Torricelli es va fer famós sobretot amb l’experiment que va realitzar amb la pressió atmosfèrica.

Consistia en agafar un tub de vidre d’aproximadament 1 metre de llarg, tancat per una punta i emplenat de mercuri. El va posar del revés, tapant l’extrem del tub per no vessar el mercuri, i el va posar en un recipient, també, ple de mercuri.

El mercuri va baixar de manera que va omplir una mica més el recipient, però poc. En el tub hi va quedar el mercuri que no va baixar, és a dir, no es va moure. Va quedar una columna de mercuri quieta. Va baixar de manera que en comptes de que hi hagi tot el tub d’un metre ple, va quedar 76 cm (760mm).

El primer baròmetre de Torricelli

El mercuri no va baixar més perquè la pressió exercida per a l’atmosfera fa que un punt Q tingui la mateixa pressió que un punt R, ja que tots dos punts estan a la mateixa posició en el mateix fluid.

A l’espai que hi havia entre l’extrem del tub i el mercuri, no hi havia res, estava totalment buit, abans i després de l’experiment.

Abans de fer l’experiment, va veure que no hi havia res, no hi havia mercuri, amb això va deduir que tampoc hi havia res de mercuri al acabar l’experiment.

Es va sorprendre amb el resultat ja que ho va repetir molts cops en tubs de gruixos i alçades diferents i va veure que el resultat era sempre el mateix.

L’interpretació d’aquest experiment és que la columna de mercuri pesa igual que la columna d’aire. El mercuri del recipient funciona com una balança.

Esquema del experiment que va realitzar Torricelli per demostrar la pressió atmosfèrica i el buit

Va demostrar que sobre un punt B hi ha la pressió atmosfèrica, i sobre un punt A hi ha la pressió hidrostàtica de la columna de mercuri. Com que tots els dos punts estan horitzontalment iguals en un mateix líquid han de tenir la mateixa pressió. Només cal calcular la pressió del mercuri en el punt A per saber la pressió atmosfèrica del punt B.

Per demostrar això anterior, va fer falta aplicar el principi general de la hidrostàtica, que consisteix en comparar dos punts dins del mercuri.

La pressió atmosfèrica no la podem calcular a través del principi fonamental, sinó que l’hem de mesurar mitjançant experiments, per això Torricelli va ser el primer en realitzar un famós experiment.

Poc després que Torricelli realitzés el seu experiment, Blaise Pascal (creador de les unitats Pa) va veure que la pressió atmosfèrica disminuïa a mesura que canviàvem d’altitud del terreny (pujar a una muntanya).

Torricelli va examinar els cossos tridimensionals que s’obtenen en rotar un polígon regular al voltant d’un eix de simetria. També va calcular l’àrea i el centre de gravetat

de la cicloide.

Aquesta investigació va sorgir a partir d’una disputa amb Roberval. Aquest i Torricelli van arribar a descobriments similars, però cap va influir sobre les idees de l’altre. Al 1640, Torricelli va aportar la resolució del problema de Fermat que consistia en trobar un quart punt donats tres en un pla, de tal manera que la suma de les distàncies als tres daus sigui la menor possible (conegut com isogònic del triangle).