Es construïen amb maons de fang cuit assecat al sol ( tova) i els cobrien amb betum per fer-los impermeables a la pluja. Però la tova és poc resistent, i per això s’han conservat pocs monuments. Per dissimular les toves i decorar els edificis, van fer servir revestiments de ceràmica vidrada de colors brillants, amb motius florals i geomètrics, o bé amb escenes de guerra o de caça.

L'Arc i la Volta

La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura van ser l’arc i la volta, amb els quals es van construir temples i palaus imponents. Aquests dos elements, difícils de fer, ofereixen unes grans possibilitats constructives.

El Ziggurat

Un Ziggurat és un temple de l’antiga Mesopotàmia que té forma de torre o piràmide escalonada. La base podria ser de forma rectangular, ovalada o quadrada.Un exemple d’un ziggurat es el temple blanc. es el Uruk i Nuppur en l‘antiga sumèria, el temple sembla haver estat pintat de color indic igual que el deu haver pintat algú del ultim nivell..

La funció dels temples no son dedicats els morts com els egipcis si no als vius.

Els babilonis van construir uns temples escalonats anomenats Ziggurat. No eren tan alts com les piràmides però arribaven a mesurar uns 70 metres. El Ziggurat era el temple i, per tant, el centre de la vida política, social, cultural i comercial de Babilònia.

Ziggurat d'Ur

Les primeres restes de Ziggurats que han arribat als nostres dias procedeixen de la III dinastía de Ur. Destaquen els ziggurats de Nippur, Urk, i sobre tot, el de Ur, que és el millor conservat. Va se construït en honor de la deessa de la lluna, Nannar i contava amb 62 metres d’alçat, 3 pisos d’altura i arribava a una altura de 43 metres . Els textos tampoc ens expliquen la funció d’aquests edificis encara que intuïm que podien servir per certs rituals religiosos relacionats amb la fertilitat de la terra que se celebrava durant l’any nou, quan tenia lloc a l’anomenada “nirogamia” o matrimoni sagrat.

Els Ziggurats van coincidir en el temps amb la cultura de l'antic Egipte però a diferència d'aquests, els edificis de Mesopotàmia no van estar dedicats a els morts, sinó als vius. Els temples eren el centre neuràlgic de cada ciutat. També en la forma de construcció difereixen els uns dels altres, mentre els egipcis construïen els seus piràmides a base de grans blocs de pedra sobre la sorra del desert, els primitius sumeris i els seus successors, els pobles acadio , babilònic i assiri, van aixecar les seves altes torres escalonades i piramidals denominades Ziqqurratu o Ziggurats de tova, barrejant fang i palla, que encara es conserven a la plana mesopotàmica, i més al nord, a la vora del Tigris, a Assíria i a l'est d’Elam .

ELS SACERDOTS

Els sacerdots o shangu estaven subjectes a la direcció d'un gran sacerdot, anomenatenum o makhkhu. El sacerdoci es dividia en un gran nombre de categories, segons lesfuncions que cada cos havia de fer. Els treballs que realitzaven els sacerdot eren moltvariats, i anaven des de l'ensenyament de l'escriptura fins a la realització de encanteris,passant per entonar càntics, realitzar purificacions, etc. També existien sacerdotesses,governades per la entum. Amb funcions diverses i graus d'especialització diferent, lessacerdotesses estaven molt relacionades amb la deessa Ishtar, del culte orgiàstics'encarregaven en ciutats com Uruk, Sippar i Babilònia.

TEMPLE DE BABILÒNIA

El més famós i perfecte de Mesopotàmia es va construir, precisament, a la ciutat de Babilònia. Aquesta torre, anomenada Etemen - an- ki (casa del fonament del cel i de la terra ), s'ha associat habitualment a la torre de Babel, de la qual parla la Bíblia. Encara que, en l'actualitat, no queda rastre de la torre de Babel, diferents estudis arqueològics duts a terme en el lloc, permeten aventurar quines eren les seves principals característiques. Segons aquests mateixos estudis, la torre tenia set pisos coronats per un temple i superava els 90 metres d'altura. Cada un dels pisos estava recobert de maons vidrats de diferent color i, l'edifici, s'aixecava sobre un pati molt espaiós que mesurava més de 91,55 metres de costat i es trobava en la plana de Senaar, a la vora del riu Eufrates.

SOCIETAT MESOPOTÀMIA

Temples

El més antic d’aquest model de temple es va construir en Uruk cap a finals del quart mil·lenni, però va ser un nou rei d’Ur, que va governar cap a finals del 3r mil·lenni el que va evolucionar aquest nou tipus de construcció religiosa cap a un nou concepte,el Ziggurat, basat en una gran plataforma central, coronada per altres més petites elevant-se cap l’infinit cel...

LES PRIMERES CIUTATS

Les primeres ciutats estaven envoltades de muralles, els carrers eren de terra, estrets i no estaven ordenats. Les cases eren fetes de maons i tova. Els edificis més importants eren els temples i els palaus. Fins aleshores, la gent havia viscut en petits poblats, en canvi, en una ciutat hi vivien moltes persones. La majoria eren comerciants o artesans: ferrers, fusters, sabaters, etc. Aquest tipus de societat s’anomena civilització urbana.