sa Pobla

Municipi.- Sa Pobla | Lloc.- Crestatx - Rústic - Privat | Ús.- Cap | Tipus.- Qanat

Situació (boca mina): Google Maps (31 S 502133 4406056) | Alçada.- 17 msnm

A sa contrada de Crestatx hi trobam els restes de sa possessió documentada el 1256 ja com una gran propietat. A devora hi ha l'oratori de Crestatx que apareix documentat el 1285 anterior per tant a l'establiment de la vila de sa Pobla. També s'han descobert nombroses restes arqueològiques d'origen clarament romà, inclús elements estructurals talaiòtics, podeu llegir aquest article den M. À. Sastre Vanrell.

En el que fa a ses fonts hem estudiat dues galeries subterrànies (és possible que n'hi hagi una tercera) independents amb origen i destí totalment diferents, com són també l'època de la seva construcció i sa fondària per sa que es desplacen, de fet a un punt concret es creuen una per damunt de s'altra, inclús és possible que donat que hi ha una petita galeria que les comunica que a èpoques s'aigo de s'antiga passàs a sa moderna per complementar-la.

En aquest catàleg les diferenciam com 'nova' i 'vella' malgrat que hem trobat referències d'altres topònims a sa zona, tals com: font des Molinàs, font den Borràs i Ull de sa Font.

Aquí estudiam sa 'moderna' que és sa que pensam que es va construir en època medieval i és sa que va més endins de ses dues. És una font de tipologia 'qanat' amb 11 pous de ventilació i un recorregut de 580 metres segons els nostres GPS (540 m. a altres documents) des de sa boca que hi ha dins es safareig fins al pou 11. Aquesta distància el converteix de sobres en sa galeria d'aquest tipus més llarga de tota s'illa, per davant de sa germana 'font de Crestatx (antiga)' amb 350 metres, de sa font de Son Santandreu a Petra que en té 325 i sa font de Son Reus a Algaida amb 300 metres.

Si comencem amb sentit contrari a s'aigua, primer tenim un enorme safareig de 1.815 m2 (55 x 30 x 2,4 m.) amb diverses comportes mecanitzades per repartir s'aigua a diferents punts. Sa galeria comença a l'angle nord-oest, està construïda amb tècnica minera amb ses parets aterracades i secció variable predominant a dos aiguavessos de parets inclinades alternant trams amb parets verticals i sostre de volta carpanell.

Del mateix estil són els 11 pous de ventilació, de secció circular i també amb ses parets aterracades. El pou 11 és el darrer que hi ha i també és l'únic que té una escala amb graons de ferro per davallar-hi, però el seu mal estat no ho aconsella. Es veu que sa galeria segueix cap al molí i safareig que hi ha ben prop (uns 25 metres) i en sa mateixa direcció. Podria ser que antigament a baix des molí fos s'ullal de sa font o pou mare però no ho podem assegurar.

Sa font ja fa molts d'anys que està eixuta però sens dubte que va ser una font molt important a sa zona als temps passats.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Maig-2012

Municipi.- Sa Pobla | Lloc.- Crestatx - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Pou artesià | Situació: Google Maps (31S 501652 4405737) | Alçada.- 25 msnm

Espectacular 'fontassa' situada a uns 280 metres en direcció sud-oest de s'Ermita de Crestatx, a l'esquerre de sa carretera que va de sa Pobla a Pollença. El sistema és molt semblant a sa Font Nova de Selva.

Es tracta d'un sistema d'aprofitament de s'aigua que surt per un pou artesià (natural sense paredar) amb una fondària que no podem assegurar però que ben bé podria estar entorn dels 10-15 metres; a uns 45 metres des pou en direcció sud-est hi ha un gran safareig, de planta rectangular totalment irregular d'uns 450 m2 de superfície amb una altura d'uns 2 metres, però mig enterrat.

El que la fa espectacular és sa fesa, sa gran encletxa que uneix els dos elements que en sortir des pou fa uns 5-6 metres de fondària per uns 2 en arribar al safareig; més o menys a la meitat hi ha un gruixat paretó que clarament feia de pressa per retenir aigua, el mateix passa al tram que va d'aquest fins al safareig, al que s'uneix amb una paret especialment gruixada amb dues canaletes de sobreeixidor a sa part de dalt; una reserva d'aigua que ben bé podria igualar sa cabuda des safareig.

A una part des recorregut d'aquesta encletxa, hi ha restes d'una canal de teula àrab penjada que havia de recollir aigua d'algun broll individual. En es coll des pou, hi ha el que queda d'una bancada de formigó per suportar una moto bomba que havia de fer altres usos de s'aigua des pou.

Actualment es veu aigua al fons des pou però tant el safareig com sa fesa no tenen marques d'aigua de fa molt temps. Velles comportes de ferro per regular sa sortida d'aigua i sobreeixidors en es safareig testimonien que sovint estava ple; entre sa reserva de sa presa artificial dins s'encletxa i sa pròpia des safareig, tendríem una quantitat d'aigua molt important.

Desconeguda i important captació aprofitada només en temps passats i de sa que no hem localitzat cap tipus de documentació; així que classificam aquest element dins aquest inventari amb es topònim de ''Son Sabater'', finca situada a llevant des sistema i que probablement era sa que aprofitava s'aigua, sense que amb això vulguem crear un nou topònim. Agraïm a Miquel Àngel Escanellas sa informació aportada sobre aquest interessant element.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juny 2018