- TARGETES DE CRÈDIT
- 1950
- Món
- Categoria: ECONÒMIC
- Autors: 6è de Primària (Curs 2015-2016)
NTRODUCCIÓ
La paraula crèdit prové del llatí “creditus”,que significa cosa confiada.
Les targetes de crèdit són instruments materials d’identificació, que poden ser de plàstic, amb bandes magnètiques i més recentment poden portar microxip. Són admeses per un banc o entitat financera que autoritza la persona a utilitzar-la com a mesura de pagament, mitjançant la firma. A final de mes, la persona ha de retornar els diners que ha utilitzat al banc.
HISTÒRIA
Respecte a l’origen, podem dir que van aparèixer a començaments del segle XX als Estats Units. La idea va sorgir a les oficines del Chase Manhattan Bank, a mans del seu director, com a targeta professional, i no es va arribar a conèixer com a targeta de crèdit fins a la dècada del 40, cap a meitat del segle.
La seva difusió internacional va ser gràcies a la feina en altres nacions dels bancs americans que acceptaven l’ús d’aquelles targetes, entre els anys 50 i 60.
FUNCIONAMENT
Cada targeta té un límit que depèn de la situació econòmica de cadascú. Cada targeta conté les identificacions de la persona que la utilitza i de l’emissora, així com la data de caducitat de la targeta. Sol contenir també la firma del portador de la targeta i un xip perquè la targeta pugui ser identificada. Els xips identifiquen aquella targeta en concret i permeten al portador disposar dels diners que comporta tenir-la, sense haver de signar.
