Andratx -3-

<< Pàgina -1- (amb mapa)

<< Pàgina -2-

Font den Nadal

Molt fàcil de localitzar aquesta surgència, just a la vora de la carretera que uneix les localitats d'Andratx amb Estellencs, just sortint del primer i en el punt quilomètric K-110.

Sa marjada que sosté la sortida d'aigua ja s'ha esfondrat en diverses ocasions a causa de les importants emanacions d'aigua sense control. Com es veu en les imatges, fins i tot s'ha col·locat una canonada per desviar el cabal fins a la propera séquia de la carretera, però és evident la ineficàcia de la solució.

Aquest broll és de funcionament intermitent però important i abundant; no hem pogut accedir a sa finca per tenir més detalls des broll, peró un informador mos confirma que és un broll escampat que surt d'un marge a uns 6 metres.

D'aquest broll surt una canal de teula (tan sols hi ha restes) que deixava caure s'aigo dins un petit safareig ( 8 m3) que hi ha també aferrat a sa carretera, a uns 6 metres de cap es poble. Segurament amb un repartidor, el sobrant anava per una altre canal de teula de cap s'albelló de sa carretera en el lloc més visible actualment.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 07-2011 | Act.- 08/ 2013

Font den Sard

A uns 580 metres de cap a nord, en es camí de Son Fortuny a sa Cova i a uns 8 metres des costat dret hi ha aquesta font.

Es tracta d'una font de mina feta de pedra en sec que degut al seu reduït tamany i per estar en part anegada no hem pogut esbrinar la seva llargària però que creim està en torn als 12-15 metres amb un pou d'oreig també fet de pedra. Sa secció és parabòlica però molt irregular.

Sa galeria es troba anegada al tenir a sa sortida un caramull de terra acumulada que impedeix la seva sortida; aquesta sortida es faria de forma natural mitjançant una síquia que arriba fins al camí on es torna canal soterrada fins a arribar a un petit safareig a s'altre costat.

Des safareig surten dues canals; una a sa part de baix que omple uns abeuradors de diferents tamanys i formes. S'altre a sa part de dalt fa un llarg recorregut pel costat des camí de Son Fortuny (uns 750 metres) fins a arribar al safareig de sa font de s'Hort de sa Senyora on s'ajunten els cabals.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Març-2013

Font den Xina

Font situada a sa part de llevant de ses cases del Serralet, entre aquestes i el torrent de sa Coma.

Es tracta d'una font de mina construïda segurament a cel obert, de secció rectangular i coberta a doble vessant (0,60 x 0,80 m.) amb una llargària d'uns 8 metres. Sa galeria està construïda amb parets de pedra en verd i coberta de marès, en terra hi ha una canal central que va des de l'ullal (entubat de plàstic) a l'aljub que hi ha just a l'entrada de la mina.

L'aljub és un antic safareig tapat i té una cabuda d'uns 25 m3; a la dreta hi ha una piqueta que fa de distribuïdor i es veuen sortir dues canonades de plàstic en direcció migjorn però no en sabem res del seu destí final.

Agraïm a Miquel Àngel Escanelles de toponimiamallorca.net s'ajuda rebuda.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Febrer 2015

Font des Bolcadors

Font situada a sa part de tramuntana de s'Arracó, entre es putxet de Can Morell (309 m.) i es puig den Guida (337 m.) just al coll homònim i a pocs metres d'un Jaciment Arqueològic catalogat per s'Ajuntament d'Andratx.

Es tracta d'un conjunt d'almenys 2 brolls que surten de dins una balma (2,5 x 1 x 1 m.) i que descàrrega dins una gran pica encastada a terra d'uns 2 x 0,60 metres irregulars. Als voltants hi ha redols amb restes d'humitat que ben bé podrien ser llocs on els animals es bolquessin en temps que sa font dóna aigua.

No podrem assegurar si sa font brolla en temps de pluges fins a una propera visita; als voltants, per sa zona de ses Basses hi ha altres dues fonts de tipologia semblant: sa font de s'Ase i sa font des Migjorn.

Agraïm a Baltasar Pujol de s'Arracó la seva amabilitat en mostrar-nos a sa font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juliol -2016

Font des Bosc

Aquesta font de mina està al costat d'un torrent I encara brolla en dies de pluja intensa segons els veïns. L'accés és a través d'un passadís o trinxera d'uns 14 metres de llargària descobert entre dues marjades i que hi arribam després de creuar es torrent.

És una mina de gairebé 4 metres de fondària, secció parabòlica amb volta feta de pedra farcida de ciment. L'ullal en el fons està a mitja altura i des d'ell part de s'aigo cau a una pica natural de pedra que hi ha en terra i part surt per una canaleta adossada a la paret esquerra i en pendent fins a la pica-abeurador de pedra en l'exterior.

Al fons i damunt sa pica natural hi ha un pou de ventilació d'uns 3 metres d'altura. La canal que va de cap a sa pica de fora està parcialment destruïda i hi ha trams de pedra i uns altres de teula àrab.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 06/2011 | Act.- 08/2013

Font des Bosc -2-

Aquesta font de la qual no hem pogut esbrinar el seu topònim, està a uns 20 metres en direcció llevant de sa molt més coneguda, malgrat que seca font des Bosc o des Soldat.

És una cavitat natural d'uns 6 o 8 metres de profunditat cavada en la roca, té un soc que porta l'aigua fins a l'exterior i d'aquí hi ha una séquia que havia de portar-la fins a un petit safareig (4 x 2 m.) a uns 10 metres. Avui hi ha una canonada de plàstic per a aquesta comesa.

Aquesta desconeguda font de poca importància estava rajant aigua en la nostra visita el mes de juny de 2011.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 06-2011 : Act.- 07/2013

Font des Bosc / des Soldat

Ens diuen unes veïnes que fins fa uns pocs anys la font rajava en abundància i que molts veïns de la zona acudien a ella per agafar aigua; ara aquest broll està completament sec.

Broll que surt directament d'una esquerda d'una roca, fa una petita pica i ja es converteix en séquia que primer passa per baix del camí; després es transforma en canal a cel obert i sobre un petit mur arriba fins a un aljub a uns 10 metres de distància. Solament un petit abeurador també de pedra interromp aquest curt trajecte.

També és coneguda com a sa 'font des Soldat' per un que hi trobaren mort als voltants fa molts d'anys.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 06/2011 - Act.- 08/2013

Font des Bosquet / de ses Rotes Planes

Com que no ens ha estat possible accedir a sa finca per estudiar sa font i realitzar una planimetria, aportam dades 100% fiables que ens ha proporcionat el departament de Patrimoni de s'Ajuntament d'Andratx a qui li estam agraïts.

Sistema hidràulic de possible origen islàmic, compost per dues fonts de mina, un aljub, dos safareijos i una gran síquia de traçat fòssil medieval, que componen una planta amb un perfil irregular i serpentejant amb diverses orientacions dels eixos.

La aquí estudiada és font de mina que es configura per unes estructures de pedra en sec on destaca un ullal de pou amb un perfil parabòlic d'uns 1,10 metres d'alçat per 0,20 metres de base amb una petita canalització a la base. Des d'aquest ullal l'aigua surt per una mina d'uns 2,70 metres de llargària amb una volta de perfil parabòlic de 1,90 metres d'alçada per 0,90 metres d'amplada, al qual es pot accedir mitjançant un ingrés de 8 graons lítics. Aquest accés de planta semicircular, serveix de pou d'aireig i de control i neteja del cabdal. Des d'aquí l'aigua arriba a una petita basseta i mitjançant una síquia és condueix al aljub principal.

Juntament amb sa veïnada font de sa Coma Rassa, donen aigua al citat aljub, que regula el cabal de cap a la síquia i després a les cases de possessió. Aquest dipòsit posseeix una planta rectangular d'uns 4,70 m. per 3,30 m. cobert per una volta de canó, paredada en verd i dos petits contraforts als costats més llargs i una obertura d'aarc rodó al costat est. L'aigua es diposita en una pica annexa al sòcol, alçada 95 cm. des del nivell del sòl, amb una gran massa de tur al damunt. Des d'aquí, cap al llevant, una síquia condueix l'aigua fins a un gran abeurador en escala, annex a un marge, compost per dues peces: la primera fa 2,90 metres de llargària i la segona 3,50 metres aproximadament.

La síquia, de possible traçat fòssil medieval, davalla l'aigua des de les fonts fins a les cases de possessió, recorrent un traçat de més d'1,5 km, amb trams que superen un rost de 45⁰. Conserva trams aprofitant el nivell del sòl i altres elevats amb un gran paretó paredat en verd per superar l'orografia del comellar i no perdre el nivell. La canal és feta de teules unides amb morter i calç, a les quals s'ha afegit ciment en algun tram. És coneguda també com a font de ses Rotes Planes.

- Podeu veure la fitxa completa de s'Ajuntament polsant aquest enllaç.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Decembre-2016

Fonteta de sa Pineta

Municipi.- Andratx | Lloc.- Sant Elm - Rústic | Ús.- Salvatge | Tipus.- Broll

Situació: Google Maps (31 S 445277 4380258) | Alçada.- 180 msnm

Dins es camí conegut com de sa Pineta, a sa part de ponent des Pas Vermell hi ha aquest fontinyol.

Es tracte d'un fontinyol de funcionament esporàdic solament quan plou. S'aigo surt per dos petits brolls i cau en terra on s'ha format amb el temps una espècia de piqueta, més és un bassiot que retén s'aigo per calmar sa sed des ramat salvatge de sa zona i d'algun excursionista acalorat.

S'aigo es pot beure perfectament, però és difícil de trobar-la rajant. Hem posat unes fotos antigues amb aigo i sense per veure sa diferència.

No hem trobat cap documentació ni informació sobre aquest fontinyol i es seu topònim per lo que el classificam dins aquest catàleg baix es nom des camí on es troba situat.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Juny-2013

Font des Escarabats

L'incendi de l'estiu de 2013 en aquesta zona serà recordat durant molt temps per la seva voracitat i per l'extensió de terres afectades. Tal desgràcia ha tingut un mínim aspecte favorable: la destrucció de l'espessa vegetació ha deixat al descobert els elements d'una antiga i oblidada font situada al principi del camí que porta a la Trapa, més conegut com el camí de ses Basses.

L'element en millor estat de conservació és el pou de captació. Aquest es troba en la part alta d'un camí que porta a uns horts privats, a l'esquerra abans d'arribar a la reixa d'accés. És un pou fet amb pedra en sec d'uns 2 metres de profunditat, secció ovalada de +- 1,6 x 0,8 metres i sense coll; hi ha restes de tres graons de pedra per al seu accés.

A partir d'aquí tot indica que, a part de l'accés pels graons per a la recollida manual d'aigua, hi ha evidències de l'existència d'una antiga canal de pedra que transportaria l'aigua fins a un marge (avui esfondrat) situat a uns 28 metres vessant a baix i des del qual comença un important xaragall; a uns 3 metres del pou també s'aprecien restes del que pugues haver estat una presa d'aigua del sistema i una piqueta o abeurador.

Aquest últim apartat és una hipòtesi basada en la nostra experiència i amb bastants evidències de fonament, però no deixen de ser això, una hipòtesi davant la impossibilitat de localitzar algun informador que ho confirmi; tan sols l'amo de la finca veïnada recorda que la gent anava a recollir aigua per allí, però sense cap detall constructiu més.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 10/2013 : Act.- 04/ 2016

Font des Gerret

Aquesta generosa font de mina és molt coneguda en tot el municipi i rar és el veí que no recorda haver anat a agafar aigua allí en algun moment de la seva vida.

La mina és de pedra en sec i el sostre és de lloses planes; en el sòl que és de ciment té una canal a manera de rasa en el centre; malgrat que no si pot accedir, es veu que té una llargària d'uns 10 metres. És un bonic racó format per la canal que surt de la mina a una altura de 0,60 m. del sòl i que forma un petit banc de pedra massissa. A pocs metres hi ha un repartidor amb els horaris escrits a qui tenen dret els dos grups de regants.

Aquesta canal es desplaça vessant a baix durant més de 150 metres sempre a l'esquerra en el sentit de baixada; a uns 75 hi ha una bassa que emmagatzema aigo i als 60 metres des d'aquí ja surt en es camí. Sa canal, en uns trams és de ciment i en uns altres de teula àrab; al final ja va per l'interior d'una canonada de plàstic i se li perd la pista passant el camí.

Diuen per Andratx que ni en els anys de major sequera la font des Gerret s'ha assecat.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 07/ 2011 : Act.- 08/ 2013

Font des Migjorn

Font situada dins sa Coma de sa Font, just a uns 200 metres des puig de sa Paret des Moro (472 m.) per la seva cara nord.

Es tracta d'un broll escampat (2 o 3 brolls) que surten de davall d'una roca i que es dipositen formant una bassa. Es conjunt, està format per una paret de marge en forma de mitja lluna amb sa roca que està damunt els brolls com eix central des conjunt.

Sa font es troba tan sols a 2 metres des camí de sa Coma de sa Font, a la dreta segons anam pujant. Als voltants de sa font hem localitzat restes de gerres emprades segurament pels carboners i/o pastors de sa conrada per recollir aigua.

A sa vessant nord de ses basses hi ha una font molt semblant: sa font de s'Ase.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Octubre -2015

Font des Morers

Aquesta finca, almenys en temps passats, havia de produir una gran quantitat d'aigua; l'actual propietari confessa haver-hi destruït diversos pous, aqüeductes i séquies, fins i tot segueix sortint aigua sense control en diferents punts de la propietat. També segons ens explica en 'Bernat de can Jaia' fa un parell de dècades es va instal·lar una piscifactoria en un gran safareig que hi ha en la part baixa de la finca.

Actualment hi ha una mina d'uns 13 metres de llarg, secció rectangular de 0,70 d'ample per 1,70 dalt el que la fa transitable. Està fabricada amb pedra viva picada molt bé alineada en les parets i lloses planes en el sostre. La canal antiga que va per l'esquerra del sòl està farcida de ciment.

El fons es comunica amb l'avenc que és sens dubte la vena del sistema. Actualment la mina amb prou feines dóna aigua, segurament a causa de les nombroses manipulacions que ha sofert el conjunt hídric i el més segur és que l'aigua surti per altres llocs.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 07/ 2011 : Revisat.-08/ 2013

Font des Rajolí

Font de mina que es troba just devora de ses cases homònimes, (més sobre 'es Rajolí').

Es tracta d'una font de mina de no més de 5 metres de llarg i construïda amb pedra i aterracada de ciment; ses parets són verticals i sa coberta és de volta de canó (0,70 x 1,75 m.); en terra no hi canal, tot el sol està anegat. Al fons sa paret és de pedra que recull s'aigo de diversos brolls que es dipositen dins una primera piqueta o separador.

A fora hi ha dues basses; sa primera sembla un separador i s'altre, que és com un petit safareig havia de servir per regar s'hortet de devora ses cases. A sa part de migjorn hi ha dos grans aljubs, un amb sa coberta plana i s'altra que la té de volta pel que clarament corresponen a èpoques diferents. Una important àrea marjada i sembrada de fruiters és sa principal beneficiada de ses aigües d'aquesta potent font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Octubre-2013

Font des torrent des Rajolí

Mineta que hi ha al vessant esquerre des torrent des Rajolí, més o manco a la meitat des camí entre sa carretera i ses cases des Rajolí.

Sa mineta no arriba als 2 metres de fondària i sa secció és decreixent, comença de tan sols 0,35 x 0,20 metres i va minvant. A sa sortida hi ha una piqueta feta de pedra encastada a terra d'uns 0,50 x 0,50 metres i es sobrant cau lliurement dins es llit des torrent on es forma un gorg.Unes canonades de plàstic que surten de dins es gorg testimonien s'aprofitament de s'aigo per sa finca que l'envolta, ben segur per tasques agrícoles.

No hem localitzat cap referència històrica sobre aquesta fonteta pel que adoptem per a la seva inclusió dins d'aquest catàleg un topònim que reflecteix el seu entorn.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Octubre-2013

Font den Damià

Font situada a sa falda per ponent des puig den Vic (202 m.) entre S'Arracó i Sant Elm, a l'esquerra de sa carretera en aquest sentit.

Es tracta d'un tipus de font molt comú a Andratx: un pou embotit dins d'un marge des del qual surt alguna canal, albelló, mina o res i es recull s'aigua directament (Vegeu per exemple, sa font de sa Boal) malgrat que aquest aquí catalogat és el que es troba en pitjor estat: ha perdut sa coberta i es marge de l'esquerra està esbaldregat que és on pensem podria haver-hi un abeurador a un albelló; en general els voltants, una àrea marjada d’un antic hort, es troba en estat de total abandó, però sa font segueix activa, dóna aigua i inclús en temps de fortes pluges arriba fora control fins a sa carretera.

Agraïm a Baltasar Pujol de s’Arracó s'ajuda per localitzar aquesta font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Gener 2017

Pou den Rotget

Restes d’un sistema hidràulic junt amb un conjunt de diverses estructures arqueològiques possiblement d’origen islàmic. El conjunt hidràulic es troba compost per un pou amb capelleta inserida dins una marjada amb un passadís construït en pedra en sec i presidit per una pica. La seva fondària és d’uns 4,20 metres i compta amb aigua tot l’any.

D’aquest pou surt una canalització subterrània d’uns 20 metres de recorregut aproximat que es troba coberta per restes de llosses i subministra aigua a un abeurador.

Podeu consultar sa fitxa original de s'Ajuntament polsant aquest enllaç.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- 12-2016

s'AIgo Dolça

Municipi.- Andratx | Lloc.- Sant Elm - Rústic - Públic | Ús.- Cap | Tipus.- Broll

Situació: Google Maps (31 S 443859 4382469) | Alçada.- 5 msnm

Espectacular conjunt de brolls que descarreguen (o descarregaven) aigua a la mar, situats als penya-segats situats a sa part nord de Sant Elm, enfront de sa Dragonera, entre sa Punta Negra i sa Galera Grossa.

Es tracta d'un conjunt de brolls en nombre no determinat però amb uns grans degotissos fets pels minerals de s'aigua en regalimar per ses roques des penya-segat que demostra clarament una activitat intensa durant segurament llargs períodes de temps, segles possiblement.

Al manco n'hi ha dos de grans dimensions però segurament en el conjunt n'hi ha alguns més. Actualment no hi ha signes d'activitat recent, malgrat esser aquest un any sec, per exemple es Broll den Reis, no massa lluny d'aquí, ha brollat amb força.

Una urbanització fallida té uns dels carrers que passa per sobre de sa vena d'aquesta important surgència, uns 10-15 metres per damunt; de fet, per obrir i habilitar aquests tipus de vials a terreny rocós, s'empra maquinaria pesant i de percussió i per tant, a l'espera de properes comprovacions, és possible que sa vena d'aigua s'hagi rompuda i segurament avencada.

Unes roques planes i perpendiculars al penya-segat, en forma de fals moll d'uns 6 o 7 metres de llargària, haurien facilitat el desembarcament i accés al broll per la recollida d'aigua per part de pescadors i altres mariners, ja que l'accés natural per terra és pràcticament impossible.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Maig -2016

sa Pica del Rei

Era un diumenge de setembre de 1229 quan el Rei Jaume I d'Aragó estudiava ses possibilitats d'envair Mallorca des de s'illot del Pantaleu. Ja ho diu Tomàs Vibot en el seu article "De Salou a la Madina Mayurqa -de la història a la llegenda-", s'illot del Pantaleu situat davant la població pesquera de Sant Elm és l'indret de ses illes Balears on es concentren més llegendes per metre quadrat; són en total quatre, totes relacionades amb el rei Jaume I:

- "Una àguila i el rei En Jaume", "Sa Pica des cavall del rei En Jaume", "Sa primera missa en el Pantaleu" i "N'Alí de la Palomera". De tot això podeu llegir detalls en aquest enllaç al citat article den Tomàs Vibot.

Sobre ''sa Pica des Cavall del rei En Jaume'' diuen ses cròniques (sic):

''A s'illot d'Es Pautaleu hi havia un cocó, que hi cabien un parei de gerres d'aigo, que semblava fet a posta, i deien que era sa pica a on abeuraven es cavall del rei En Jaume quan aquest hi desembarcà, tot venint a conquistar Mallorca. S'era conservada intacta, aquesta pica, fins que es republicans de l'any 1868 hi anaren a fer-la bocins''.

I poc podem afegir nosaltres, evidentment no era una font com ho entenem aquí, ja que les dimensions de s'illot (+- 24.000 m2, unes tres cuarterades) molt difícilment podria tenir una surgència d'aigua dolça; una pica més o menys arreglada per recollir aigua de pluja i així poder fer content a algun pescador.

Si no per sa font, si per la seva llegenda hem fet un buit dins aquest catàleg, perquè no?

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Setembre -2015

Ufana de Cala Conills

Municipi.- Andratx | Lloc.- Sant Elm - Rústic - Privat | Ús.- Cap | Tipus.- Ufana

Situació: Google Maps (31 S 444496 4380523) | Alçada.- 23 msnm

Font ufana que neix a uns 100 metres per sa part de xaloc de Cala es Conills de Sant Elm.

Es tracta d'un conjunt innombrable de surgències que brollen de forma espontània en una àrea marjada que segons el nostre informador, antigament era un figueral. Aquest conjunt hídric està creuat per un petit torrent però en ses visites realitzades, sempre l'hem vist eixut d'aquesta àrea per amunt.

Els únics treballs fets a sa contrada foren destinats a controlar s'aigua, que no aprofitar-la; almenys dos albellons o minetes i dos pous d'infiltració (un d'ells desaparegut) feien es drenatge de ses marjades des figueral per fer aflorar s'aigua per davall d'elles, ja prop de sa cala, en un lloc ocupat avui per un edifici d'apartaments. A s'aparcament hi ha senyals evidents d'aquesta forta i antiga davallada d'aigua (Imatge -10-). Actualment s'antic recorregut de sa torrentera s'ha desviat pel costat a ponent de s'edifici (Imatge -11-) per acabar finalment a la mar.

Agraïm a Baltasar Pujol de S’Arracó s’ajuda per localitzar aquesta ufana de sa que podeu veure un curt vídeo seu polsant aquest enllaç.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Gener 2017

Font de Son Sampola

Font situada a pocs metres (uns 150 en perpendicular) de sa partió entre els municipis d'Andratx i Calvià, dins sa finca homònima i a uns 100 metres a sa part de llevant de ses cases de sa possessió.

Es tracta d'una captació inserida dins un marge i que està 1,5 metres per davall del nivell del sòl; aquesta cambra que allotja sa captació és de forma oval (1,60 de diàmetre i uns 3,5 d'altura), feta totalment de pedra seca a la qual es davalla mitjançant 4 escalons de ciment. A sa part de fora hi ha una estructura decorativa de forma rectangular, aparentment feta de peces de formigó, coberta de teules àrabs i portal d'entrada amb arc.

Just davall d'aquests escalons de davallada a s'aigua, comença una mineta o albelló de desguàs, fet també de pedra seca, secció rectangular (0,60 x 0,80 m.) i uns 7 metres de llarg fins que descarrega s'aigua dins un safareig (10 x 5 m) també inserit dins es marge inferior. Hi ha un altre safareig més petit (7 x 3 m) situat a uns 25 metres vessant avall en direcció migjorn, connectat a l'anterior per unes canonades de plàstic.

Agraïm a sa família Porcel ses facilitats i informacions rebudes.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2019

Pou de Can Miqueliu

Pou de vena situat a sa part alta de Son Sampola, al costat dret de sa carretera de Capdellà a Andratx, a uns 20 metres de la dita carretera.

El pou mesura uns 8 metres de fondària i els 5 de més amunt estan reconstruïts amb blocs de formigó formant un diàmetre d'uns 1,6 metres; el coll exterior està format per un cilindre prefabricat també de formigó. Al costat de sa boca hi ha restes d'una pica on es dipositava s'aigua treta a poalades i que davallava per una canal feta de teules àrabs fins a un abeurador de pedra (3 x 0,50 x 0,30 m.) situat entre el pou i sa carretera, a uns 7 metres des pou.

En els treballs de reforma es va passar un tub de plàstic d'uns 12 cm de diàmetre com a desguàs i que enterrat també va fins al mateix abeurador, fet que ens demostra que en alguns moments es pou s'omplia fins a dalt de tot, inclús que a vegades havia de vessar pel coll.

Hem inclòs el pou dins aquest inventari d'una forma testimonial davant sa possibilitat que comparteixi vena amb sa font de Son Sampola situada uns 92 metres vessant avall en direcció migjorn i com a un annex a la fitxa de la dita font.

Agraïm a sa família Porcel ses facilitats i informacions rebudes.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Maig 2019

Annexes:

Hipòtesi:

sa font d'Andritxol no arribava a Son Esteve

De sa llarga història de Son Esteve, finca ja documentada l'any 1234 com a part de s'alqueria Alcaniç, ens centrarem en un acte de venda i divisió de l'any 1372:

-- El 9 de gener de 1372 els germans Bartomeu i Antoni Torres, veïns d'Andratx subscriviren una acta de divisió de la finca a la Cúria del Pariatge. L'alqueria es dividí en diferents rafals quedant-se Antoni amb el rafal Fidi (Andritxol) i tot el terreny comprés entre Alcaniç i l'actual Son Moner d'on es formaren després Son Simó, Son Prim, Can Pau i Son Xina. A Bartomeu li correspongué la part que comprenia Son Jofre, Son Esteve, Son Vic, Son Armand i Coll d'En Boix fins als límits de l'alqueria del Port, després Son Orlandis, i es reservà el dret d'abeurar els ramats a la font d'Andritxol.

Un detall: Bartomeu Torres es queda amb sa finca de Son Esteve (entre altres) però es reserva el dret d'abeurar el ramat a la font d'Andritxol que queda dins es rafal Fidi (Andritxol) propietat del seu germà Miquel. Aquesta reserva de dret vol dir que s'aigua de sa font d'Andritxol no arribava a Son Esteve: no tindria sentit.

Aquest fet casaria amb sa impossibilitat física que ses aigües de sa font d'Adritxol arribessin fins a Son Esteve pel fet que sa boca de descàrrega d'aigua (actual) es fa a sa cota 105 m.s.n.m.; per anar de cap a Son Esteve, s'aigua hauria de passar pes Coll Andrixol que està a una cota de 119 m.s.n.m., 14 metres més amunt. Així que des del nostre punt de vista, sembla quasi impossible que s'aigua de sa font d'Andritxol arribés a Son Esteve; a no ser que sa documentació que afirma aquest fet, ho fes referint-se que alimentava sa zona des rafal Fidi (Andritxol) perfectament factible i que en una època i abans de sa divisió explicada a l'inici d'aquest text, es rafal Fidi si pertanyia a Alcaniç i per extensió a Son Esteve.

Vist això, està bastant clar que sa part alta de Son Esteve no tenia aigua en aquells temps. (a sa part baixa sí que n'hi havia, vegeu aquest enllaç). Per altra banda i com es detalla a sa fitxa descriptiva de sa font de sa Coma de sa Teia, aquesta era força activa i cabalosa. Tenim un testimoni de la senyora Moner, que va viure molts d'anys per aquí, que recorda que en la seva infantesa hi havia una síquia a la dreta de sa carretera anant de cap a Andratx, molt fonda de com a 2 metres, passava el coll i seguia de cap al poble, o sia de cap a Son Esteve.

► ►

També hem localitzat un document de data 20 d'agost de 1907 on es diu ''El señor alcalde de Andratx remite informe de una solicitud de Don Jaime Roca Bauzá propietario del predio son Esteva del término municipal de Andratx entrando al pueblo lindante con dicha carretera kilómetro 29 pidiendo permiso para practicar excavaciones o galerías al objeto de explotar las aguas subterráneas que supone existen en el sitio llamado "Damunt Son Esteva" para intentar alumbramiento de aguas para destinarlas a los usos de su finca''. Això ho sol·licita a ''Obras Públicas'' perquè afecta la carretera de Palma al Port d'Andratx.

Pensam idò que a principis del segle XX es va fer una captació d'aigua per Son Esteve a sa Coma de sa Teia, possiblement amb una mina o galeria vora sa carretera i es va conduir mitjançant una síquia de cap a Son Esteve, creuant per davall sa carretera al punt on es veu als plànols per acabar en principi dins un safareig, safareig que avui encara conserva restes d'una canal de teula en direcció al Coll d'Andritxol (uns 540 metres) però segurament que Son Esteve mai va rebre aportacions d'aigua provinents de sa font d'Andritxol.

Aquesta síquia i recorregut són emprats avui per allotjar sa canonada principal (0,50 metres de diàmentre) de subministrament d'aigua potable a Andratx i comarca provinent de s'inmens dipòsit des Coll d'Andritxol.

<< Pàgina -1- (amb mapa)

<< Pàgina -2-