6. Migracions contemporànies: la construcció de l'estat nació i les guerres mundials

El període entre 1918 i 1945, va suposar una reducció de les migracions econòmiques d'altres continents a Europa per la situació de guerra, la crisi econòmica dels anys trenta i el creixent rebuig cap als immigrants per part dels treballadors, que veien els seus llocs de treball en perill. Tot això provoca una sèrie de mesures restrictives a l'arribada d'immigrants. Hi ha, però, altres factors que provoquen migracions al continent europeu en aquest període: són les guerres mundials, els canvis de frontera i l'aparició de nous estats nació.

Durant el segle XIX, es va consolidant la idea política de l'Estat nació. En el període premodern, la legitimitat de l'Estat basada en els monarques provenia de la religió. Això implicava la necessitat de la homogeneïtat religiosa dels súbdits. Ara en canvi, la legitimitat del nou sistema polític de l'Estat nació serà la homogeneïtat nacional dels ciutadans: es defineixen una sèrie de trets identitaris, que es consideren definitoris de la nació, siguin de tipus cultural, ètnic o lingüístic, trets que tots els ciutadans de la nació han de compartir.

De nou, la necessitat d'aquesta homogeneïtat nacional provocarà moviments de població, sobretot després dels conflictes bèl·lics. Acabada la Primera Guerra Mundial, la desaparició dels imperis i els reajustaments de fronteres que provoquen els tractats de pau portaran a l'aparició de nous estats, que es basen en el principi de la nacionalitat. Això farà que la població emigri cap aquells Estats amb els que se senti "nacionalment afina" per motius culturals, lingüístics o altres. Per exemple, minories de cultura hongaresa, de Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania es desplacen cap al nou estat hongarès; Bulgària acull a la població búlgara dels estats veïns, com Grècia, Turquia, Iugoslàvia o Romania, al temps que un milió de polonesos de la URSS emigren cap al nou estat polonès.

Un cas exemplificador d'aquest procés és el del naixement de Turquia com a nació moderna, amb el desintegrament de l'Imperi Otomà. Al final de la Primera Guerra Mundial, l'administració otomana es veu derrotada. En aquesta conjuntura, tropes gregues envaeixen territoris turcs, amb la intenció d'ocupar permanentment la part Oest d'Anatòlia. És el revulsiu per un moviment nacionalista de resistència a l'ocupació, iniciat a Anatòlia i conduït per Mustafa Kemal, que ja no es basarà en la defensa de l'Imperi sinó en la defensa de la nova nació turca. Aquest moviment conduirà a l'establiment del nou estat nació de Turquia, que es basarà en la identitat turca.