6. Migracions contemporànies: la construcció de l'estat nació i les guerres mundials
El període entre 1918 i 1945, va suposar una reducció de les migracions econòmiques d'altres continents a Europa per la situació de guerra, la crisi econòmica dels anys trenta i el creixent rebuig cap als immigrants per part dels treballadors, que veien els seus llocs de treball en perill. Tot això provoca una sèrie de mesures restrictives a l'arribada d'immigrants. Hi ha, però, altres factors que provoquen migracions al continent europeu en aquest període: són les guerres mundials, els canvis de frontera i l'aparició de nous estats nació.
Durant el segle XIX, es va consolidant la idea política de l'Estat nació. En el període premodern, la legitimitat de l'Estat basada en els monarques provenia de la religió. Això implicava la necessitat de la homogeneïtat religiosa dels súbdits. Ara en canvi, la legitimitat del nou sistema polític de l'Estat nació serà la homogeneïtat nacional dels ciutadans: es defineixen una sèrie de trets identitaris, que es consideren definitoris de la nació, siguin de tipus cultural, ètnic o lingüístic, trets que tots els ciutadans de la nació han de compartir.
De nou, la necessitat d'aquesta homogeneïtat nacional provocarà moviments de població, sobretot després dels conflictes bèl·lics. Acabada la Primera Guerra Mundial, la desaparició dels imperis i els reajustaments de fronteres que provoquen els tractats de pau portaran a l'aparició de nous estats, que es basen en el principi de la nacionalitat. Això farà que la població emigri cap aquells Estats amb els que se senti "nacionalment afina" per motius culturals, lingüístics o altres. Per exemple, minories de cultura hongaresa, de Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania es desplacen cap al nou estat hongarès; Bulgària acull a la població búlgara dels estats veïns, com Grècia, Turquia, Iugoslàvia o Romania, al temps que un milió de polonesos de la URSS emigren cap al nou estat polonès.
Un cas exemplificador d'aquest procés és el del naixement de Turquia com a nació moderna, amb el desintegrament de l'Imperi Otomà. Al final de la Primera Guerra Mundial, l'administració otomana es veu derrotada. En aquesta conjuntura, tropes gregues envaeixen territoris turcs, amb la intenció d'ocupar permanentment la part Oest d'Anatòlia. És el revulsiu per un moviment nacionalista de resistència a l'ocupació, iniciat a Anatòlia i conduït per Mustafa Kemal, que ja no es basarà en la defensa de l'Imperi sinó en la defensa de la nova nació turca. Aquest moviment conduirà a l'establiment del nou estat nació de Turquia, que es basarà en la identitat turca.
Després de la guerra entre Grècia i la nova Turquia, es firma el tractat de Lausana, que suposarà la consolidació definitiva de la nova nació turca i l'establiment de les seves fronteres actuals. Això provoca que la majoria de població grega de Turquia es traslladi a Grècia, de la mateixa manera que una part important de la població turca de Tràcia occidental emigra a Turquia. En total, es calcula que, aproximadament, 1.300.000 grecs van ser desplaçats d'Anatòlia cap a Grècia i uns 350.000 turcs de Grècia van anar a Turquia, juntament amb molts altres turcs dels estats propers com els Balcans.
Durant aquest període, també es produeixen migracions de caràcter polític: per exemple, la revolució russa provoca l'emigració de 850.000 russos cap a diferents estats europeus o a ultramar; d'Espanya fugen 500.000 refugiats cap a França, degut a la Guerra Civil. Aquestes migracions ja no es deuen a l'aparició de noves nacions que atrauen a la població cultural o lingüísticament afí, sinó que es deuen a motius polítics. Grans desplaçaments són produïts també pels règims feixistes, com el nazi, que provocarà la fugida d'un milió i mig de jueus, que emigraran a França, Bèlgica, Holanda, Estats Units i Gran Bretanya.
Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial són motiu també de desplaçaments: molts alemanys, per exemple, abandonen els territoris que Alemanya havia ocupat abans de la guerra i són substituïts per població polonesa o txeca. L'expansió de la URSS cap a l'Oest i l'annexió dels països limítrofes, com els bàltics, va acompanyada del trasllat d'una part de la població. També es produeixen molts desplaçaments de població entre Rússia i països com Hongria, Romania, alhora que molts alemanys de l'Est emigren cap a l'Oest.
PÀGINA SEGÜENT: 7. Migracions posteriors a la Segona Guerra Mundial: la independència de les colònies i la migració laboral cap a Europa
