2. Causes de les migracions

• Situacions crítiques del país d’origen produïdes per causes naturals (terratrèmols, inundacions, ...).

• Situacions de conflicte bèl·lic i polític (produït per l’home).

• Factors econòmics i de treball.

• Motius sòcio-culturals (necessitat de llibertat, atracció per altres zones, ...).

Punts forts

• En el país d’acollida a nivell empresarial es poden pagar salaris més baixos, per l’increment de la mà d’obra.

• Es cobreixen llocs de treball que no eren desitjables per les persones del país o zona d’acollida.

• Pels països d’origen és una arribada de divises.

• Disminueixen els problemes socials en els països d’origen.

Punts febles

• Increment de problemes socials en el país d’acollida. En alguns casos es desenvolupen situacions de racisme i xenofòbia.

• Per al treballador del país d’acollida comporta un descens de salari.

• Risc de què una concentració massiva d’immigració porti a una exclusió per ella mateixa.

• Creació de polítiques integradores per a què les dues parts de la societat (immigrants i no immigrants) es cohesionin i integrin formant una mateixa societat.

• La incorporació massiva de nous residents poden posar en perill la pròpia identitat del país o zona.

Es poden establir les següents raons o causes que poden conduir a una persona a abandonar el seu país:

• Econòmiques: la lluita per assolir un nivell de vida digne, la cerca d´una millora de les pròpies condicions de vida i de les perspectives de futur, fan que moltes persones emprenguin el camí de l'emigració. De vegades aquesta millora en la situació econòmica no es cerca per a un mateix, sinó per a la comunitat de procedència (per exemple, en alguns poblets al nord del Magrib) o per a la família, que continua en el país d'origen. Altres vegades, el que es cerca és una millora de la situació laboral: la cerca d´un treball qualificat, una millora salarial de l´ofici que s'exerceix o un treball que permeti certa estabilitat en la situació econòmica.

• Polítiques: la ideologia o opció política personal poden resultar incompatibles amb la residència en el país d'origen. Aquest és el cas, entre d'altres, dels refugiats, persones que es troben sota la protecció temporal d'un país aliè al propi. De vegades, la situació política del país força a la migració, amb independència de les opcions polítiques personals, com en el cas de les persones que fugen de conflictes armats o persones amenaçades a causa de la seva edat, sexe, ètnia, religió....

• Personals: Es tracta de les causes relacionades amb interessos i desitjos personals, que no es relacionen directament amb la situació econòmica o política del país d'origen. Aquest és el cas d'algunes persones del Nord d'Europa que decideixen residir en la riba mediterrània, més càlida.

Aquesta classificació permet un primer apunt de les dues grans situacions que donen lloc a les migracions actualment: la situació econòmica en el país d'origen i/o la situació política. Però dins d'aquesta classificació trobaríem una gran diversitat d'històries de vida: la persona que decideix immigrar per millorar les perspectives professionals, per millorar la seva situació material, per augmentar el seu accés al consum... la persona que immigra perquè part de la seva família ja ho ha fet (la parella, els fills, els néts, per acompanyar una germana...)... la persona que immigra perquè tem per la seva seguretat personal en un país en guerra, la que pateix persecució política, el desertor... qui fuig del subdesenvolupament de les seves institucions en un país "formalment" democràtic... territoris superpoblats on els recursos no arriben per al sosteniment de la seva població...

En el nivell subjectiu, les causes de la migració condicionaran la vivència que la persona tindrà del procés que ha iniciat. A més, existeix un condicionant objectiu per a la persona immigrada com és la situació legal que manté en el país d'arribada. Podem distingir aleshores entre residència legal, és a dir, amb documents que reconeixen l'estança en el país d'arribada, i residència il·legal, o situació irregular, o "sense papers", quan no es disposen dels documents que autoritzen l'estada en el lloc on s'està vivint.

Aquest fet cal tenir-ho present perquè, a més de la càrrega emocional que la situació d'il·legalitat suposa per a la persona, a nivell social es tradueix en una "invisibilitat" de l´immigrant en situació irregular, que es tradueix en l'àmbit estadístic -on no són contemplats-, laboral -vulneració de drets-, fiscal, etc.

A nivell emocional, el psicòleg Joseba Atxotegi treballa en la difusió del que s'ha batejat com a Síndrome d'Ulises, que descriu com una situació d'estrés generat pel propi procés de migració, que en el cas de les persones en situació irregular es veu agreujada pel fet que es mantenen factors generadors d'estrés.

Dins la Comunitat Europea, es diferencia entre immigrants comunitaris, és a dir, aquells procedents de països membres de la Comunitat Europea, i immigrants extracomunitaris que serien aquells el país d´origen dels quals no forma part de la Comunitat Europea. Aquest fet comporta un tracte legal i administratiu diferent per aquestes persones.

Una última apreciació: sentim parlar d´immigrants legals, il·legals, en situació regular, irregular, comunitaris, ... i de tant en tant cau el mot autòcton: doncs bé, és un terme emprat per referir-se a les persones nacionals i que s´acostuma a contraposar amb el d´immigrant.

Aquestes definicions operen fonamentalment en l'àmbit administratiu. En les relacions socials funcionen unes definicions més subjectives, que fan que unes persones siguin qualificades d'immigrants mentre que d'altres s'anomenen únicament estrangeres. Així, el terme immigrant s'associa a la migració produïda per factors econòmics, en menor grau a la produïda per causes polítiques (que s'associa més al terme refugiat) i, gairebé mai, a la produïda per raons personals. A més, des del punt de vista social, la immigració implica l'existència d'un procés d'inserció social, tant si aquest es dóna en sentit positiu (cap a la integració social) com negatiu (cap a l'exclusió social).