Context Històric/ Cronològic :

La Pesta Negre va esclatar al voltant del 1348.

En aquell moment Europa es produïa una crisis agrària per males collites, mal temps i collites de poca qualitat, per això es va estendre la fam per tot el continent. Això va facilitar el contagi, ja que una població dèbil tenia més mortalitat i risc de contraure malalties.

En aquell moment, també hi havia moltes guerres entre senyors feudals per dominar territoris, i les terres on passaven els exèrcits eren saquejades. Hi havia molts bandolers i inseguretat als camins.

Per últim, era una època de revoltes socials. La gent marxava del camp, i anava a les ciutats, on tindrien més oportunitats. Al faltar mà d’obra, va baixar la producció, i els senyors feudals van pujar els impostos per compensar. Els pagesos, farts de les rendes tan elevades, es van revoltar contra el senyor, demanant millors tractes. També a les ciutats, els més desafavorits van exigir una millor qualitat de vida, com millors sous, dret a treballar o accés a càrrecs municipals.

Tots aquest incidents van comportar unes condicions que van afavorir a la expansió de la Pesta Negra.

Com actua la malaltia ?

La malaltia es produïda per el bacteri Yersinia pestis, que es transmet als humans per les puces, que al xuclar la sang de rates infectades, elles feien de organismes vectors, i picaven als humans.

Després de l’infecció, hi ha un període d’incubació en que no es mostren els símptomes, però aviat es manifesta amb febre, calfreds, nàusees, set, esgotament i angoixa. Al haver patit aquest inici brusc, la malaltia es pot presentar de 3 maneres diferents:

Pesta Bubònica: la forma més comú de la Pesta. Apareixien bubons a l’engonal (part superior de les cuixes), el coll, i a les aixelles, per on supura pus i sang. Presenta taques sota la pell, a causa de les hemorràgies internes. Tot això acompanyat per febres altes, vòmits i deliri.

Pesta Pulmonar: la segona mes freqüent i la única que es contagiava per la saliva. Afectava als pulmons i provoca dificultats per respirar i tossir sang. Apareixen també taques fosques, especialment a la cara.

Pesta Speticèmica: la menys freqüent i la més mortal, ja que infecta directament la sang. Apareixen taques fosques per tot el cos.

La majoria de persones moren al termini de 4 o 7 dies després de que es manifestin els símptomes.

Pagesos revoltan-se contra el seu senyor feudal.

Origen de la pandèmia :

No és del tot clar l’origen del brot de pesta que va afectar l’Europa del segle XVI. S’especula que hauria pogut originar-se al nord de l’Índia, per bé que la teoria més estesa situa els primers casos a les estepes de l’Àsia central, des d’on els exèrcits i els mercaders mongols l’haurien transmès, en direcció est i oest tot aprofitant la Ruta de la Seda.

Rata comú i la seva puça.

Remeis de l’època :

No tots els remeis de l’Edat Mitjana eren científics o efectius completament contra la Pesta Negra. Molts suggeriments per combatre la epidèmia eren molt curiosos, i la seva eficàcia era poca o nula. Aquests remeis reflectien l’època plena de prejudicis i pocs coneixements científics. Algunes receptes deien: “Cal banyar-se en cosa molt danyosa, ja que el bany obre els porus de la pell i l’aire corromput surt.”, o bé “Utilitzar poc menjar, per que així un mateix pateixi més de fam que d’afartament.”

Alguns dels remeis erronis de l’època que les persones utilitzaven per evitar el contagi, o reduir els símptomes eren:

-Portar roba que no fes augmentar la temperatura del cos.

-Menjar fruites i verdures.

-Dormir amb la finestra oberta per que entri la llum del Sol.

-Protegir els peus i el cap ja que estan lluny del cor “font de calor del cos”.

-Fer exercici físic.

-Menjar aliments calents.

-Utilitzar molt de vinagre en les carns a l’hora de cuinar.

-No menjar animals que viuen en un hàbitat humit.

Metges, cirurgians, i altres van escriure obres que tractaven de combatre l’epidèmia i els seus símptomes.

Ibn Jatima va escriure el “Llibre de la Pesta i mètodes per evitar-la en lo successiu.” Aquesta obra està considerada com a la més completa de l’àmbit. Al Saquiri va escriure “Informació exacta sobre l’epidèmia” . Un llibre que tractava les maneres de contagi de l’enfermetat.

Alguns cirurgians com Guy de Chauliac o Gentile de Foligno. Les obres d’aquests cirurgians van tenir molta ressonància en el món cristià.

Menys coneguda, però més encertada científicament era la obra del metge Jaume d’Agramunt, “Regiment de preservació de la pestilència”. Aquesta obra tractava les dificultats mèdiques de l’època des d’una perspectiva més científica i encertada que els demés tractats que es publicaven llavors.