• NOM DEL FET: TEMPLES DE BABILÒNIA
  • DATA:2800 aC
  • LLOC: MESOPOTÀMIA
  • Categoria: Socials
  • Autors: 1r d'ESO (2014-15)

L’ART MESOPOTÀMIC

Temple i Palaus

El Ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques..

Es construïen amb maons de fang cuit assecat al sol ( tova) i els cobrien amb betum per fer-los impermeables a la pluja. Però la tova és poc resistent, i per això s’han conservat pocs monuments. Per dissimular les toves i decorar els edificis, van fer servir revestiments de ceràmica vidrada de colors brillants, amb motius florals i geomètrics, o bé amb escenes de guerra o de caça.

L'Arc i la Volta

La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura van ser l’arc i la volta, amb els quals es van construir temples i palaus imponents. Aquests dos elements, difícils de fer, ofereixen unes grans possibilitats constructives.

El Ziggurat

Un Ziggurat és un temple de l’antiga Mesopotàmia que té forma de torre o piràmide escalonada. La base podria ser de forma rectangular, ovalada o quadrada.Un exemple d’un ziggurat es el temple blanc. es el Uruk i Nuppur en l‘antiga sumèria, el temple sembla haver estat pintat de color indic igual que el deu haver pintat algú del ultim nivell..

La funció dels temples no son dedicats els morts com els egipcis si no als vius.

Els babilonis van construir uns temples escalonats anomenats Ziggurat. No eren tan alts com les piràmides però arribaven a mesurar uns 70 metres. El Ziggurat era el temple i, per tant, el centre de la vida política, social, cultural i comercial de Babilònia.

Ziggurat d'Ur

Les primeres restes de Ziggurats que han arribat als nostres dias procedeixen de la III dinastía de Ur. Destaquen els ziggurats de Nippur, Urk, i sobre tot, el de Ur, que és el millor conservat. Va se construït en honor de la deessa de la lluna, Nannar i contava amb 62 metres d’alçat, 3 pisos d’altura i arribava a una altura de 43 metres . Els textos tampoc ens expliquen la funció d’aquests edificis encara que intuïm que podien servir per certs rituals religiosos relacionats amb la fertilitat de la terra que se celebrava durant l’any nou, quan tenia lloc a l’anomenada “nirogamia” o matrimoni sagrat.

Els Ziggurats van coincidir en el temps amb la cultura de l'antic Egipte però a diferència d'aquests, els edificis de Mesopotàmia no van estar dedicats a els morts, sinó als vius. Els temples eren el centre neuràlgic de cada ciutat. També en la forma de construcció difereixen els uns dels altres, mentre els egipcis construïen els seus piràmides a base de grans blocs de pedra sobre la sorra del desert, els primitius sumeris i els seus successors, els pobles acadio , babilònic i assiri, van aixecar les seves altes torres escalonades i piramidals denominades Ziqqurratu o Ziggurats de tova, barrejant fang i palla, que encara es conserven a la plana mesopotàmica, i més al nord, a la vora del Tigris, a Assíria i a l'est d’Elam .

ELS SACERDOTS

Els sacerdots o shangu estaven subjectes a la direcció d'un gran sacerdot, anomenatenum o makhkhu. El sacerdoci es dividia en un gran nombre de categories, segons lesfuncions que cada cos havia de fer. Els treballs que realitzaven els sacerdot eren moltvariats, i anaven des de l'ensenyament de l'escriptura fins a la realització de encanteris,passant per entonar càntics, realitzar purificacions, etc. També existien sacerdotesses,governades per la entum. Amb funcions diverses i graus d'especialització diferent, lessacerdotesses estaven molt relacionades amb la deessa Ishtar, del culte orgiàstics'encarregaven en ciutats com Uruk, Sippar i Babilònia.

TEMPLE DE BABILÒNIA

El més famós i perfecte de Mesopotàmia es va construir, precisament, a la ciutat de Babilònia. Aquesta torre, anomenada Etemen - an- ki (casa del fonament del cel i de la terra ), s'ha associat habitualment a la torre de Babel, de la qual parla la Bíblia. Encara que, en l'actualitat, no queda rastre de la torre de Babel, diferents estudis arqueològics duts a terme en el lloc, permeten aventurar quines eren les seves principals característiques. Segons aquests mateixos estudis, la torre tenia set pisos coronats per un temple i superava els 90 metres d'altura. Cada un dels pisos estava recobert de maons vidrats de diferent color i, l'edifici, s'aixecava sobre un pati molt espaiós que mesurava més de 91,55 metres de costat i es trobava en la plana de Senaar, a la vora del riu Eufrates.

SOCIETAT MESOPOTÀMIA

La població estava dividida entre homes lliures i esclaus. Els esclaus podien deixar de ser-ho, si aconseguien ajuntar alguns béns; d’aquesta manera podien comprar la seva llibertat. Els homes lliures se subdividien en dues categories: els privilegiats i els muskhenum (comerciants, camperols, artesans), que representaven el sector productiu llibre.

L'ECONOMIA

La base de l’economia és l’agricultura. El rei s’encarregava de construir i mantenir els canals de reg. Els impostos els pagaven amb els productes de la terra. També van desenvolupar la ramaderia criant cabres, vaques, ases, cavalls i ovelles. El comerç era molt intens, fins i tot amb altres regions com l’Índia i el Caucas.

COM ERA LA SEVA ORGANITZACIÓ POLÍTICA?

La ciutat era propietat del déu Marduk que escollia, segons les creences dels mesopotamis, al rei perquè l’administrés. El rei no era considerat un ésser diví com el faraó, era només un intermediari entre la gent i els déus i vivia envoltat dels seus col·laboradors, els nobles, que assitien a les seves tasques.

DATES I FETS IMPORTANTS RELACIONATS AMB LA CONSTRUCCIÓ DELS ZIGGURATS

Els temples eren el centre neuràlgic de les ciutats a Mesopotàmia. Aquestes construccions destaquen en el paisatge àrid i sorrenc i són un referent visual del poder de les ciutats-estat.

Les ciències

Una de les formes que tenien els sacerdots d’endevinar la voluntat dels déus era observar les estrelles. Aquest estudi dels astres els va portar a desenvolupar l’astronomia. Així, van poder dividir l’any en dotze mesos i dividir els mesos en setmanes de set dies. Per als mesopotamis els dies es dividien en dotze parts de dues hores cadascuna. L’astronomia i la seva necessitat de realitzar complexos càlculs els va portar a desenvolupar les matemàtiques. El seu sistema numèric era que es basaven en el nombre 60 i no en el 10. També van desenvolupar la medicina i van ser pioners en la invenció dels remeis.

La religió

Els déus s’assemblaven als humans. Tenien qualitats i defectes, passions i sentiments. Marduk era el més poderós de tots . Anul era el déu del cel; Enil el déu del aire; Ea, el déu de les aigües; Sense, la Lluna; Shamash, fill de Sense, era el déu del Sol i Ishtar, deessa del planeta Venus, de l’amor, però també de la guerra.

Ritus i cerimònies

Les tombes són senzilles. Els morts una vegada enterrats descendien als inferns on sobrevivien nodrint-se dels vius. Només els guerrers caiguts en el camp de batalla podien aspirar al descans etern. Els sacerdots tenien molt poder perquè eren els únics capaços d’interpretar els missatges dels déus i endevinar el futur.

Comerç

Els babilonis van ser un dels primers pobles a utilitzar metalls preciosos, sobretot or i plata, com a mitjà de pagament amb aquelles regions que produïen els mateixos productes. Aquest fet constitueix l’origen de la moneda.

Temples

El més antic d’aquest model de temple es va construir en Uruk cap a finals del quart mil·lenni, però va ser un nou rei d’Ur, que va governar cap a finals del 3r mil·lenni el que va evolucionar aquest nou tipus de construcció religiosa cap a un nou concepte,el Ziggurat, basat en una gran plataforma central, coronada per altres més petites elevant-se cap l’infinit cel...

LES PRIMERES CIUTATS

Les primeres ciutats estaven envoltades de muralles, els carrers eren de terra, estrets i no estaven ordenats. Les cases eren fetes de maons i tova. Els edificis més importants eren els temples i els palaus. Fins aleshores, la gent havia viscut en petits poblats, en canvi, en una ciutat hi vivien moltes persones. La majoria eren comerciants o artesans: ferrers, fusters, sabaters, etc. Aquest tipus de societat s’anomena civilització urbana.

Jardins penjats de Babilònia

Els jardins penjats de Babilònia en temps eren considerats unes de les 7 Maravelles del Món. Els jardins de Babilònia es troben extensament documentats per historiadors grecs com es Trabó i Diodor de Sicília. Segons les antigues crònicas, els jardins es van construir per alegrar Amitis, la filla del rei dels medes. El rei va decidir fer una construcció, amenada jardins penjats.