- JAZZ
- Anys 30
- Estats Units d'Amèrica
- Categoria: MÚSICA
- Autors: 4t ESO (2013-14)
1) Origen i context històric
El Jazz és un estil de música nascuda a Nova Orleans (E.U.A), que va començar l’any 1900 amb influències dels esclaus africans que van arribar el segle XVII.
Té una variació rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units. Aquesta música està besada i inspirada en el blues, folk, marxes i ragtime.
El Jazz es va començar a tocar a les bandes del carrer i de pubs amb gent amb problemes socials.
L’expansió del jazz es va dur a terme al llarg del S.XX a Europa i a la resta d’Estats Units.
La instrumentació melòdica i harmonia del Jazz provenen de la traducció musical d’occident. A més a més el Jazz és una música complexa i molt variada ja que pot adaptar-se a moltes formes musicals com el rock and roll, ska, reagge, R&B, drum and bass.
2. Característiques
El jazz es caracteritza per:
- La superposició dels ritmes regulars i irregulars, amb utilització de notes a contra temps i síncopes.
- La improvització consisteix en crear noves melodies, afegint a les melodies existents o creant noves línies per sobre de les harmonies bases.
- Des de final de la dècada dels 60 fins avui, el Jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres com el rock o el funky.
- Enfonsa les seves arrels en l’eclecticisme musical dels afroamericans.
- Els estils vocals destaquen per una gran llibertat de coloració vocal, la tradició de la improvització, les pautes de pregunta i respostes, i la complexitat rítmica.
- Un so que reflecteix la personalitat dels músics executents.
- Qualitat rítmica especial coneguda com a swing.
- Les seves diverses funcions socials requereixen un angle de estudi diferent
- El jazz es pot agrupar en: trio, quartet i big band.
3. Estils de Jazz
Dins del Jazz hi ha molts estils diferents:
- El Bostón, one - step, fox - trot, bugui-bugui, swing, lindy hop, rock’n roll, rumba fox, salsa, jerry bug, etc.
- Altres com: be-bop, coo jazz,ragtime, New Orleans Hot, dixieland, third stream, Jazz llatí, ska, reggae, drum and bass, stride, mainstream, rhythm and blues.
- El ragtime és una superpocició d’un ritme regular, tocat amb la mà esquerra i un ritme síncopa que fa mà la dreta.
- El blues és una estructura de 12 compasos que utilitza les ‘’blue notes’’.
- El swing és un estil de jazz que va néixer durant la dècada dels anys 30. Per tocar un swing és necessari una gran quantitat i varietat instrumental.
- L’origen del rock’n’roll va ser als Estats Units on va esdavenir popular a finals dels anys 40 i principis dels anys 50.
- La salsa és una derivació del jazz que va néixer a l’Amèrica Llatina. Va anar evolucionant fins que el 1975 va obtenir un gran èxit.
- El bebop és un estil de jazz que té un tempo ràpid i la seva improvització es basa més en l’estructura harmònica que no pas en la melodia.
- Va sorgir a principi dels anys 40. Un tipus de Be-bop és el Hard bop. Aquest combina el Be-bop amb el blues i el gospell.
- Rhythm and Blues (R&B) El seu antecessor va ser el rockabilly. Aquest estil de música combina el soul, funk, pop. És d’estil afroamericà. Va estar molt influenciat pel jazz, pel jump, i pel gospell.
- El reggae és un gènere musical que va néixer a Jamaica a finals del 1960. Aquest estil de música s’origina a partir de l’evolució de diferents estils com l’ska.
- El Mainstream va sorgir a la segona meitat dels anys 30. És un estil que barreja el jazz tradicional amb el jazz modern.
4. Evolució del Jazz
El jazz va sorgir al voltant del 1900 a Nova Orleans, i des d’aquell moment no ha parat d’evolucionar.
Ha tingut tant períodes de crisis com de popularitat, però sempre ha continuat sorprenent el seu públic.
Estil Nova Orleans
Aquest estil es podria considerar com l'origen del jazz. Era una música on s’hi barrejaven moltes influències i provenia d’una tradició una mica difuminada. Al cap de poc temps els grups de jazz van començar a emigrar a altres ciutats com Nova York i Chicago.
Nova York i Chicago els anys 20
Al principi, el jazz es va refugiar en els locals de traficants d’alcohol. Un dels representants més populars va ser Louis Amstrong i va fer que el jazz evolucionés imposant l’expressió personal del solista davant de la improvisació col·lectiva que caracteritza l’estil de Nova Orleans. Va fer molts estils diferents de jazz barrejant-lo amb altres estils de música. Va ser una època de gran esplendor per les orquestres de jazz com la de Paul Whiteman.
Els anys de la Depressió
El 1929, el crac econòmic va afectar a molts músics. Tot i això, el públic seguia demanant espectacles. Count Basie va ser director d'una orquestra molt important d’aquesta època, considerada una de les més importants de tots els temps. En aquesta època de crisis econòmica, el jazz es tocava a les sales dels hotels, que veien el jazz com una música moderna.
L’era del Swing
El 1923, es va prohibir l’alcohol en els Estats Units. Tot això juntament amb l’èxit i popularitat que van guanyar els músics blancs com Benny Goodman i Glen Miller va fer desaparèixer la mala reputació que tenia el jazz (música marginal).
El mainstream va sorgir a la segona meitat dels anys 30. És un estil que barreja el jazz tradicional amb el jazz més modern.
Va ser un període en el qual van aparèixer grans cantants com Billie Holiday i Ella Fitzgerald.
El jazz després de la segona Guerra mundial
La influència de la guerra a la vida dels músics va fer que contribuís a una gran renovació del jazz.
Es creà un nou estil: bebop. Consisteix en un estil que vol tornar als orígens, reinterpretar i reescriure la tradició mitjançant l’exploració de noves harmonies, l’ampliació de registres sonors i que vol explotar totes les possibilitats del ritme.
Uns dels grans músics de la post-guerra van ser Miles Davis o Chuck Berry.
Els anys 50
Es van produir canvis en els moviments existents.
El que en principi semblaven ser “modes”, eren en realitat els estils que es van afirmar amb el pas del temps i estaven obligats a conviure en l’ampli espai de la música afroamericana.
El cool jazz és un moviment ampli que conté el “jazz de càmara” i té col·laboracions com la de Miles Davis.
Els anys setanta: la “new thing” i el soul
En aquest període apareix la primera discogràfica
El free jazz és una alteració dels principis musicals.
A finals dels anys 70, la proliferació d’estils i de gèneres disponien de moltes ofertes.
Els anys setanta i l’esperit de fusió
És una gran època en què totes les músiques progressen i aconsegueixen un èxit notable (rock i pop). El jazz, per no quedar-se enrrere va crear ‘’fusió’’ que consistia en un estil de música en el qual hi havia una barreja d'estils diferents.
També van néixer altres estils com: la salsa neoiorquina (procedents de músics llatins arribats a Nova York).
Els anys setanta van esdevenir una nova etapa de transició en el món de la música.
El retorn als orígens i a les noves perspectives
Va ser un procés de clarificació. El jazz va rebre ajuda institucional. Els anys 90 van afirmar nombroses corrents disperses. El jazz no estava mort, sinó que potser estava més present que mai en la música i en l’actualitat. L’estètica de Wynton Marsalis va despertar diversos comentaris per la seva tècnica.
a) Pianistes:
- Jelly Roll Morton (1890- 1941), dels primers musics que va tenir consciència de que el jazz era una nova música.
- Art Tatum (1909 - 1956) era pianista.
- Fats Waller (1904 - 1943) era cantant i pianista
- Thelonious Monk, (1917 - 1982) va ser dels nous músics del jazz modern que va adaptar el piano el Bebop
- Gil Evans(1912 -1988), uns dels pianistes i compositor més gran en el món del jazz.
- Fletcher Henderson (1897-1952) va ser el pianista que al principi estudià matemàtiques i química en les Universitats d'Atlanta i Nova York.
b) Trompetistes:
- Louis Armstrong(1901 - 1971) es un dels músics més famosos dels anys 1900 fins 1920 amb la seva banda’’Hot five’’ i posteriorment ‘’Hot Seven’’.
- Bix Beiderbecke (1903- 1931) va ser un trompetista blanc.
- Rex Stewart (1907 - 1967), referent de l’orquestra Fletcher Henderson.
- Glenn Miller (1904 - 1944), va ser un músic de jazz estatunidenc de l'era del swing.
- Miles Davis (1926- 1991), va ser un dels músics més influents i innovadors del segle XX
- Chet Baker (1929 - 1988), músic blanc que va començar el ‘’Cool Jazz’’, un nou estil amb una estètica més apaivagada i amb un toc de lirisme i emoció.
c) Saxofonista:
- Coleman Hawkins (1904 - 1969), va ser el saxofonista de l’orquestra Fletcher Henderson.
- Lester Young (1909 - 1959), va ser un saxofonista tenor de jazz estatunidenc; en algunes ocasions, també clarinetista.
d) Cornistes:
- Buddy Bolden(1877- 1931) i King Oliver (1881 - 1938) van ser dos grans cornistes del jazz.
e) Contrabaixistes:
- El contrabaixista John Kirby(1908 - 1952) també va ser una de les grans figures d’aquesta època
- Charles Mingus(1922 - 1979), va ser contrabaixista, compositor i lider de banda. Va lluitar contra segregació racial
f) Vocalistes:
- Ella Fitzgerald (1896 - 1940), amb recursos tècnics incomparables i amb una forma vocal bassada en síl·labes onomatopeiques.
- Billie Holiday,(1915 - 1959) gran figura del jazz vocal o Sarah Vaughan (1924-199), la cantant més emblemàtica del Bebop.
g) Guitarristes:
- Django Reinhardt (1910-1953), guitarrista molt important del quintet “Hot Club de França”.
h) Violinistes:
- Paul Witheman (1890-1967), referent d’una de les grans orquestres dels anys 20.
- El violinista Stéphane Grappelli (1908-1997), del quintet de “Hot Club de França”.
i) Orquestres:
- Count Baise (1904-1984) va ser el director de l’orquestra que va ser considerada la millor orquestra de jazz de tots els temps.
- Quintet de “Hot Club de França”, va ser fundat a França l’any 1934.
- El grup Minton’s Playhouse que van ser un club de jazz i un bar obert l’any 1938 a Nova York que va difondre l’estil de jazz Be-bop.
j) Clarinetistes:
- Benny Goodman (1909-1986), clarinetista blanc. És conegut com el rei del swing.
7. Reflexió
Al principi el jazz va estar considerat un estil de música marginal, tot i que al pas del temps la gent li ha agafat respecte i cada vegada ha anat evolucionant més.
El jazz d'ara és molt diferent que el jazz que va sorgir sobre l'any 1900.
