L'ésser humà, al igual que altres animals, pot dur a terme migracions o moviments des del seu lloc de residència fins a un altre. Segons el punt de vista, es parla d'emigració (una persona parteix d'una zona concreta) o d'immigració (quan hi arriba) per referir-se al mateix moviment.
Hi ha hagut migracions des de sempre, de fet són una de les causes de l'evolució. La migració pot estar causada per diversos motius: econòmics, polítics, estacionals... Quan una persona ha marxat de casa seva involuntàriament (per les guerres, canvis de govern, fam, etc.) però no s'ha establert en un altre lloc, es parla de "desplaçat". El nomadisme és un sistema de vida de migracions estacionals segons els recursos disponibles per a la subsistència.
Les migracions històriques es divideixen grans períodes:
migracions matineres: van donar lloc a les diferents espècies d'homínid i a les races humanes
migracions neolítiques: van originar els diferents pobles (com les migracions dels indoeuropeus)
migracions medievals i modernes: van formar la majoria dels Estats actuals
migracions per la Revolució Industrial: van suposar l'èxode del camp a la ciutat dins els països
migracions contemporànies: desplaçaments de països subdesenvolupats a països desenvolupats
El volum d’una població concreta no depèn únicament de la relació entre natalitat i mortalitat. Les societats són obertes i dinàmiques, per tant poden créixer o decréixer en funció de la migració.
En tot moviment migratori a mes d’haver-hi un punt de partida, d’on s’emigra i d’on la persona és considerada emigrant, hi ha un destí, on s’immigra i en arribar la persona és considerada immigrant, el qual pot variar en funció de les característiques de la població i les seves necessitats.
Les migracions per elles mateixes no són bones ni dolentes, sinó que el resultat dependrà de l’ús que se’n faci, de la capacitat d’acollida del país o regió i de la manera com els immigrants s’integrin al cos social on arriben.