MIQUEL ÀNGEL
Anys 1475-1564
Món
Categoria: Art
Autors: 4t ESO (2014-15)
Biografia
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni, (6 de març de l’any 1475 - 18 de febrer de 1564, Roma) més conegut com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista. Va ser el segon de cinc germans, tots nois, fills de Lodovico di Leonardo i de Francesca de Neri. Francesca, mare de Miquel Àngel, va morir quan ell tenia cinc anys.
Miquel Àngel volia seguir el camí de l’art, tot i que el seu pare no estava d’acord amb ell, ja que en aquella època, no era una feina gaire reconeguda.
Les obres que va fer, van ser creades a Roma i a Florència.
Dins de totes les arts en les que va treballar al llarg de la vida, en la que més va triomfar i va dedicar va ser l’escultura, tot i que també va destacar molt en la pintura. En els seus últims anys es va dedicar plenament a l’arquitectura.
Amb 13 anys, va entrar al taller de Domenico Ghirlandaio, l’artista amb més fama de Florència en aquella època. Allà va aprendre diverses tècniques de pintura; la tècnica del fresc i la de la pintura sobre cavallet, entre d’altres.
ETAPES DE LA VIDA:
- De petit volia ser picapedrer, ja que la seva família, hi havia hagut molts picapedrers i ell deia que tindria part de l’art de l’escultura dins seu.
- De jove, es va decantar per la pintura. Va fer grans obres quant tot just estava a l’adolescència.
- D’adult; escultor. Ja des de petit havia mostrat moltes habilitats per l’escultura, i just després de la seva etapa com a pintor, s’hi va dedicar.
Va executar una de les obres més importants de la història, David, i degut a això, Miquel Àngel va passar a ser l’artista més aclamat del seu temps, superant al seu gran rival, Leonardo.
- De vell; artista total. Dominava tots els arts: l’escultura, la pintura, la poesia i també es va introduir en l’arquitectura.
LA SEVA MORT:
Quan Miquel Àngel va morir, el seu cadàver va ser portat en secret a Florència, on se li van retre uns solemnes funerals, i posteriorment, se’l va enterrar a l’església de Santa Croce.
Va morir sent recordat com “El Diví”, sobrenom que li van ficar uns anys abans de morir, gràcies a les fantàstiques obres que va realitzar al llarg de la seva vida.
Renaixement
L’aparició del Renaixement va ser l’augment d'un nou concepte de l'Art, ja que gairebé tot l’art girava sobre la religió i alguns pintors i escultors es van obrir a nous temes profans de la mitologia clàssica del moment. El que buscaven els artistes en aquell moment era mostrar la bellesa ideal, ja que consideraven que l’ésser humà era l’obra més perfecte de Déu i es van preocupar per l’estudi de la naturalesa i de l’anatomia humana, per això durant aquell període es comencen a desenvolupar les estàtues de figura humana i els retrats.
La bellesa va ser captada pels arquitectes de l'època i la van aplicar a les línies i l’harmonia de les seves proporcions. Els pintors van desenvolupar la tècnica de la perspectiva utilitzant regles de proporcionalitat en matemàtiques i, els escultors van recuperar la proporcionalitat de les escultures del classicisme.
En general, els artistes van deixar de ser artesans anònims i van començar a gaudir de prestigi i reconeixement social.
Les obres explicades
La cúpula de Sant Pere - Arquitectura
Va ser dissenyada per Miguel Àngel a mitjans del segle XVI.
Pau III havia enviat a Miquel Àngel l'acabament de la basílica encomanada per Juli II a Bramante al començament del segle XVI, i aquest projecte una doble cúpula (una interior i una altra exterior), seguint el model Santa Maria de les Flors a Florència del segle XV.
Està format per quatre pilars, sobre la tomba de Sant Pere, i que serveixen per a sostenir l'enorme cúpula de 42,5 metres de diàmetre.
Importància en cada camp que va innovar
El 1496 Miquel Àngel es va traslladar a Roma on hi va crear la seva primera obra mestra, la famosa "Pietà" acabada al 1499 a la basílica de Sant Pere. Quan al 1501 va tornar a Florència, l’artista va crear la "Virgen de Brujas" y després, entre el 1501 i el 1504, el seu prestigiós David de marbre per la plaça de la "Señoría". Encara que, també, entre aquests anys va fer nombroses obres, entre elles La batalla de Cascina, destinada a decorar-la . Al 1503 va pintar la Sagrada Família.
Al 1508, Juli II li ordenà pintar la volta de la Capilla Sixtina del Vaticà. Es va posar inmediatament mans a la obra, però el treball era sobrehumà i, a més, estava agreujat per les seves vacil·lacions, angoixes i constants disputes amb el Papa; no obstant això, va acabar la obra al 1512.
Quan va morir Juli II, els hereus d’aquest van acordar un nou contracte amb en Miguel Àngel per la conclusió de la tomba del papa, momentàniament abandonada. De les poques figures que havien de compondre-la, només tres van ser començades: Moisés i els Esclaus, símbol de lluita contra el destí que, a partir d’aquella data, marcà tota la seva obra. El 1516, el nou Papa, León X, li encomanà la construcció de la façana de l'església de San Lorenzo, a Florència.
Va haver d’abandonar temporalment la façana per aixecar la Sacristía Nueva de Sant Loreno, que havia d’acollir sis tombes dels Médicis, encara que després només van ser dos. Va simultanejar aquest treball amb la tomba de Juli II, esculpint l'estàtua d'Andrea Doria per el Senat de Gènova i començant dos figures del sarcòfag de Lorenzo de Médicis: El crepúsculo i La aurora. Al mateix temps, per la tomba de Juli II, esculpí La noche i El día. Nomenat al 1529 governador general de fortificacions de Florència, realitzà nombrosos viatges. Pintà una Leda pel duc de Ferrara i esculpí un Apolo.
La Capella Sixtina - Pintura
És el conjunt de pintures al fresc realitzades per decorar la volta de la Capella Sixtina, a la Ciutat del Vaticà (Roma).
Va ser pintada entre 1508 i 1512 i és una de les obres pictòriques més complexes i més belles de tota la història de l'art, encarregada pel papa Juli II per substituir la pintura que hi havia en aquell moment. Que hi havia una base d'un fons blau amb estrelles daurades.
A la volta de canó rebaixada, l'artista va dissenyar una complicada arquitectura simulada on va incloure el desenvolupament d'històries del Gènesi, narrades des de l'extrem de l'altar fins a la porta d'entrada de la capella en més de 500m2 d'espai.
Miguel Àngel va tardar bastant temps perquè treballava sol, sense ajudants. L'1 novembre 1512 es va celebrar la primera missa a la capella, després d'acabada la pintura de la volta.
La noche y el día
El 1536, el Papa Clememente VII, li encarregà de realitzar el Judici final a la Capella Sixtina, que el va simultaniejar amb les escultures de San Lorenzo, encara que després abandonà temporalment la tomba de Juli II, però més tard es va tornar a dedicar a ella, el 1541; una vegada finalitzada el Judici final. El 1542 va començar els frescs de la Capella Paulina, al Vaticà, que va abandonar en vàries ocasions. Incansablement, va emprendre noves obres, com, el 1555, la construcció de la cúpula de San Pedro.
Va publicar, també, escassos poemes en vida i sempre ocasionalment. És però, una poesia que, apartant-se de la tendència petrarquista dominant en la seva època, conceptual en el sentit barroc, sublima el concepte amorós platònic i reflecteix el seu itinerari vital artístic-espiritual. La primera edició va aparèixer en 1623 molt limitada i corregida.
Capella Sixtina (Ciutat del Vaticà)
La pietat - Escultura
Aquesta obra és d'embalum rodó, el que significa que es pot veure en tots els angles, però el punt de vista preferent és el frontal i està feta de marbre.
Consta d’una Verge jove, bella i piadosa les vestidures s'expandeixen amb nombrosos plecs, sosté el Fill mort i que, intencionadament, aparenta més edat que la Mare. La joventut de la Verge és mostra de l'idealisme renaixentista: es tracta de representar l'ideal de bellesa i joventut, una Verge eternament jove i bella.
L'obra va ser encarregada pel cardenal de sant Dionís; Jean Vilhèras de Lagraulas o de Villiers, benedictí ambaixador del monarca francès davant la Santa Seu, al que l'autor va conèixer a Roma.
Van signar el contracte el 26 d'agost de 1498, i en el qual es deia el pagament de 450 ducats d'or i que hauria d'estar acabada abans d'un any.
Però Miquel Àngel va acabar dos dies abans de complir-se el termini, quan el cardenal havia mort uns dies abans, per la qual cosa van col·locar l’escultura a sobre la mateixa tomba del cardenal, a la Capella de Santa Petronila del Vaticà.
La Pietat va ser traslladada en 1749 a la Basílica de Sant Gustabo, la primera capella a la dreta, on es troba actualment.
La Pietat (Capella de Santa Petronila del Vaticà.)
David - Escultura
El David és l’heroi de l'Antic Testament, apareix representat com un jove atleta nu, amb una mirada reptadora buscant al seu enemic; Goliat.
Miguel Àngel el va crear amb només 23 anys i a partir d'un únic bloc de marbre de Carrara que segons els historiadors estava ple de defectes.
L'escultura descriu David en el moment en què es prepara per llançar la pedra per ferir Goliat al front.
El David és l'escultura més simbòlica de Florència com ho és la Pietat a Roma. Va ser col·locada davant del palau de l'ajuntament de Florència.