Tirant lo Blanc es va començar a escriure al 1460, quan Ferran de Portugal i d’Aragó, infant de Portugal esdevé segon duc de Viseu, justament va ser a ell a qui va dedicar la obra Joanot Martorell.

Al 1470 succeeix la guerra de les Dues Roses a Anglaterra i la Corona d’Aragò recupera el Rosselló; anys més tard, al 1480, comença la Inquisició i finalitza la Guerra dels Remences. Tots aquests fets van condicionar d’alguna manera a Joanot Martorell per escriure el seu gran llibre.

L’obra es va publicar al voltants del 1490. En aquella dècada es va descobrir Amèrica i es va firmar el tractat de Tordesillas. També es va acabar la reconquesta i el domini total de la península Ibérica va tornar a mans dels cristians.

València aleshores era un centre demogràfic, social, polític, econòmic i fonamentalment cultural de la corona d’Aragó (on en aquells moments hi regnava Ferran el Catòlic), hi havia un gran avenç i una gran estabilitat social.

• Models literaris: Per fer l’obra de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell es va inspirar en una prosa francesa del vell romanç de Guy de Warwick, i va agafar també part de la doctrina exposada per Ramon Llull al Llibre de l’orde de cavalleria.

• L’episodi del rei Artús i la fada Morgana és inspirat en La faula de Guillem de Torroella.
• També s'ha establert una relació amb personatges que surten al llibre que teníen un parentesc molt gran amb gent real, com Roger de Flor, cabdil dels almogàvers del segle XIV. Sens dubte Joanot Martorell devía conèixer la crònica de Ramon Muntaner. Se sap també que el cabdil almogàver viatjà amb els seus homes a Constantinoble per posar-se al servei de l’emperador grec Andrònic II Paleòleg, amenaçat pels turcs. En la realitat, el rei de Sicília posà a disposició de Roger de Flor deu galeres i dos llenys; a la novel·la, en el llibre posa a disposició de Tirant onze galeres per anar a Constantinoble a lluitar contra els turcs.

• Estructura: Joanot Martorell comença la novel·la amb una lletra adreçada al rei expectant Ferran de Portugal. La història conença quan Tirant es drigeix cap a Londres per assistir al casament del rei i així adquirir el títol de cavaller.

• Joanot Martorell ha distribuit el llibre en cinc parts:
• -1a PART - TIRANT A ANGLATERRA
• -2a PART - TIRANT
• -3ra PART - TIRANT A L’IMPERI GREC
• -4rta PART - TIRANT AL NORD D’ÀFRICA

En aquesta imatge es pot veure el recorregut que va seguir tirant.

• Característiques (versemblança): La versemblança d’aquesta obra l’allunya de les novel·les de cavalleria de l’edat mitjana, i la seva trama variada i rica en registres la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps, és una de les millors novel·les europees del moment. A diferència de les novel·les d’aventures cavalleresques normals, Tirant té característiques versemblants com ara: és fort i valent, sempre venç, molts cops rep greus ferides, que necessita molt sovint l’ajut dels metges i a qui són imposades llargues convalescències. També que mor ‘’al llit’’ d’una pulmonia, corrent i abans de morir redacta el seu testament. Presenta una cavalleria possible i necessària a la seva societat i creïble i versemblant, que obeeix tant el canvi de gustos estètics, cada cop més pròxims a la realitat, com a les necessitats del món de la cavalleria al s. XV. La versemblança és, doncs, una necessitat tant ideològica com literària en el moment que Joanot Martorell escriu la seva narració.
  • Llengua i estil: Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector.

• És un llibre força original i diferent dels llibres de cavalleria. D’altra banda, el seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats, des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humanístics o eròtica, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars i de caràcter sexual.
• Aquest llibre tracta dos estils completament diferents: per una part utilitza un llenguatge molt cult, amb vocabulari complex. També utilitza un to retòric.
• L’altre estil que s’utilitza té un to burlesc i un toc de comèdia. S’utilitza un llenguatge més col·loquial, amb expressions casolanes i refranys.
• El sensualisme comença a apuntar en la novel·la amb l’episodi del fermall de la Bella Agnès.
• Joanot Martorell que afirma que el llibre és la traducció d’una novel·la anglesa que el va fer al portuguès i després al valencià, a petició de l’infant.

• Argument: Tirant es dirigeig cap a Anglaterra per assistir al casament del rei amb la finalitat d’aconseguir el títol de cavaller. Durant el camí topa amb l'ermità i gràcies a ell rep l'ordre de cavalleria. Quan Tirant torna cap a Bretanya, es informat que han posat setge a l'illa de Rodes i de seguida marxa cap al regne de Sicília. Tirant esdevé un famós cavaller i desprès de diverses batalles al regne de Sicília, l'informen que els turcs han envaït l'imperi Grec, i li preguen que el socorri. És llavors quan coneix a la princesa Carmesina i s'enamora bojament d’ella. Tot i que aquesta també está enamorada de Tirant, el fa resistir i li exigeix que com a princesa imperial que és, una certa posició social.Tirant és ajudat per Plaerdemavida, una de les donzelles de la princesa, que l’ajuda amb la prioncesa.

• Carmesina
• VIUDA REPOSADA → És la dida de Carmesina és una dona de moral rígida i severa que s'enamora de Tirant i, com a conseqüència, es trastorna; des d'aquest moment, l´ únic propòsit que guiarà a la seva vida és el de separar-lo de la princesa; una vegada descobreixen les seves intencions, acabarà per suïcidar-se. La Viuda Reposada és clarament l'evolució d'una persona amb experiència i consellera de Carmesina cap a la maldat.

• Viuda reposada
  • PLAERDEMAVIDA → És la donzella més intrèpida, graciosa i desvergonyida de la cort. No té cap tipus de complex ja que diu les coses pel seu nom, i també sap sortir-se'n de totes les situacions perilloses que la vida li ha portat. Té una actitud epicuriana en front la vida, és potser per aquest motiu que rep el nom de Plaerdemavida. És, sense dubte, el personatge més entremaliat i divertit de l'obra. És l'alcavota de les relacions entre Tirant i Carmesina i Diafebus i Estefania, sembla que el seu erotisme es satisfà de la contemplació, física i mental, de les aventures dels altres.

• Plaerdemavida
• • DIAFEBUS → Diafebus és cosí i gran company de Tirant. Confident de la seva relació amb Carmesina. També cavaller, qui des del primer moment del llibre comparteix aventures amb el seu cosí, qui estarà sempre amb ell per ajudar-lo i recolzar-lo.
  • També hi ha una relació “d'intemediari”, ja que Diafebus transmet misstages de Tirant a Carmesina , i a la inversa.

• Diafebus
• REI DE CONSTANTINOBLE → Emperador Frederic de l’imperi grec de Constantinoble. L’emperador apareix per primer cop quan Tirant arriba a Constantinoble i tota la gent de palau està de dol per la mort del príncep. És el pare de la princesa Carmesina, té una gran admiració a Plaerdemavida per la seva força d’esperit, i el raonament. L’emperador Grec demana ajuda a Tirant per expulsar l’imperi Turc, reconeix de seguida els dots de Tirant i l’anomena capità.
• L’emperador no se n’adona que la seva dona, l’Emperadriu, té un amant, Hipòlit, cosí de Tirant, al final mor per pena de la mort de Tirant i Carmesina.

• Rei de Constantinoble
• DUC DE MACEDÒNIA → És un personatge envejós, traïdor i conspirador, s’apropia de riqueses del camp dels moros que ha conquerit Tirant i no els hi retorna. Menteix a l’Emperador fent-li creure que Tirant ha perdut la batalla i ha fugit, es revolta contra Tirant i proposa destruir-lo del càrrec del capità. Enmig de la batalla colpeja Tirant a traïció, però el duc acaba mort pel rei d’Egipte.

• Duc de Macedònia
  • D’altra part, la crítica ha cregut veure en el personatge Tirant elements biogràfics que podrien haver estat inspirats en alguns personatges històricament reals: Roger de Flor el capità dels almogàvers, Geoffroy de Thoisy que va participar en l’alliberament de Rodes i Joan Hundayi que va vènçer els turcs que volien prendre l’imperi el 1448.

4. IMPORTÀNCIA DE TIRANT LO BLANC:

És considerada una novel•la important per la gran varietat de temes que s’hi tracten: escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot això fa que aquesta obra sigui tan coneguda mundialment i s’hagi traduït a molts idiomes més. És una obra força notable dins la història de la literatura universal i a més ha estat objecte des del temps de la seva publicació fins als nostres dies.

També és important perquè és una de les poques obres que tracta temes cavallarescos amb realisme. Tots els personatges podrien ser reals i els llocs on passen els fets existeigen realment.

És una obra amb un vocabulari molt ric, que tracta molts temes diferents i utilitza la prosa valenciana.

5. RESSÒ MUNDIAL

Tirant ha suposat ser l’inici d’un nou tipus de novel·la cavalleresca i una de les obres més importants del món, fins i tot es menciona en el clàssic Don Quixot de La Mancha on es cremen totes les novel·les cavalleresques menys la del Tirant per la seva versemblança i el seu realisme. També va inspirar a grans autors com Ariosto, Shakespeare i Rousseau.