- NAIXEMENT DEMOCRÀCIA ATENESA
- segle VI a.C
- Món
- Categoria: HISTÒRIC
- Autors: 2n ESO (Curs 2013-2014)
LES CAUSES
Introducció
Les primeres democràcies es van desenvolupar al voltant
de l'any 508 a.C a la ciutat estat d'Atenes i els territoris propers de la regió de l'Àtica. Fou a la ciutat d’Atenes on aquestes reformes van tenir més importància i van donar lloc a una nova forma de govern anomenada democràcia. Símbols de les famílies.
A Atenes el desenvolupament de l’agricultura, del comerç i de l’artesania va permetre que molts ciutadans tinguessin prous diners per comprar- se l’equipament militar i participar en la defensa de la ciutat (hoplites). Com a contrapartida van exigir participar en el govern de la ciutat com els
aristòcrates feien.
ELS HOPLITES:
Formaven part de la infanteria pesant.
Portaven una armadura lleugera però que els cobria de cap a peus, la seva armadura era de bronze.
Portaven unes gebres dels turmells als genolls i a partir dels genolls fins el cap un escut i al Formació hoplites. cap portaven un casc. L’escut de cada home cobria un tros de la dreta per fer infranquejable la entrada. Portaven unes llances de 3 metres perquè els enemics no s’apropessin. El seu objectiu principal era envoltar a l’enemic i poc a poc anar avançant terreny.
Una característica molt curiosa dels hoplites és que en els escuts es pintaven els símbols o els escuts de la família.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA DEMOCRÀCIA D'ATENES
La democràcia atenesa es desenvolupar al voltant de l’any 508 a.C és una de les democràcies conegudes, i d'altres polis van copiar-ne el sistema, tot i que no van assolir el mateix grau d'estabilitat i de poder.
Només els homes adults que hagueren completat la formació militar hi tenien dret a vot, cosa que representa al voltant d'un 20% dels homes atenesos. Les dones, per la seva banda, tenien drets i privilegis limitats.
No participaven a la política: les dones per que es pensaven que els deus les havien limitat a les tasques de casa, els metecs (estrangers) i els esclaus ja que es consideraven objectes.
ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
Les institucions polítiques:
Només hi podien participar els ciutadans. N’hi havien 4 d’importants:
- L’assemblea (ekklesía):
Era un dels òrgans de govern, i hi podien participar tots els ciutadans atenesos, tot i que normalment no hi assistien tots, condicionats per l’interès pels temes a tractar, la distància que es recorria fins al punt de reunió i la disponibilitat d’un dia lliure.
Normalment es reunien 40 vegades a l’any, però només dues tenien data fixa.
Els temes més tractats eren sobre afers de la ciutat, però també intervenia en temes de seguretat de l’estat.
No tenia lloc fixe de reunió.
L’ordre del dia sempre era el mateix. Es llegia el projecte preparat per la bulé, es discutia i finalment es votava a mà alçada, excepte quan era un cas d’ostracisme, que es posava el nom del condemnat en una rajola de ceràmica.
- El consell (bulé):
Estava format per 500 homes, 50 per tribu, elegits a sorteig. Qualsevol ciutadà major de 30 anys s’hi podia presentar, però només ho podia fer dues vegades a la vida.
La bulé era el contrapès de l’assemblea. Normalment es reunia al buleuteri, però es podia reunir en altres llocs pel poder que tenia.
Una tercera part de la tribu vetllava per la ciutat, i convocava el consell i l’assemblea.
La bulé redactava els projectes per presentar a l’assemblea i executava la majoria de les decisions de l’assemblea.
Administraven les polis i tenien poder sobre els magistrats i les finances.
- Les magistratures (archaí):
Eren obertes a tothom, i eren escollits a sorteig, menys les militars i les financeres, que eren elegides per l’assemblea.
Les més destacades eren els arconts (archóntes), elegits a sorteig, i els estrategs, (strategoí), que eren elegits per l’assemblea.
- Els tribunals:
N’hi havien dos, l’Aeròpag i l’Heilea. L’Aeròpag era el tribunal més vell, i es reunia a l’Aeròpag. Només tenia poder quan es tractava de delictes de sang. L’Heilea era el tribunal principal, constituït per 6.000 jutges triats a sorteig entre els atenesos de més de 30 anys.
PROTAGONISTES DEL NAIXEMENT DE LA DEMOCRÀCIA ATENESA
CLÍSTENES:Era el fill de Megacles i de Agarista. Va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides. És reconegut com el reformador de la constitució de l'antiga Atenes que va posar els fonaments de la Sició. Es va oposar al tirà Pisístrat.
SOLÓ:Va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per resoldre els problemes socials de la seva Atenes arcaica. Sens dubte, la seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de Clístenes la democràcia atenenca.
PISÍSTRAT:Fill d’Hipocrates. Pisístrat es va distingir en la guerra contra Mègara (570-565).Les accions i la seva amistat amb Soló li van valer un lloc destacat en la política atenenca, que aviat sabria explotar.
Quan Soló va abandonar Atenes, la societat va quedar dividida en dos grups polítics: el que desitjaven un govern oligàrquic dirigit per Licurs, i els que volien mantenir les reformes de Soló
liderat per Megacles II. Pisístrat va aprofitar la
Pisístrat. seva fama i popularitat per formar un tercer grup, el diakrioi o hyperakrioi, format principalment per gent humil, que volia reformes radicals als seus problemes.
PÈRICLES:Pèricles (495 a.C - 429 a.C) va ser un home grec atenenc tan important que va donat donar nom a tot el segle V a.C (segle de Pèricles).
Fill d'un estratega militar reconegut, Xàntip d'Atenes, vencedor de la batalla de Mícale, i d'Agarista, besnéta del tirà Clístenes de Sició i neboda de Clístenes, fundador de la constitució atenenca. Va ser el líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la Pèricles. seva ciutat fos líder polític i cultural de la zona.
De jove va estudiar amb els millors experts de l'època (perquè la posició dels pares li permetia) com Pitòclides i Damó en música o Zenó i Anaxàgores en filosofia. Ja adult va participar en la guerra i es va distingir per la seva valentia.
La seva carrera política va durar 40 anys i hauria començat més o menys abans del 469 a.C.
FUNCIONAMENT DEMOCRÀCIA
