2. CIVILITZACIONS DEL PRÒXIM ORIENT

MESOPOTÀMIA

1.Els sumeris

Una indumentària basada en el drapejat feia indispensable cert nivell de perfeccionament en l’art de la teixidoria per poder produir rectangles de tela el suficientment grans per aquests propòsits. El pas de les pells d’animal al teixit no fou senzill o immediat com es va pensar en un principi. Les escultures i baix relleus de l’antiga civilització sumèria de Mesopotàmia (tercer mil·leni a. C.) mostren a personatges abillats amb faldons de teixits de flocs; és a dir, teles que imiten l’aspecte dels vellons de la llana, disposats simètricament, a vegades en sèrie de volants. Quan aquests flocs es relegaren a les vores de la tela rectangular, es convertiren en un serrell; i aquest element es pot apreciar clarament en la majoria de les peces usades per assiris i babilonis de ambdós sexes.

Alguns autors han assenyalat que els xals amb serrells, -element base en la indumentària d’Asurbanipal, per exemple, semblen molt més ajustats al cos de les figures del que estarien en la realitat. L’escultor hauria eliminat tos els plecs i arrugues per poder mostrar amb major claredat els motius decoratius de la tela.

Les dones i els alts dignataris continuaren duent peces com aquestes, però en la vestimenta masculina quotidiana aquest tipus de indumentària se substituí progressivament per una túnica amb mànigues. Es creu que les mànigues van sorgir per influència dels pobles dels voltants, procedents de las muntanyes , com també les botes tancades. Cap d’aquests elements semblava necessari en un clima tan càlid com el de les valls del Tigris i de l’Eufrates. En els baix relleus trobats a Nínive les dones a penes apareixen representades, mentre que les mostres d’indumentària masculina són abundants. No obstant hi ha algunes escultures de deesses, en les què aquestes apareixen abillades amb vestits llargs amb flocs. És interessant assenyalar que vers el 1.200 aC. havia una llei assíria que obligava a les dones a dur vel en públic; tractant-se del testimoni més antic conservat en aquesta zona fins avui. Homes i dones duien el cabell llarg. S’arrissaven el cabell i la barba, guarnint-los a vegades amb fils d’or entrellaçats. Els tocats masculins, tiares, tenien forma de suport per e testos invertit, malgrat que els guerrers, duien cascos amb un acabament en forma de punta rota. Les peces militars eren en un principio de cuiro que, posteriorment, per a la infanteria pesant i cavalleria, es cobriren amb plaques de metall.

2. Babilònia i Assíria

L’any 1.917 a. de C., els tres regnes d’Elam, Assíria i Síria foren units sota l’imperi de Babilònia. Assíria conquerí l’imperi el 1.250 a. de C.; assolint el seu apogeu en les cultures mixtes dels segles VIII i VII a. de C.

La indumentària dels babilonis i assiris es composava de dues peces: una túnica de tall recte amb vores guarnides amb serrells, unes vegades llarga i altres curta, denominada candys, i un xal guarnit de diferents dimensions.

Homes i dones duien les mateixes robes, amb l’única diferència de que els xals de les dones eren més amplis. S’usà el lli, malgrat que la llana era més comú, amb diversos brodats artísticament dissenyats.

Els vestits duien borles i serrells. Abundaven els colors brillants, rojos, blaus, verds. El púrpura era usat solament pels reis, les tiares dels quals estaven adornades amb joies. El cabell llarg i les barbes eren curosament disposats en forma de bucles atapeïts i ajustats .Poc se sap de la indumentària femenina. Las dones vivien retirades de la vida publica, y no figuren en els baix relleus i escultures que han deixat.

3. Perses i medes

Els perses envaïren la civilització babilònica en el segle VI aC. Al procedir de las muntanyes de l’actual Turkestan-, de clima més fred, anaven vestits amb peces més abrigades; però aviat les abandonaren per les túniques amb serrells i els xals típics de la raça a la que havien conquistat. A més d’usar la llana i el lli, els perses tenien al seu abast la seda, procedent de la Xina a través de la llarga ruta de les caravanes. Mantingueren, no obstant, el seu tocat característic: una gorra blanca de feltre al què els grecs denominaren “frigi” i que, uns dos mil anys després, fou adoptat pels revolucionaris francesos com a símbol, com “la gorra roja de la llibertat”. Mantingueren tanmateix llur calçat característic: unes botes tancades de cuiro flexible, lleugerament corbades cap en fora a l’alçada dels dits. L’element més innovador de llur indumentària consistí en l’ús de pantalons, que es convertiren en el tret distintiu del vestit persa; i que, a to de les escasses restes arqueològiques disponibles, dugueren també les dones.

Els medes -de la mateixa raça que els perses, amb els quals compartiren llurs conquestes a l’Imperi- tenien una indumentària similar, però més solta i voluminosa. Llurs tocats també eren diferents, podent tractar-se bé de gorres rodones rematades amb corones planes o de caputxa. A penes havia diferencies entre el vestit masculí i el femení, llevat en el detall de que els abrics de les dones eren més amplis i llargs.

EGIPTE

Malgrat que la vall del Nil no és més calorosa que l’Èufrates, el vestit egipci fou molt més lleuger i de menys peces que el dels assiris o babilònics. De fet, la major part de classes baixes i els esclaus als palaus anaven gairebé o totalment despullats. Anar vestit era una mena de distintiu. De privilegi de classe.

Afortunadament es disposa de molta més informació sobre el vestit de l’Antic Egipte a través d’estàtues i pintures murals al fresc, de les quals s’han conservat un gran número d’exemples gràcies al seu clima extremadament sec. La documentació disponible és molt major que en el cas de qualsevol altra civilització antiga, i el seu tret més cridaner és el seu immovilisme, de manera que els canvis apreciables al llarg d’un període de quasi 3.000 anys són mínims.

Durant el període denominat Imperin Antic (1.500 aC.) la peça característica fou l’schenti, un tros de teixit a manera de tapall que se subjectava amb un cinturó. L’schenti dels reis i alts dignataris es prisava i midonava i en algunes ocasions estava brodat. Sota l’Imperi Nou (1.500 aC.-332 aC.) els faraons duien també una túnica llarga amb serrells a la vora , el kalasiris, que al ser molt transparent deixava veure a través l’schenti de sota. El kalasiris es feia amb un rectangle de tela, de vegades teixida en una sola peça. Les dones el duien enganxat al cos, acabant sota dels pits i agafat amb tirants. A vegades es cobrien les espatlles amb una capa curta, o duen al coll un gran collaret guarnit amb pedres precioses, i els pits restarien al descobert.

A diferència d’altres pobles de l’Antiguitat, els egipcis a penes usaren la llana, ja que consideraven impures les fibres animals. Després de la conquesta d’Alexandre el Gran començà a usar-se per a la fabricació de peces d’ús quotidià; però va continuar estan prohibida en les peces dels sacerdots o per amortallar els morts. En estos casos s’exigia l’ús del lli.

Els antics egipcis assoliren un refinadíssim nivell d’higiene; i respecte a aquest punt, un dels avantatges que oferien les peces de lli era la facilitat amb que es rentaven. Per raons similars els homes s’afaitaven el cap i el cobrien amb unes teles quadrades de ratlles que es cenyien als temples en plecs les orelles. En ocasions de cerimònies duien perruques –a vegades de pèl natural i altre de lli o de palmera -. Aquestes perruques han aparegut a les tombes antigues, i estigueren de moda durant més de 1.000 anys.

Les joves princeses que apareixen en les pintures al fresc també s’afaitaven el cap, mentre que les dones més grans duien llur cabell natural, deixant-lo arrissat o ondulat. Els egipcis no duien barrets. El que es veu als caps dels faraons és una tiara, o més bé dues, «les corones de l’Alt i del Baix Egipte», una amb forma d’anell i l’altra amb forma de casc cònic. Els guerrers duien, evidentment, un casc protector metàl·lic, Després de la conquesta grega, el vestit egipci va anar canviant progressivament com a conseqüència de les influències estrangeres; si bé el conservadorisme extrem d’aquest poble mantingué les antigues tradicions, al menys en les cerimònies religioses i de gala.

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 2. CIVILITZACIONS DEL PRÒXIM ORIENT: PRESENTACIONS >>>>