Llucmajor

Mapa de Migjorn

Índex de fonts

Font de Mina | Font de Son Mandivil | Font den Batle

Font den Mut | Font des Pèleg | es Riuet de Pedrafort

Font de Pèrola | Font de Gràcia | Fonteta de Santa Llúcia

Font de Mina

Font situada a uns 300 metres de ses cases de sa possessió per sa part de llevant, just en un encreuament de camins i vora sa contrada des Figueral.

Es tracta d'una vena d'aigua situada a uns 2 metres per davall des nivell des camí; sembla ser que als anys 60 sa vena d'aigua ( sembla mesurar uns 0,60 x 0,60 m.) va esser envoltada per un aljub de formigó i peces de marès que mitjançant un enginyós sistema de sifó va que s'aigua pugi de nivell i pugui ser millor aprofitada. S'aljub que té dos cossos, mesura uns 5 x 3 x 3 metres.

De planta rectangular però agafa forma de falca al lloc on entra sa vena d'aigua. A sa part contrària de sa vena, hi ha un abeurador allargat i a l'esquerre, un portalet d'accés que amb tres escalons, es pot davallar a sa part seca de s'aljub i a l'inici de s'albelló de desguàs.

De dit aljub i per sa part contrària a s'arribada de sa vena, surt un albelló o mina de desguàs de secció rectangular i coberta de doble vessant ('V' invertida, 0,50 x 1,0 m.) que als 15 metres vessant avall ja es converteix en canal a cel obert.

Així arriba pel costat del camí fins a l'immens safareig situat al costat mateix anant cap a sa finca i a uns 425 metres de sa font i que emmagatzema i distribueix s'aigua; mesura uns 20 x 8 x 3 metres, (uns 500 m3) i des d'ell surten un grapat de tubs, síquies i canals per regar els diferents horts i abastir els abeuradors.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2018

Font de Son Mandivil

Font abandonada situada entre Son Mandívil de Dalt i Punxuat, a uns 1.600 metres per sa part de ponent des Puig de Son Roig (420 m.).

Es tracta d'una mina curta (2,5 metres) que surt al final d'una gran falca de forma trapezoidal, rodejada de marges de pedra seca per tres costats i situada en el límit entre sa garriga i es sementer.

Sa mina és de secció rectangular, feta de pedra seca amb 2,5 metres de llarg i secció de 0,60 x 1,0 però variable; al sostre hi ha algunes lloses planes i a terra dos escalons arriben a sa part més baixa. S'observen dues minetes d'entrada d'aigo, una a l'esquerra segons entram i s'altre al fons, encara que sembla aquesta darrera sa més activa; en canvi, sa de l'esquerra té una llinda de pedra treballada en forma motlura arrodonida.

Ja a l'exterior i a l'esquerra trobam una gran pica composta per un abeurador llarg (uns 2,80 x 0,30 m.) i una piqueta rectangular a sa cantonada (0,60 x 0,60 m.): Ambdues estan per damunt des nivell de sa mina pel que pensam que s'havien d'omplir manualment (si no hi havia una altra sortida d'aigua, avui invisible). A s'altre costat d'aquesta gran falca marjada, hi ha restes d'una canal encastada al sòl i que devia fer arribar s'aigo als horts de sa part baixa.

A sa llinda de sa mina hi ha una data gravada a sa pedra: 1869 i altres símbols que no entenem. Agraïm a na Catalina Galiana Jaume que ens hagi mostrat aquesta bella i rústica font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Febrer 2018

Font den Batle

Font situada a sa part de llevant des Puig de Randa (556 m.) i en concret a uns 1280 metres en direcció perfecte a llevant des del Santuari de Gràcia.

Es tracta d'un antic pou de vena que brolla a uns 2 metres per davall des nivell des sòl; antigament era un pou sense coll que a vegades vessava per damunt i que tenia un albelló o mineta de desguàs feta de pedra seca que començava al fons des pou i creuava es camí fins que una màquina agrícola la va esclafar pel seu gran pes. A sa sortida de s'albelló passat es camí hi ha una inscripció a una pedra de sa paret: 1794.

Aquí es va reconstruir s'albelló posant-hi una canonada de formigó de 0,60 m. de diàmetre; també es va fer un coll de pedra més alt, uns 2 metres, amb un forat de ventilació a dalt, una encletxa d'accés no apte per a grassos i una escaleta de caragol per davallar i fer tasques de neteja a s'ullal, que diu l'amo que és com una mà de gros però que amolla una gran quantitat d'aigo.

Una vegada creuat es camí, s'aigo va per una canal, per un costat fins a un safareig i per s'altra cap a sa carretera; es desguàs des safareig també s'ajunta amb aquesta canal. A uns 30 metres més avall, en una corba des camí, hi ha una piqueta i un embornal a l'asfalt per fer creuar s'aigua per davall es camí que abans estava sovint anegat; ja creuat es camí, s'aigo passa per una finca i va a desguassar dins es torrentó.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 03- 2012 : Revisat.- 01/ 2018

Font den Mut

Broll d'aigo que surt en un mur natural de roca que forma una espècie de paret que separa els horts (hort den Mut) des pinar, a uns 370 metres a ponent des puig de ses Cigonyes (279 m.)

Es tracta d'un potent broll que surt per una esquerda de dit roquissar, arran de terra formant una canal encastada al sòl des de sa que en comença una complicada xarxa de canals, piques, abeuradors i altres elements d'aprofitament i emmagatzematge de s'aigo dins sa finca, avui totalment abandonada.

Al voltant des broll i adossats al mur de roca abans descrit, es construïren dos grans safaretjos, un a cada costat des broll i deixant just davant d'ell una estructura amb un passadís inferior per accedir al broll (citat per alguns com a mina) de secció rectangular i coberta de volta de canó, tot referit de ciment mallorquí i conservant sa canal de desguàs en terra.

Damunt aquesta estructura d'accés i al nivell de sa part de damunt de sa paret des safaretjos va quedar feta una terrassa a la qual es pot pujar per uns escalons. Al fons i damunt s'esquerda de sortida d'aigo, es va fer una finestra de pedra amb s'única intenció de ventilar, orejar es passadís i sa captació que d'aquesta manera havien quedat cecs.

Totes aquestes estructures modernes estan datades amb una inscripció de l'any 1959 i tot va sorgir amb sa construcció d'un pou a sa part de ponent des sistema i sa corresponent instal·lació d'una motobomba per omplir els safaretjos; sa font és aliena al sistema, ja que surt arran de terra i no pot omplir els safaretjos; sa xarxa de canals per distribució sí que segurament era compartida.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- 03- 2012 | Revisat.- 02/ 2018

Font des Pèleg

Un Pèleg (pèlec) és, en general, una massa d'aigua embassada. Això és el que aquesta font, documentada ja en el segle XIII, formava dins el torrent un poc més avall. Antigament era coneguda com a ''ses Piquetes des Pèleg'' en referència als dos safaretjos baixos que emmagatzemaven s'aigua abans de sa reforma sobre els anys 60 del segle passat. Vegeu una imatge a sa galeria.

Actualment podem observar una petita mineta rectangular (0,40 x 0,40 m.) de longitud indeterminada que apareix a davall el camí, on es va construir una placeta i un pedrís. Surt un broll d'aigua important de forma contínua que creua sa placeta baix terra per un albelló fet amb un tub de ciment de 0,60 m. de diàmetre i que es perd una altra vegada dins el torrent.

Les aigües des Pèleg serviren per regar algunes terres però també per moure fins a quatre molins hidràulics situats un poc més avall: den Garí, de n'Aleix, de Can Company i den Costelleta.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 03- 2012 | Revisat.- 01/ 2018

es Riuet de Pedrafort

Es Riuet de Pedrafort és una font de mina que neix a davall els penya-segats de la marina de Llucmajor, allà on ara hi ha la Urbanització Badia Gran.

Arribar-hi just és possible en dies de mar plana o amb molt poc onatge, des de la mar s'hi accedeix pujant tres escalonets i, després, davallant-ne quatre fins a l'aigua. Segons Cosme Aguiló al seu interessant llibre "La Toponímia de la Costa de Llucmajor", la mina no degué ser excavada fins a la dècada de 1970 però la font era aprofitada anteriorment pels trencadors de ses pedreres de la Seu (1996:114) perquè existia un clot a cel obert dins el marès en aquest mateix lloc.

La font té una longitud total de devers 21m, l'aigua surt a un broll al fonts i circula per una síquia que va serpentejant per dins la mina. Al final l'aigua s'embassa un poc i acaba sortint per una encletxa, per davall les escales d'entrada.

En el moment de la visita brollava amb molta força, vàrem comprovar que, com esmenta en Cosme, l'aigua és fada. No és recomenable per beure perquè se troba just davall la urbanització i no seria estrany que hi hagués filtracions desagradables.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Març - 2013

Font de Pèrola

Font situada a uns 140 metres de ses originals i enrunades cases de Pèrola per la seva part de tramuntana i a uns 100 de sa carretera de Porreres.

Es tracta d'un aflorament vertical d'aigua mitjançant un pou rectangular irregular que recull ses aigües d'una vena clarament visible i que feia augmentar es nivell fins a sa vorera per aquí ser aprofitada amb una xarxa de canals (avui desapareguda) que regava els horts, safaretjos i abeuradors de sa contrada.

Un dels possibles destins que es conserva avui és un safareig situat a 210 metres vessant avall en direcció sud-est, avui dins una part segregada de sa finca original i coneguda com a ses Cases Velles de Pèrola.

També està documentat (G. Terrassa - Historia de Lluchmayor - pp. 74/85 - any 1770) que es va intentar aprofitar les seves aigües per abastir el poble però els desnivells intermedis no ho permeteren. Una de ses descendents de sa família recorda que hi havia una important font a sa part alta de sa finca però sense poder aportar detalls.

Avui sa font manté aigua al fons però no hi ha marques d'activitat, és més que segur que avui es cabal no té capacitat d'omplir es pou i vessar per alt per alimentar unes canals, per altra banda també desaparegudes.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Octubre 2018

Font de Gràcia

El Santuari de Nostra Senyora de Gràcia (S. XV) està situat baix la balma de la Penya Falconera del Puig de Randa, i aquesta fonteta està situada darrere la capella del Santuari, davall mateix del penya-segat, dins una cambra adossada al mur més a llevant del Santuari

Es tracta d'un aprofitament de les aigües que cauen per alguns degotissos i per dues minetes naturals, tot dins una gruta, part natural i part artificial, formada per dues cambres separades per dues parets amb porta de fusta.

La cambra de més endins és la de més poca altura (uns 0,70 m.), ja que la gruta va minvant a mesura que es fa endins. Aquest espai té dues parts: al fons ocupant uns 8 m2 hi ha la bassa que recull les aigües dels degotissos i regalims; l'altra meitat és una esplanada de pedra natural d'uns 6 m2. Una porta de fusta massissa dóna accés a aquesta cambra.

Entre aquesta cambra i l'exterior hi ha una petita habitació on es guarden estris; també té una porta d'accés des de l'escala exterior i també hi ha dues portes més a la paret que dóna al Santuari. Una canaleta encastada al sòl (actualment amb una canonada de plàstic a dins) travessa les cambres i davalla per la dreta de l'escala fins a un repartidor.

Segons ens conta el sr. Sebastià, donat del Santuari des de fa 48 anys, antigament i just davall l'escala d'accés actual hi havia un hortet d'uns 60 o 70 m2 que era regat per les aigües d'aquesta fonteta. Modernament s'han fet intents d'aprofitament enviant aigua a una cisterna però el cabal ha resultat insignificant sempre. També en èpoques s'ha emprat el recinte de la bassa com a refrescador.

Donam les gràcies tant al donat Sebastià Amengual com a Eugeni Rodríguez, rector de les parròquies de Sant Miquel de Llucmajor i Sant Jaume de s'Estanyol, per les facilitats donades per poder visitar el lloc, actualment no accessible.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2019

Fonteta de Santa Llúcia

El Santuari de Nostra Senyora de Gràcia (S. XV) està situat baix la balma de la Penya Falconera del Puig de Randa, i aquesta fonteta està situada darrere la capella del Santuari, davall mateix del penya-segat, passats uns 10 metres de l'edifici religiós i de l'altra font del lloc: la font de Gràcia.

Es tracta d'un petit broll d'aigua que surt entre les esquerdes de la paret que degota o regalima i es diposita dins una pica o abeurador fet de peces de marès (1,80 x 0,60 x 0,40 m.). Avui la pica està rompuda pels moviments de terres en la zona i el broll poques vegades dóna aigua; una xarxa metàl·lica cobreix tot el penya-segat per evitar que les pedres caigudes facin mal a persones i edificis.

Segons ens conta el sr. Sebastià, donat del Santuari des de fa 48 anys, antigament l'abeurador era aprofitat per les ovelles de la finca i sempre hi havia aigua.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2019