Com a territori de rereguarda, Catalunya va patir bombardeigs per part de l'aviació italiana, cosa que va fer necessari la construcció de refugis antiaeris. Durant la guerra civil espanyola, la ciutat de Barcelona, va ser bombardejada els dies 16, 17 i 18 de març de 1938.

També cal destacar l'arribada de refugiats d'altres indrets de l'Estat, que escapaven de la presència dels nacionals. I l'escassetat d'aliments, el racionament, el mercat negre. I també la repressió de la FAI i la de Falange.

Tot acabava sent rutinari: la gana, la sirena estrident que avisava de perill, les bombes, les corredisses als refugis, la cerca d'informació en la premsa, els comunicats per ràdio, les notícies del front, les cartes dels soldats....sempre amb l'ai al cor, sabent que la guerra seguia i que ningú sabia fins quan.

Pel que fa a les operacions bèl.liques, milers de catalans van actuar sobretot al front d'Aragó, enquadrats en les columnes de l'Exèrcit Popular, ajudats per les Brigades Internacionals. El moment clau per a Catalunya fou l'arribada de les tropes nacionals al Mediterrani, perquè des de llavors (15 d'abril de 1938), Catalunya restava aïllada de la resta del territori republicà. La resposta de l'Exèrcit Popular de la República, la resposta catalana, fou la batalla de l'Ebre. La pèrdua de la batalla donà pas a l'ocupació general de Catalunya per part de les tropes franquistes (desembre 1938-febrer 1939).

La guerra s'havia perdut i les conseqüències serien dramàtiques. Milers de catalans emprengueren el llarg camí cap a l'exili (França, Argentina, Mèxic...). Molts altres no tingueren tanta sort i foren detinguts, executats o empresonats, depurats…

A la fi de la guerra, Catalunya perdria tot allò que tant li havia costat aconseguir. Franco havia abolit l'Estatut d'Autonomia del 1932 poc després d'entrar en terres catalanes (abril 1938). La

Generalitat i tota la seva obra fou abolida. La democràcia deixava pas a una dura dictadura presidida pels guanyadors de la contesa bèl.lica.