- ESCRIPTURA IBERS
- 500 aC
- Espanya
- Categoria: Històric
- Autors: 1r d'ESO (2014-15)
ORIGEN DEL LLENGUATGE:
L’escriptura ibèrica neix al sud-est de la Península Ibèrica l'any 500 a.C, i des d’allà s’estenen per tota la costa mediterrània arribant a Catalunya a finals del S.a.C
COM ÉS EN GENERAL LA LLENGUA?
El sistema d’escriptura tenia 28 signes alfabètics i sil·làbics. S’escrivia indistintament de dreta a esquerra o a l’inrevés. La major part dels signes es varen copiar del fenici o del grec, però amb valors fonètics diferents. Es llegeix, però no s’ha pogut traduir.
SOBRE QUÈ ESCRIVIEN:
Els ibers feien servir la ceràmica, làmines de plom o bé pedra com a suport de l’ escriptura, també en destaquen les escriptures realitzades sobre plom, pesos de teler o fusaioles, i sobre un rython o vas en forma d’ animal, la més antiga trobada al jaciment
ORIGEN:
Al voltant de l’any 1.000 aC., gent vinguda de l’altra banda dels Pirineus que parlava un llengua indoeuropea i que coneixia la metal.lúrgica del ferro pel seu origen a la zona danubiana, a Centre Europa, es superposa sobre el substrat indígena del país, amb una cultura material del bronze i que no havia rebut aportacions estrangeres, sent, de fet, una pervivència de la població.
ECONOMIA
L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura cerealística i la segona activitat econòmica era, per la seva importància, la ramaderia. La presència a molts poblats d’escòries de ferro i forns, ens informen de l’existència d’una producció d’objectes manufacturats com ara les eines agrícoles.
Les tribus ibèriques practicaven el bescanvi de mercaderies entre els diferents poblats. El comerç exterior es feia amb els productes que interessaven als grecs. El comerç local es basava en manufactures o matèries primeres que tinguessin en accedent o que fossin deficitaris.
TIPUS DE ESCRIPTURA:
Escriptura ibèrica nord-oriental:
Aquest tipus d’escriptura presenta signes amb valors sil·làbics i signes amb valor alfabètic.
Hi ha dos tipus de varietats: La dual permet diferenciar els sil·labogrames oclusius dentals i els vetllisis sords dels sonors.
Escriptura ibèrica sud-oriental:
Aquest presenta signes amb valor sil·làbic per les oclusives i signes amb valor alfabètic. Es diferencia del nord-oriental per la forma dels signes i pel valor que els signes representen.
Alfabet grecoibèric:
L’alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa de l’alfabet grec jònic.
POLÍTICA
Algunes tribus de l’interior, com ara els ilèrgetes o els ausetans ( Osona ), van estar governats per reis, que en el cas dels primers sembla que es tractava d’un poder compartit entre dos reis al mateix temps ( diarquia ). Aquest sistema de govern es va establir en baixa època ibèrica, ja en període romà, i era hereditari.
Les tribus de la costa, pel contrari, sempre en contacte amb els grecs i altres pobles forasters, i motivats pels interessos econòmics, van crear unes estructures sociopolítiques més igualitàries; són poblats que tracten directament amb els grecs i no desenvolupen una elit política, repartint els beneficis de manera igualitària