Aigües antigues de Palma (s. XIX)

Quan les tropes del Rei Jaume I arribaren a Mallorca (1229-1231) i es disposaven a conquerir la Madina Mayurqa (avui Ciutat de Palma) ja observaren que la ciutat emmurallada era abastida d'aigua mitjançant tres corrents d'aigua: 1.- una gran síquia o canal que venia d'una font de la part de Tramuntana coneguda com a Ayn al-amir - fuente del Emir (avui font de la Vila) que donava aigua tot l'any. 2.- per les aigües de sa síquia dita 'd'Esporles' que provenia de sa Font den Baster i 3.- per les aigües d'un torrent hivernal que entrava també per la part de Tramuntana de la ciutat i travessava aquesta de nord a sud, avui és conegut com a 'sa Riera'. Vegeu quadre sinòptic (1A).

Segons documenta el prestigiós Joan Binimelis, aquesta situació de dues entrades d'aigua a Ciutat de Palma (a part de sa Riera) continuava vigent l'any 1595 encara que ja es començava a projectar la unió de les dues síquies en una sola; també feia uns anys (1574) de l'enginyer Giovan Giacomo Palearo Fratino 'El Fratín' havia fet el primer projecte de la nova murada renaixentista de Palma. Entre 1575 i 1596 es va construir la nova murada i en l'any 1613 ja s'havia acabat el desviament del curs de 'sa Riera' per l'exterior. En 1644 es publicà el plànol d'Antoni Garau, tot un referent de com era la ciutat en l'època, un plànol fet en perspectiva aèria però molt rigorós i amb una gran quantitat de detalls.

L'any 1702 i tal com recorda una placa (imatge 9B) a la façana de l'actual Residencia de gent Gran del carrer de Sant Miquel (antic Hospital Militar i convent de Santa Margalida) entraren per primera vegada les aigües juntes de les fonts den Baster i de la font de la Vila. Això va fer necessària la construcció d'una nova canal per desviar la síquia de la font den Baster des de la zona del camí de Jesús fins a la síquia de la font de la Vila en el convent d'Ítria, que vendria a estar on avui és l'inici del carrer Blanquerna; també es va construir un pont perquè aquesta nova síquia pogués salvar el fossat i entrar a ciutat, era el 'Pont de sa Síquia' (imatge 9C). Aquest punt d'entrada a la ciutat era el punt més alt (25 m.s.n.m.), un detall imprescindible per començar aquí una complexa xarxa de distribució de l'aigua que sempre s'havia de fer per gravetat.

Des d'aquest punt sortien bàsicament tres canalitzacions principals que serien l'origen d'una complexa xarxa de síquies i canals més petites fins als punts de consum final:

► Una de cap a llevant que abastia bàsicament els horts de fora murades i el seu recorregut era en paral·lel a elles per la seva part exterior. Imatge 9A

► Una altra en direcció nord-sud que seguia el carrer de sa Síquia (avui carrer de Sant Miquel) que abastia tota la part alta de ciutat amb nombrosos ramals al centre antic per acabar a la mar a la part baixa del Palau de l'Almudaina.

► I una tercera que anava en direcció ponent passant pel que avui és la plaça Bisbe Berenguer de Palou (plaça des Patins), travessava l'antic llit de sa Riera (la Rambla) i arribava en el baluard des Sitjar on hi havia un altre dipòsit regulador. En una etapa posterior, des d'aquest dipòsit començava una nova canal en direcció migjorn, en paral·lel amb el que avui és el carrer Bonaire i acabava dins el gran aljub del Baluard de Sant Pere. Tenia una llargària total d'uns 1.250 metres. (Imatge 1B)

En aquest treball ens centrarem en aquest darrer tram de la canal o síquia de la Vila (des del dipòsit al convent de Santa Margalida fins a l'aljub del Baluard de Sant Pere).

► Primer tram.- 580 metres: del dipòsit de Santa Margarida a una altura de 25 m.s.n.m. al dipòsit de Sitjar situat a uns 20 m.s.n.m. (Plànol 1B)

Documentat al segle XVII, hi havia un aqüeducte (imatges 1C, 2A, 2B, 2C, 3, 4A, 4B) d'uns 580 metres de llarg que fins un poc abans d'arribar a la Rambla estava format per arcades i la resta era un mur massís de pedra, una calçada. Es conserva avui un petit tram d'arcades visible a la plaça Bisbe Berenguer de Palou (imatge 2B) que mesura uns 6 metres d'altura i en el punt més alt, o sia a la Rambla (antic llit de sa Riera on hi havia una portassa) havia de mesurar uns 7 o 7,50 metres. Més o menys la meitat del recorregut (on hi havia l'antiga plaça de toros -imatges 2A i 2C-) entre els dos dipòsits eren arcades i la resta un mur massís de paret llisa. Aquest tram de conducció aèria de la síquia està perfectament representat al plànol d'Antoni Garau datat del 1644 (Imatge 1C) i en un quadre a l'oli de 1799.

► Segon tram.- 670 metres: del dipòsit de Sitjar: 20 m.s.n.m. fins a l'aljub del Baluard de Sant Pere o del Moll +- 2 m.s.n.m. amb desguàs del sobrant a la mar.(Plànol 1B)

Aquesta conducció no surt representada al plànol d'Antoni Garau (1644) però l'aljub des Baluard (o del Moll) que era la destinació principal d'aquesta canalització va ser construït entre 1640 i 1646 (Imatge 9, avui restaurat i reconvertit); no he trobat un plànol d'aquesta síquia/aqüeducte abans del fet per Gerónimo Cánobes datat l'any 1726, també hi surt al de Garcia Delgado de 1750: hem de suposar que es va construir just després que Antoni Garau dibuixés el seu plànol de Palma; un element així de gran no li hagués passat desapercebut.

Aquesta síquia/canal (plànols 1B i 5) de 670 metres de llargària i segons el plànol de Gerónimo Cànobes tenia un tram d'aqüeducte d'uns 120 metres de llarg amb 15 o 16 arcs, situat a uns 250 m del dipòsit del Sitjar i construït ben segur per salvar un desnivell dins s'Hort den Moranta; calculam que la seva altura màxima havia d'estar entorn dels 3 o 4 metres. (Imatges 6A, 6B, 6C, 7 i 8.)

► Hi havia un tercer tram d'arcades molt més antic situat a fora de ses murades i per tant fora d'aquest sistema, encara que relacionat; es tracta d'un tram d'uns 180-200 metres conegut com a 'els arcs dels tints' (Imatge 9D) que abastia d'aigua provinent de la síquia den Baster als tallers d'estiradors i de tintorers situats a la part nord des baluard des Sitjar (on avui hi ha el velòdrom 'des Tirador'' i el 'Canòdrom'') aferrats a ell i que desguassaven les seves aigües brutes a sa Riera. Alguns autors apunten que aquesta síquia-aqüeducte (actualment en procés de restauració dins el pla de la Falca Verda), en algun moment va abastir d'aigua la síquia descrita a l'apartat anterior, la que anava del Sitjar al Baluard de Sant Pere. Personalment crec que fins abans de construir les murades renaixentistes i treure sa Riera per fora de les murades, sa font den Baster abastia d'aigua la part baixa de Ciutat, la part de ponent, que llavors quasi tot eren horts.

Ref.-14 d'octubre de 1403- Desbordament de la Riera a Ciutat. Diumenge. L'aigua tomba les parets dels horts externs de Ciutat als costats de la Porta Plegadissa. Tomba els arcs dels tints, el pont proper, els tints i un molí d'aigua. Troben 5000 morts entre el Coll d'en Rebassa i Illetes.

Al final d'aquest text hi ha una llista amb la bibliografia consultada que està disponible en format digital (disponible per descàrrega); si us fa ganes llegir, podreu veure articles de gran qualitat, però també diferents teories, hipòtesis amb algunes diferents opinions sobre aquest subministrament d'aigua a ciutat de Mallorca.

Amb aquest abreviat treball, la meva intenció no és altra que posar a l'abast de qui li pugui interessar aprofundir amb el tema, un lot de recursos documentals i visuals fruit d'una intensa i llarga recerca.

Andreu Morell, abril 2020