Aigües antigues de Palma (s. XIX)

Així com en l'altra part d'aquest treball estudiàvem la xarxa bàsica de distribució d'aigua en el segle XIX, en aquesta segona part entrem més detalladament i analitzem la quantitat, tipus i situació dels diferents tipus de preses d'aigua escampats per la Ciutat.

Hem de recordar que tota la xarxa de subministrament d'aigua tènia com a principal condicionant el fet que aquesta havia de moure's per la ciutat amb l'únic impuls de la força de gravetat, és a dir aprofitant sempre les diferents cotes d'altura per a fer circular l'aigua.

Així des del punt més alt en l'entrada d'aigua pel que és avui el carrer Blanquerna i el dipòsit de Santa Margarida situat a uns 25 m.s.n.m. fins per exemple la font del Moll situada pràcticament al nivell de la mar, una xarxa en forma de 'tela d'aranya' irregular cobria tots els barris de la Ciutat.

El fet que l'aigua per a subministrament tingués el seu origen en dues fonts naturals (font den Baster i font de la Vila) afegia l'inconvenient de l'estacionalitat d'aquestes potents surgències i obligava al fet que aquesta xarxa de distribució, estigués dotada d'una sèrie de dipòsits acumuladors i reguladors situats en zones estratègiques de la Ciutat i així disposar d'aigua al llarg de tot l'any.

Hi ha constància que a la fi del segle XIX, la Ciutat disposava d'unes 43 'fonts' públiques i uns 6 abeuradors, encara que en aquest aspecte cal fer un aclariment important. Al llarg de la història és notable l'ambigüitat que suporta la definició de la paraula 'font': està molt estès, des de l'usuari més bàsic, gent del carrer fins a grans escriptors, historiadors etc., l'hàbit de dir 'font' a tot aquell objecte o lloc per on flueix o surt aigua.

Així doncs en aquest treball també es consideren com a 'fonts' als dipòsits o aljubs acumuladors d'aigua en disposar tots ells d'algun sistema per la recollida pública d'aigua, com a canons, pous, poadors i altres enginys com manxetes, fonts de rosari, etc.

Totes les dades aquí nomenades estan recollides del treball indicat aquí davall, sense més intenció que la de donar a conèixer aquesta part de la història de la Ciutat de Mallorca d'una manera digital.

Bibliografia principal: Antiguos depòsitos de Palma: un patrimonio oculto - Les obres hidràuliques a Balears, Sa Nostra, Palma de Mallorca. Carbonero Gamundí, Mª Aª (1996).

Vegeu l'altra bibliografia consultada al final de la pàgina