• TEOREMA DE TALES (TALES DE MILET)
  • 600 aC
  • Món
  • Categoria: HISTÒRIC
  • Autors: ALUMNES DE 2n ESO (Curs 2013-2014)

ON VA NÉIXER? VIURE? A QUÈ ES DEDICAVA? DADES SOBRE LA SEVA VIDA…

Tales de Milet va ser un filòsof grec, que va néixer a l’any 635 aC, en una ciutat jònica de Milet, i va morir cap a l’any 545 aC.

Tales de Milet

Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l’astronomia i la política. Se’l considera el fundador de la filosofia occidental i va crear l’anomenada escola de Milet junt amb altres filòsofs.

Tales va viure en la ciutat de Milet, regió de Jònia. Els jònics tenien una gran relació de comerç entre Egipte i Babilònia, i això li va permetre estudiar a Egipte quan era jove.

Riu Nil

També va descobrir que l’any tenia 365 dies i un quart, ja que, després es compensaria amb els bixests. Ell sabia que la Terra era esfèrica i que la lluna reflecteix la llum del sol.

Mapa amb la situació de Jònia

Va ser educat en la mitologia egípcia, l’astronomia, la matemàtica i altres cultures. Tales no va conformar-se amb la mitologia tradicional i va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.

Tales va tenir una gran influència en altres pensadors grecs com, Anaximandre i Pitàgores, a qui va aconsellà que viatgés a Egipte per a la seva preparació matemàtica i filosòfica.

No s’han trobat documents escrits per Tales de Milet, els coneixements que es té d’ell procedeixen dels relats d’Aristòtil.

APLICACIONS DELS SEUS DESCOBRIMENTS

El teorema de Tales serveix per mesurar l’alçada de grans monuments o altres cossos, a partir de la seva ombra provocada per l’efecte de la llum solar o la reflexió en una superfície que reflexi la llum.

Aplicació del Teorema de Tales

A partir dels diversos teoremes de Tales es va desenvolupar la proporcionalitat aritmètica, que utilitzem en la nostra vida quotidiana, com per exemple, quan fem un pastís i necessitem les diverses quantitats dels ingredients segons el nombre de persones que menjaran.

Home de Vitruvi

També, mitjançant el primer teorema de Tales, podem dividir un segment en parts idèntiques.

QUINS DESCOBRIMENTS SE LI ATRIBUEIXEN COM A FILÒSOF? CIRCUMSTÀNCIES DEL DESCOBRIMENT

Tales com a filòsof es va fer moltes preguntes i les va intentar resoldre amb els seus coneixements i amb les investigacions que va duu a terme.

Tales es preguntava de què estava composta la Terra, i va acabar afirmant que la Terra estava composta d’aigua, perquè va veure amb els seus propis ulls que al passar el riu Nil sobre el sòl quedava fèrtil i ric en proteïnes. I on moria el Nil hi havia una regió de sòl tou.

Rotació de La Terra durant 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 8,76 segons

Va afirmar a l’any 600 aC, que l’univers estava format per aigua. Aquesta afirmació encara que fos incorrecta va ser uns del enunciats més importants de la història de la ciència, perquè sense ell o altres equivalents no hi hauria avui en dia la ciència.

Univers

Tales de Milet també va predir un eclipsi de sol, succeït l’any 585 aC. Es considerava que tenia grans coneixements astronòmics, i un dels més coneguts és l’ús de l’Óssa Menor com a guia per a navegants.

Tales era un dels set savis més coneguts, juntament amb Pítac, Soló i Bies. Els set savis varen ser nomenats per la seva saviesa pràctica que consistia en una sèrie de fets memorables.

Van merèixer aquests noms degut als seus ensenyaments o frases que eren guia de la vida dels homes.

Els 7 savis de Grècia

DELS MITES A LA CIÈNCIA

Fins al moment, a Grècia i altres zones, es creia que tots els fenòmens eren controlats pels déus i que tot era imprevisible. Però Tales i altres filòsofs van saber veure que mitjançant la lògica podien arribar a conclusions que deixaven en evidència el paper dels déus en la societat, i si això era cert, valia la pena estudiar els moviments de les estrelles, com es desplacen els núvols, com cau la pluja, com creixen les plantes… ja que totes aquestes evidències sempre serien certes. I poc a poc, la gent, veient que tots aquests estudis eren invariables i que res es movia a voluntat dels déus, van acabar fent de la ciència la base de tot, o quasi tot, ja que encara hi ha coses que no són explicades per la ciència i aquestes tenen un fonament religiós.

Els déus de Grècia

Al cap i a la fi, l’univers és molt més complex de com se’l havia imaginat el nostre filòsof.

QUINS DESCOBRIMENTS SE LI ATRIBUEIXEN COM A MATEMÀTIC? COM HO VA DESCOBRIR?

Tales fou descobridor i pare de diversos teoremes, els quals es van formular durant el segle VI aC. Només podem saber, i amb poca certesa, on va crear el primer teorema, que és el que està relacionat amb els triangles semblants. Aquesta la va formular a Egipte quan intentava calcular l’alçada d’una piràmide. I el segon teorema no se’n té constància, però podem pensar que el va crear a Grècia.

1r TEOREMA: Si dues rectes (r i s) estan tallades per un conjunt de rectes paral·leles , els segments que es formen a cada recta són proporcionals.

Moveu els punts blaus

Ens permet obtenir una proporció amb dos triangles amb angles iguals, però amb diferents dimensions, ens permet deduir una incògnita per tal d’obtenir una de les mides d’un triangle semblant. Per tant, el teorema de Tales diu que els segments formats per dues rectes secants que es tallen són proporcionals.

Moveu els punts blaus

Amb aquest teorema, Tales va guanyar la seva fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides egípcies o la mesura de la distància dels vaixells.

Diuen que per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple, és a dir, va utilitzar la comparació amb l’ombra i el triangle imaginari que es forma.

Per al càlcul de la distància de vaixells feia servir un pal clavat en un suro, que s’utilitzava com a punt de mira i comparant els triangles semblants que se’n formen.

2n TEOREMA: El segon teorema, ens mostra que quan marquem tres punts en una circumferència i dos d’ells tracen el diàmetre, el tercer punt forma un angle recte, és a dir, forma un triangle rectangle. Per tant, tindrem un triangle rectangle inscrit en una circumferència sempre que h (hipotenusa) = d (diàmetre). També es pot aplicar en un semicercle.

Moveu els punts blaus

I no tan sols se li atribueixen aquests dos teoremes, sinó, que també es creu que els teoremes següents els va formular ell:

-la divisió del cercle en dues parts iguals pel seu diàmetre.

-la igualtat dels angles que formen el triangle isòsceles.

-la igualtat dels angles oposats en l’intersecció de dues línies rectes.

-la base i els angles relatius a aquesta determinen un triangle.

BIBLIOGRAFIA

A.A.V.V, Gran enciclopèdia interactiva oceano (1997), Barcelona (Espanya); Oceano grupo editorial.

Pàgines utilitzades, volum3; 554.

WEBGRAFIA

Biografias y vidas

Viquipèdia en català

Viquipèdia en castellà

Mimosa

Profesor en linea

Libros maravillosos

Pensaments

VÍDEOS