Jurament ''Jeu du Paume''

El Jurament ‘’Jeu du Paume’’ és el jurament del joc de pilota. És un compromís d’unió que es va crear el 1789 a Versalles, pels diputats del Tercer estat als Estats Generals.

Va ser creat per fer front a les pressions de Lluís XVI i van jurar no separar-se fins que no s’aproves una Constitució.

Estats Generals

LA MARSELLESA:

La Marsellesa és l'himne nacional de França des del 14 de juliol de 1795. Va ser prohibit durant l'Imperi i la Restauració i també del 1940 al 1945.

El seu cant era considerat com un element de resistència a l'ocupació alemanya i al règim col·laboracionista de Vichy.

HISTÒRIA:

El 20 d'abril de 1792 es va proclamar a París la declaració de guerra contra Àustria. Quan l’alcalde d'Estrasburg, el baró de Dietrich, va saber la notícia, va convidar a sopar a casa seva un grup d'oficials.

En aquest grup d'oficials hi havia Claude-Joseph Rouget de Lisle, capità d'enginyers de la guarnició d'Estrasburg. Durant la reunió, ll'alcalde li va demanar que creés un himne patriòtic per a l'esdeveniment que celebraven. Rouget de Lisle va compondre l’himne i li va donar el títol de "Chant de guerre pour l'armée du Rhin" (Cant de guerra per a l'exèrcit del Rin). L'hi va dedicar al Mariscal Luckner.

Durant la Primera República, la Marsellesa va ser un himne molt popular entre soldats i civils. En el temps de la Restauració i la Segona República, va ser lleugerament oblidat. Mentre que a la Tercera República va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials.

Finalment, a la Constitució del 4 d'octubre de 1958 la Marsellesa a ser instituïda com himne nacional.

• Jean Paul Marat: va ser un altre dels diputats jacobins més importants i populars. La seva mort (va ser assassinat el 1793 per la monàrquica Charlotte Canday) va originar una anada de violència antimonàrquica.

• Robespierre: va ser el més radical dels diputats jacobins. Va impulsar l’execució dels contraris a la Revolució. Finalment, va caure víctima dels seus adversaris i el van executar.

• Napoleó Bonaparte: va veure potenciada la seva carrera militar pels canvis que va patir al llarg de la Revolució de l’exèrcit francès. La fugida de gran part de l’oficialitat, que era d’origen noble, va facilitar el seu ascens. El 1793 va ser nomenat general. A les campanyes d’Itàlia (1796-1797) i Egipte (1798-1799) va adquirir un prestigi enorme. La incapacitat dels règims polítics revolucionaris de consolidar-se va afavorir la seva carrera política fins a coronanar-se emperador.

• Marquès de la Fayette: va ser un aristòcrata i militar francès que participà en les revolucions americana i francesa.Va participar, de manera puntual, en la vida política francesa de la Revolució Francesa a la Monarquia de Juliol, on es va distingir com a un dels grans notables liberals del partit patriota a "la Charbonnerie", passant pel grup dels constitucionals i el "Club des Feuillants".

• Madame Roland: fou una cèlebre dama francesa dels temps de la Revolució. Quan els historiadors parlen de la vida política de Roland, del seu paper, de la seva gestió al ministeri, es refereixen al matrimoni Roland, a la significació conjunta de la dona i el marit, no sense que aquest resti relegat al segon lloc.

• Louis Antoine de Saint-Just: va ser un polític revolucionari francès. Els seus partidaris el van anomenar l'"arcàngel de la Revolució" i els seus detractors l'"arcàngel del Terror". Diputat l'any 1791 en l'Assemblea Legislativa, se li va negar el dret a ocupar el seu escó a causa de la seva edat.

• Joseph Fouché: va ser un polític francès, fill d'humils mariners. Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins i, fins i tot encoratjà els rebels de Gracchus Babeuf. Esdevingué cap de policia durant el Directori i col·laborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d'estat de 1799. Napoleó el mantingué en el càrrec i el nomenà ministre de l'interior, senador i duc d'Òtranto, des d'on dirigí una efectiva policia secreta.

• Lluís XVI: va ser rei de França del 1774 al 1792. Fill de Lluís XV i la princesa Maria Josepa de Saxònia. Va ser rebutjat i acusat de Tirania de Primer Règim. El 20 de gener del 1793 va ser comdemnat a mort . L’endemà, el 21 de gener, el van guillotinar. Des de llavors, la plaça on va tenir lloc l’execució de Lluís XVI es coneix amb el nom de Plaça de la Concòrdia.