- Pierre-Simon Laplace
- 1749-1827
- MÓN
- Categoria: MATEMÀTIQUES
- Autors: 1r d'ESO (2014-15)
Embedded Files
LAPLACE
BIOGRAFIA
Laplace neix el 23 de març de 1749 a Beamont-en-Auge, al departament de Calvados, a la regió francesa de Normandia. Mor el 5 de març de 1827 ( als 77 anys ).
BEAMONT-EN-AUGE
La seva infància va transcórrer en una família humil, fill d’un agricultor
i negociant de sidra, i va poder realitzar els seus estudis gràcies a
l’ajuda econòmica d’alguns veïns rics.
Va estudiar a l’escola Prioral Benedictna en Beaumont, dels 7 als 16 anys. Als 16 anys va ingressar a la Universitat de Caen per estudiar teologia. Va escriure els seus primers articles matemàtics mentre estudiava a la universitat.
Al complir 19 anys principalment per la influència d’Alembert, va ser designat per complir una plaça de matemàtiques a l’escola Real Militar de París sota la recomanació d’Alembert.
En 1973, va ser membre de l’Acadèmia de Ciències de París. Al 1785 va ser membre del tribunal del cos d’artilleria real, va examinar i aprovar al jove de 16 anys Napoleó Bonaparte.
Durant la Revolució Francesa, va ajudar a establir el sistema mètric. Va ser membre de
OBRES MÉS IMPORTANTS
Treball científic en general
Laplace va contribuir en nombrosos articles
a l’òptica, l’acústica, la calor i la capil·laritat. Els seus
treballs matemàtics s’ocupen de les equacions diferencials. Els
principals objectes del treball de Laplace són l’Astronomia teòrica i
la probabilitat.
Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del
Sistema Solar, que enuncia per primera vegada “EXPOSITION DU SYSTÈME
DU MONDE”(1796).Un important tractat sobre la probabilitat.
En aquesta obra es presenta resumida la història d’astronomia. Tractava
de donar una teoria racional de l’origen del Sistema Solar a la seva
hipòtesi Nebular de l’evolució estel·lar.
l'Institut Francès al 1795. Sota el mandat de Napoleó va ser membre del senat, i després canceller i va rebre legió d’honor en 1805.
Encara que va intervenir en política en temps de Napoleó, va passar al bàndol de Lluís XVlll qui el va nombrar marquès.
Laplace va arribar a ser comte de l’Imperi al 1806 i va ser nombrat marquès en 1817 després de la restauració dels Borbons. En els seus últims anys va viure en Arcueil, on va ajudar a fundar la Societat Arcueli, potenciant la investigació dels joves científics.
HISTÒRIA DE LA PROBABILITAT
La probabilitat i l'atzar sempre han estat en la ment de l'ésser humà. Per exemple:
Sumeris i Assiris utilitzaven un os extret del taló d'animals com ovelles,
cérvols o cavalls, denominat astràgal o talus, que tallaven perquè poguessin caure en quatre posicions diferents, pel que són considerats com els precursors dels daus.
En el cas de la civilització egípcia, algunes pintures trobades en les tombes dels faraons mostren tant astràgals com taulers per al registre dels resultats.
Per la seva banda, els jocs amb daus es van practicar ininterrompudament des dels temps de l'Imperi Romà fins al Renaixement, encara que no es coneix prou feines les regles amb les que jugaven. Un d'aquests jocs, denominat "hazard", paraula que en anglès i francès significa risc o perill, va ser introduït a Europa amb la Tercera Croada. Les arrels etimològiques del terme provenen de la paraula àrab "al-atzar", que significa "donat". Posteriorment, en el "Purgatori" de Dante el terme apareix ja com "atzar Actualment, ruletes, màquines escurabutxaques, loteries, travesses, ..., ens indiquen que aquesta fascinació de l'home pel joc, continua.
La història de la probabilitat comença al segle XVII quan Pierre Fermat »i Blaise Pascal» tracten de resoldre alguns problemes relacionats amb els jocs d'atzar. Encara que alguns marquen els seus inicis. Christian Huygens va conèixer la correspondència entre Blaise Pascal i Pierre Fermat suscitada pel cavaller D'Méré, es va plantejar el debat de determinar la probabilitat de guanyar una partida, i va publicar (en 1657) el primer llibre sobre probabilitat: De Ratiociniis in Ludo aleae, (Calculating in Games of Chance), un tractat sobre jocs d'atzar.
Durant el segle XVIII, a causa molt particularment a la popularitat dels jocs d'atzar, el càlcul de probabilitats va tenir un notable desenvolupament sobre la base de l'anterior definició de probabilitat. destaquen
en 1810 Laplace, que havia considerat anteriorment el tema, va completar el desenvolupament d'aquesta teoria. En 1812 Pierre Laplace va publicar “Théorie analytique des probabilités” en què exposa una anàlisi matemàtic sobre els jocs d'atzar.
- “TRAITE DE MECANIQUE CELESTE” (1799-1825)
- “TEORIA
- ANALYTIQUE DES PROBABILITÉS” (1812).Aquesta obra representa la
- introducció dels recursos de l’anàlisi matemàtica en l’estudi dels
- fenòmens aleatoris.
Laplace expressa de forma senzilla el significat del càlcul de probabilitat:
“En el fons, la teoria de probabilitat és només sentit comú expressat
amb nombres”.
Entre els descobriments menors de Laplace en matemàtiques es poden citar:
- La discussió, simultàniament amb Vandermonde, de la teoria general dels determinants 1772.
- La demostració que cada equació de grau parell ha de tenir almenys un factor quàdric real.
- La demostració que la solució d’una equació en diferències finites de grau
- primer i segon ordre podria sempre obtenir-se en forma d’una fracció
- continuada.
- En l’anàlisi matemàtica introdueix l’ús de la funció potencial(1874).
- Transformada de Laplace
- La demostració del teorema de d’Alembert sobre les formes de les arrels de les equacions algebraiques.
- Perfecciona els mètodes d’integració d’equacions de diferencials parcials.
- Llei de Laplace-Gauss: Laplace descobreix aquesta llei al 1780 quan Gauss (1777-1855) té 3 anys.
- Equació de Laplace.
LLEI DE LAPLACE
REGLA DE LAPLACE
Dos esdeveniments són equiprobables quan tenen la mateixa probabilitat de passar quan fem un experiment aleatori.
La regla de Laplace és una manera senzilla de calcular probabilitats de diferents esdeveniments si l’experiment és regular. La regla de Laplace afirma que:
“La probabilitat d’un esdeveniment és igual al nombre de casos elementals
que conté l’esdeveniment dividit entre el nombre total d’esdeveniments
elementals”
HISTÒRIA DE LA PROBABILITAT
PROBABILITAT
- WEBGRAFIA
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Simon_Laplace - LAPLACE
- http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Laplace - LLEI DE LAPLACE
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Regla_de_Laplace - REGLA DE LAPLACE
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Probabilitat - PROBABILITAT
- http://sauce.pntic.mec.es/rmarti9/laplace1.html - BIOGRAFIA
- http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/19/ciencia/1242724762.html -ASTRONOMIA
FREQÜÈNCIA I PROBABILITAT
Com més gran és el nombre de vegades que fem un experiment més s’acosta la
freqüència relativa a la probabilitat de l’esdeveniment.
LES PRINCIPALS PROPIETATS DE LA PROBABILITAT.
- La probabilitat d’un esdeveniment és un nombre comprès entre 0 i 1 que indica la possibilitat que aquest esdeveniment passi.
- Si la probabilitat d’un esdeveniment és igual a 1, direm que és un esdeveniment segur, perquè sempre passa.
- Si la probabilitat d’un esdeveniment és 0, direm que és un esdeveniment impossible, perquè no passa mai.
MOMENT HISTÒRIC QUE VIVIA.
A mitjans del segle XVIII França es governa per una monarquia Absolutista Regne Lluís XV succesor i besnét de Lluís XVI. Sota un règim absolutista de Borbons
han convertit el país a la gran força d’Europa, substituint l’èxit
d’Espanya en els segles anteriors.
LLUÍS XVIII
- APLICACIONS I CONSEQÜÈNCIES DEL SEU DESCOBRIMENT.
- La teoria de la probabilitat s’usa extensament en àrees com l’estadística, la ciència i la filosofia per treure conclusions sobre la probabilitat de successos potencials i la mecànica subjacent de sistemes complexos .
- El càlcul de probabilitat és una part de les matemàtiques que es dedica a calcular la possibilitat (probabilitat) que pugui ocórrer un determinat succés, quan es realitza un experiment aleatori. S’entén per experiment aleatori aquell en el que no es coneixen els resultats possibles (per exemple: llançar una moneda a l’aire, jugar a la loteria primitiva, fer una travessa).
Page updated
Report abuse