Segons la intensitat de la radiació i la seva localització, el malalt pot arribar a morir en el termini d'unes hores a diverses

setmanes.

Els efectes nocius de la radioactivitat són acumulatius. Els efectes és van sumant fins a una resposta en que podem arribar a la mort.

La següent llista descriu les condicions que es poden expressar quan un és víctima de malaltia per radiació:

nàusees, vòmits, convulsions, deliris, mals de cap, diarrea, pèrdua de pèl, pèrdua de dentadura, reducció dels glòbuls vermell a la sang, reducció de glòbuls blancs a la sang, dany al conducte gastrointestinal, pèrdua de la mucosa dels intestins, hemorràgies…

2. BIOGRAFIA MATRIMONI CURIE / INFORMACIÓ PERSONAL- CIENTÍFICA

Va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia (Polònia). Va ser l'última dels cinc fills dels mestres Bronia Boguska, i Wladyslaw Sklodowski, que impartia classes de matemàtiques i física.

Marie, que abans es deia Marja, va assistir a l’escola internat de J. Sikorska; després va assistir a una escola per a nenes on es va graduar amb medalla d’or. A causa d’una depressió va passar un any al camp amb uns parents paterns. Una vegada va tornar a Varsòvia va fer classes particulars perquè no podia fer l’educació superior per ser dona. Més tard va entrar clandestinament a l’Universitat Larajacy.

Al 1891, a París, va canviar el seu nom per Marie. Es va matricular al curs de ciències de la Universitat parisenca de la Sorbona, on va finalitzar com el nº1 de la seva promoció.

Al 1894 va conèixer a Pierre Curie. Ella i Pierre treballaven al camp del magnetisme. Es va enamorar de seguida d’ella. Li va demanar matrimoni i la va convèncer de que es quedés a París. El matrimoni va tenir 2 fills.

Marie estava interessada en els recents descobriments de Wilhelm Roentgen i Antoine Henri Becquerel sobre radiacions invisibles similars als raigs X. Es va adonar que hi havia elements desconeguts. Marie Curie va ser la primera a utilitzar el terme “radioactiu” per descriure aquest tipus d’elements.

El seu marit va acabar el seu treball per unir-se a Marie, que al 1898 van anunciar dos nous elements: el poloni i el radi.

Al 1903 els van concedir el Premi Nobel de Física pel descobriment dels elements radioactius, que van compartir amb Becquerel. Això va suposar que els envaïssin els periodistes i els fotògrafs ja que Marie Curie es va convertir en la primera dona que rebia aquest premi.

Al 1904 Pierre Curie va ser nomenat professor de física a la Universitat de París, i el 1905 membre de l’Acadèmia Francesa. Pierre va morir mentre creuava el carrer Dauphine, atropellat per un carro de cavalls el 19 d’abril de 1906.

Al 1911, Marie va protagonitzar un escàndol quan estableix una relació amb Paul Langevin, que està casat. Aquell mateix any li van atorgar un segon premi Nobel de Química per aïllar el radi metàl.lic. També l’any 1914 va ser nomenada directora de l’institut de Radio de París i es va fundar l’institut Curie.

Gràcies a diners recaptats de diferent gent, Marie va aconseguir un gram de radi per l’Institut del Radio l’any 1921.

Marie Curie va patir una anèmia perniciosa causada per les llargues exposicions a la radiació. Després de quedar cega, va morir el 4 de juliol de 1934 a la Clínica Sancellemoz, prop de Passy, Alta Saboya, França. Va ser enterrada al costat del seu marit al cementiri de Sceaux, pocs quilòmetres al sud de París.

3. ALTRES INVESTIGADORS/CIONS

• Antiguitat

El descobriment de la radioactivitat, fa poc més d'un segle, va ser l'origen d'un desenvolupament científic extraordinari en el camp de la física i la química, i en

particular en el coneixement de l'àtom i la matèria.

Demòcrit, qui va néixer aproximadament a l'any 470 aC, va ser el primer home que va pensar en l'àtom. Va pensar que la matèria de la naturalesa havia d'estar formada per partícules molt petites, indivisibles i invisibles, a les quals va anomenar "àtoms" i que va considerar indestructibles. Va suposar que els àtoms de cada element eren diferents en grandària i forma, i que eren aquestes diferències les que feien que cada element tingués diferents propietats.

La teoria d'Aristòtil sobre la matèria és que creia que la matèria, a diferència dels àtoms, si es podia veure i tocar.

Les idees d'Aristòtil van tenir més pes que les de Demòcrit i van ser les que van creure gairebé 2000 anys. Tant que les obres de Gassendi no van ser publicades fins després de la seva mort, quan ja no podien causar dany. Posteriorment, els grans científics europeus van començar a creure cada vegada més que tota la matèria estava formada per àtoms tan petits que resultaven invisibles.

Un dia Roentgen (segle XIX) va descobrir que la pantalla brillava tot i que els electrons en aquell moment no podien arribar fins a ella. Es va adonar que la font que tenia era l'origen d'una altra nova classe de raigs que penetraven el cartró; després va penjar un full de metall entre el tub i la pantalla i va seguir observant fluorescència, encara que menys intensa. Després va ficar la mà entre el tub i la pantalla. El que es veia era l’esquelet d'una mà. En moure la seva mà l'esquelet es movia. Roentgen estava veient l'esquelet de la seva mà en vida. Va ser un enorme impacte que va causar el descobriment d'aquests raigs, que ell va cridar X per desconèixer la seva naturalesa.Li van donar el primer premi Nobel de la història en 1901.

Becquerel va descobrir accidentalment, mentre estudiava materials fluorescents, l'existència d'uns raigs desconeguts que provenien d’una sal d'urani.

A més, va observar que l'efecte produït no depenia dels altres elements presents en les sals d'urani. Tot això ho va fer concloure que les emanacions uràniques, com les va anomenar, eren independents de la forma química en què es trobés aquest element.

Per aquesta raó la radioactivitat es va afegir als raigs catòdics i els raigs X a la llista de "problemes sense resoldre".

Els esposos Curie van buscar radiacions ja no en els elements purs, sinó en

els minerals d'urani que està barrejat amb altres metalls i minerals. Marie Curie va començar a separar per processos químics tots els elements.

Es va adonar, a més, que les radiacions emeses eren capaces de travessar el paper, la fusta i fins plaques de metall. Aquest producte contenia un element químic desconegut fins llavors, que els Curie van identificar a mitjans del 1898 i van anomenar poloni, en honor de la pàtria de Marie.

• ACTUALITAT

Hi ha diverses investigacions:

• Fissió nuclear: Es tracta de nuclis isòtops radioactius d’elements formats per nuclis d’àtoms grans com l’urani o el plutoni que es divideixen formant nuclis més petits.