Sineu

Mapa del Pla

Font de Binitaref

Font situada a uns 200 metres per sa part de ponent de ses cases de possessió de Binitaref Vell, a prop del desaparegut camí vell de Sineu a Costitx.

Es tracta d'una font de mina tipus qanat excavada de manera natural, sense paredar, en uns terrenys de gres (arenisca) amb una llargària total d'uns 20 metres, recorregut serpentejant, secció irregular (0,70 x 1,75 m.) amb una canal excavada al sòl. Els 3 primers metres estan empedrats i s'altura és escalonada començant amb 3,20 m. fins a connectar amb els 1,80 de sa galeria; en aquest tram d'entrada hi ha tres reforços horitzontals per donar solidesa a un tram amb tanta altura.

Al final de sa galeria hi ha un pou de captació o pou mare que clarament ha sofert reparacions, segurament a la recerca de major cabal d'aigua. Sa part alta mesura uns 8 metres des de sa galeria fins al coll exterior que és de pedra seca: els primers 6 metres són picats a mà al gres, secció rectangular (1,60 x 0,80 m.) i els 2 darrers estan fets de pedra seca, secció també rectangular però més petit (1,10 x 0,60 m.) restes del que pensam era el pou inicial. Per sa part de baix, es pou davalla uns 2 metres, de secció circular (uns 1,10 m. de diàmetre) i al fons sembla haver-hi una vena d'aigua.

Sa descàrrega d'aigua es fa mitjançant un passadís ja a cel obert o trinxera d'uns 15 metres de llarg fet de pedra seca, secció amb ''V'' i una canal encastada al sòl; una piqueta rectangular dóna pas a un albelló que amb una llargària de 6 metres descarrega s'aigua dins un gran safareig de tres cossos (el de més a ponent està inactiu). Hi ha restes d'altres piquetes i canals del que havia de ser la xarxa de distribució d'aigo de cap als horts o sementers.

Un interessant sistema hídric de possible origen islàmic o anterior que malgrat que ha estat molt modificada encara dóna un rajolí d'aigo.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juliol 2018

Font de sa Torre de Montornés

Font situada dins sa finca homònima, entre Sineu i Petra, a l'esquerre de sa carretera i a 1750 metres al nord-est des puig de Sant Nofre (255 m.).

Es tracta d'una font de mina de possible origen islàmic amb una galeria de captació d'uns 84 metres de llargària, feta de pedra en sec, secció parabòlica (0,70 x 0,90 m.). Segurament hi havia tres pous de ventilació (avui condemnats) i típics de ses mines tipus 'qanat'; avui hi ha restes visibles d'un d'ells, el que està més a prop de sa boca de sortida; els altres dos són visibles en fotografies aèries antigues, més per deducció que per sa qualitat de ses imatges.

El sistema de captació es fa per un pou fet de pedra seca, secció circular (uns 0,90 de diàmetre) amb una profunditat que no podem aportar. Just al seu costat n'hi ha un altre més modern, fet de peces de marès, secció quadrada d'uns 2 x 2,5 m. amb una escala per davallar-hi. Aquest pou en realitat és un gran aljub o dipòsit atípic i que recull per sa part baixa aigua des pou. A sa paret que mira cap a tramuntana i a uns 3 metres de sa superfície, hi ha un forat redó d'uns 0,30 m. de diàmetre amb un filferro i que és per on entrava darrerament s'aigua de cap a sa mina pel seu posterior desguàs 84 metres vessant avall.

El que és sa sortida de s'aigua, en un darrer tram de sa mina on està molt rompuda (feta a cel obert) i acaba amb una simple boca de descàrrega que dóna a un abeurador de dos cossos; passat s'abeurador hi ha restes d'una canal adossada a una paret que va vessant avall fins a uns 105 metres on hi ha restes d'un destruït safareig de 6,5 x 6,5 metres amb un desnivell de 8 metres referent a sa boca de descàrrega. En aquesta boca de sortida hi ha un mur de pedra en forma de fornícula i amb una rajola amb sa imatge de Sant Antoni dels Ases.

En resum, un sistema molt modificat amb el pas dels segles i que avui entre sa falta d'interès agrícola de ses terres i sa gran baixada del nivell dels aqüífers, fa que sa seca font ja no tengui interès per ningú.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juliol 2018