperi Otomà. L'èxode morisc s'ha comptabilitzat en 275.000 persones.

Amb l'adveniment de la reforma protestant, es produeixen la major part dels desplaçaments de població a Europa per motivacions religioses. Les diferents guerres de religió que es van produir als segles XVI i XVII a França, Anglaterra i Europa Central van donar lloc a la creació d'Esglésies oficials en cada país, per la qual cosa molts varen resoldre decretar la conversió forçada de les minories religioses, els membres de les quals, en molts casos, optaren per emigrar davant les persecucions de les quals eren víctimes.

Per exemple, la guerra a França entre la monarquia catòlica i els hugonots protestants va provocar l'emigració de més de 250.000 hugonots a les colònies holandeses i angleses d'Amèrica del Nord, a la colònia holandesa del Cap, a Holanda mateix i a Suïssa.

A la Europa Central, per la seva part, els diferents tractats de pau com el d'Augsburg (1555) o Westfàlia (1648), amb els quals es van anar resolent les guerres de religió, varen configurar, poc a poc, un mapa de petits estats alemanys, en els quals cada cap d'Estat decidia la religió oficial, la qual cosa va provocar, entre ells, un intercanvi de població de magnituds importants, ja que molts creients de les diferents Esglésies establertes preferien emigrar que convertir-se a la religió del seu Senyor territorial.