• INVENCIÓ- DESCOBRIMENT AGRICULTURA
  • Entre el 10000 aC i el 5000 aC
  • AL PRÒXIM ORIENT, SUD-EST ASIÀTIC - CENTRE AMÈRICA I NORD DE SUDAMÈRICA
  • Categoria: Història- Tecnologia
  • Autors: 2n d'ESO (2014-15)

Causes

Els humans del neolític van tenir la necessitat d’aconseguir més menjar, perquè les poblacions no paraven d’augmentar.

En aquests temps , es produí un canvi climàtic important que va ferr que apareguessin oasis i desapareguessin algunes espècies animals i vegetals. Els oasis van fer que els animals i els homes es concentressin en aquests llocs. Això va fer que la seva relació fos més estreta, i tard o d’hora els homes acabessin domesticant-los. A més a més el canvi climàtic va fer que la caça i la recol·lecció fos més difícil, per tant necessitaven més aliment. Així va néixer la ramaderia.

L’agricultura va néixer al mateix temps que la ramaderia, també, més o menys, per les mateixes causes.

El clima havia fet difícil la recol·lecció, i la necessitat va fer que busquessin una altra forma d'aconseguir aliment.

Com que ja coneixien el cicle del creixement de les plantes, de seguida van aprendre que si plantaven una llavor gràcies a l’aigua de la pluja, aquesta germinaria i donaria fruit. Així va néixer l’agricultura.

Com és va introduir la agricultura des del Pròxim Orient a Europa, Península Ibèrica i Catalunya

A la península Ibèrica no es tenen proves

d’agricultura més enllà de l’any 5.000 al 4.000 a.C.

A partir del VII mil·lenni a.C, des del Creixent fèrtil, al Neolític l’agricultura es va escampar per Europa. Hi va arribar a través del Mediterrani que va anar remuntant el curs dels rius centre Europeus, al arribar a l’interior del continent europeu va ser un gran canvi per tots els caçadors recol·lectors nòmades que fins aquell moment no havien sentit parlar de l’agricultura.

Hem de plantejar el Neolític com la conseqüència d’un canvi extern: la majoria d’animals domèstics no tenen relació amb les espècies que es podien caçar autòctones d’aquella zona, i els cereals que es conreaven en aquell temps no es trobaven en estat salvatge en el nostre territori.

Els avenços en l’agricultura van introduir grups estrangers originaris del Pròxim Orient i que després d’una expansió de molts segles a través de l’Europa mediterrània, arriben a Catalunya cap al sisè mil·lenni abans de la nostra era.

L’agricultura va obligar als caçadors recol·lectors nòmades a abandonar la seva vida i es van

agrupar per primera vegada formant agrupacions de cases fetes de fang i canya.

Un dels primers poblats agricultors i ramaders.

Els poblats

Durant el Paleolític els grups havien d’abandonar determinades zones quan els recursos alimentaris s’ acabaven.

A Catalunya es va poblar per primer lloc l’estuari del riu Llobregat i Serralada Litoral.

Les coves i els jaciments de cabanes a l’aire lliure, que el seu torn podien ser llocs d’ hàbitat, emmegatzematge i explotació cinegètica o d’ estabulació.Durant la primera fase del Neolític antic es van utilitzar molt les coves, al Neolític mitjà els assentaments es feien a l’aire lliure, al final van tornar a utilitzar les coves.

Çatal Hüyük:

Aquesta ciutat va ser descuberta al 1958 Peró no va cridar la atenció mundial fins que James Mellaart.

Es un petit assentament humà, del període del Neolític, es el mes gran exemple d’urbanisme en el medi Orient.

Es troba al sud de la Península d’Anatolia, concretement a la plana de Konya, que avui en dia es Turquia. Segons el que s’ha trobat es pot saber que es del 7500a.C. Tenia una població de unes 5000 persones i el poblat feia unes 13 hectàrees. S’hi han trobat temples decorats amb frescos amb figueretes de deïtats, (éssers sobrenaturals que son venerats i juguen amb una paper en les religions i cultes animistes), i tombes familiars que mostren la seva complexitat de la seva religió. Per el que s’ha trobat es sap que es conreava blat, ordi, pèsols, llenties, pomes i ametlles.

otes les cases estaven enganxades una a les altres. Per entrar a una casa es feia per el teulat amb escales. No hi havia diferencia social. Al 5700a.C es va interrompre el desenvolupament d’aquesta civilització per un incendi. La major part dels assentament van ser destruïts o abandonats perquè l’ incendi va fondre la tova i les parets van quedar tocant el terra totes.

Solien fer rituals als morts i els enterraven dins d’un llogaret. Un tret distintiu de la seva religió

eren les estàtues petites femenines.

Ara mateix es declarat

Patrimoni de la Humanitat

Zones on va començar l’agricultura.

L’activitat agrícola va començar a practicar-se al Pròxim Orient i van sorgir simultaniament a Índia, Xina, Vietnam, Mèxic i Perú.

Quins van ser els primers cultius?

Els primers cultius van ser de blat, ordi i civada.

Quins animals van començar a domesticar?

Els animals també van ser importants per l’agricultura, els primers van ser bous,domesticats a Grècia, porcs, a Iran, ovelles, a Iraq i cabres, a Iran. Més endavant el cuc de seda, a Xina, l’ase, l’abella i el gat, a Egipte. El camell i l’ànec al Pròxim Orient, el cavall a Ucraïna i el gall domèstic a Pakistan.

Quines eines utilitzaven a l’agricultura:

Les noves tasques agrícoles van fer necessari fabricar eines específiques, com la falç per segar els cereals i el molí per moldre el gra.

Destral: Te un extrem que no talla i a l’altre que hi ha el all, tota la superfície esta polida i la secció sol ser circular. Les mides son molt variades, de la mateixamanera que els sistemes d’emmanegament.

Aixol: Es molt semblant a la destral, una mica mes longitudinal. La principal diferencia es troba en l’emmanegament, ja que el tall funcional era perpendicular al mànec i, no paral·lel.

Cisell: Semblant a l’aixol de dimensions mes reduïdes. Podia fer-se servir com a percussor o emmanegat en una empunyadura curta, ja f de fusta o d’altres materials com la banya

Molí de mà: Tenia forma de barca, sobre la qual es col·locava el gra. Es molia el gra amb una peça mòbil anomenada mà, fent un moviment sobre la base. Les mans presenten formes molt variades, però solen ser allargades o circulars.

Reconstrucció del poblat de Çatal Hüyük.

El jaciment del Jericó:

El jaciment va ser ocupat dins del Mesolític Natufiense fins l’edat del ferro.

Tradicionalment, es considera la Jericó d’aquest període la ciutat mes antiga de que tenia coneixement. En aquest jaciment s’han trobat grans d’ordi, grans de blat espelta, ames de llegums i llavors de figa, i amb això la existència de l’agricultura esta demostrada. En la part de la ramaderia s’han trobat restes de animals salvatges com gaseles, verros i guineus.

L’antiga Jericó era un lloc bonic per viure, tenia al costat un oasi amb dolls d’aigua. Les cases eren circulars i semi subterrànies, tenia una àrea de cinc hectàrees. Hi havien aproximadament dos mil persones i per això el nombre de habitatges no podia ser inferior a dos cent. Es va construir una muralla que envoltava tot el poble, amb una torre unida de la qual encara se mate dret un fragment de 8 metres d’altura. L’interior de la torre tenia un passadís de 1.70 metres d’altura que portava a una escala de pedra de la qual queda 22 esglaons per poder pujar al cim de l’estructura.

Fa aproximadament 9.100 anys per un possible atac, el poblat abandonà

les seves cases.

Zones on va començar l'agricultura.

Ruines de Jericó.