Alaró -3-

Font de sa Perdiu d'Or

Antiga i seca font situada dins el comellar des Clot des Guix, a uns 120 metres al sud de sa font de sa Comunera.

Es tracta d'un broll protegit per una estructura tipus capella, feta de pedra en sec però amb un lateral i sa coberta enfonsats. S'ullal està sec des de fa molts d'anys i tal com ens conta l'amo en Guillem Muntaner, a qui agraïm la seva amabilitat, antigament sa font regava un hort de fruiters que hi havia unes marjades més avall i que avui està desaparegut.

El mateix l'amo en Guillem ens confirma aquest topònim tan curiós, el recorda emprat pels seus pares i padrins però no en sap res dels seus orígens.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Gener -2016

Font de sa Piqueta

A uns 220 metres de sa Font de ses Artigues, entre aquesta i el Picó Petit de sa Mola de sa Bastida i a la part baixa des penya-segat hi ha aquesta fonteta.

Es tracta d'un broll d'aigua que surt entre les esquerdes d'una roca, regalima per aquesta i es diposita dins una bonica pica de pedra (3 x 0,60 metres) on serveix per abeurar el ramat de sa zona.

A una vorera de sa pica prop des broll hi ha una osca i pel camí d'accés hem observat alguns restes de teula, pel que pensam que en temps passats no massa llunyans es va emprar l'aigua d'aquesta fonteta per regar algun hortet.

Es dóna el cas que just a uns 6 metres per damunt de sa fonteta hi ha una cova coneguda com a sa 'Cova de sa Fonteta' pel que creuam els topònims sense anar a cercar quin dels dos és el més consolidat.

Hem d'agrair sa localització d'aquesta fonteta a en Pablo Sainz.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Gener 201

Font de sa Terra Grossa

Municipi.- Alaró | Lloc.- Alcadena - Rústic - Privat | Ús.- Cap | Tipus.- Broll

Situació: Google Maps (31 S 485035 4397770) | Alçada.- 292 msnm

Antiga i abandonada font que es troba a uns 730 metres a llevant de ses cases de Son Alcadena, més o manco a mig camí entre aquestes i es Filicomís i a uns 130 metres de sa partió amb Lloseta.

Es tracta d'un broll que surt entre unes roques amb restes d'una piqueta just a la seva sortida. Les aigües d'aquesta antiga font es dipositaven dins un petit safareig que està a uns 14 metres vessant avall i que avui es troba en tan mal estat que fins i tot està quasi tapat de terra arrossegada per s'escorrentia.

Entre es broll i es safareig hi ha restes d'una canal però no podem aportar el seu tipus ni material de construcció. Hi ha signes d'activitat esporàdica de sa font però ses aigües que hi puguin sortir han format un xaragall i es perden vessant avall sense control.

Agraïm a en Kolau Lluca que ens hagi mostrat aquesta desconeguda font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juny 2014

Font de sa Teulera

Font de possible origen islàmic situada a uns 400 metres per sa part de mestral de ses cases de sa Teulera Vella.

Es tracta d'una captació d'aigo de vena que neix a uns 9 metres per davall des nivell des sòl i que es diposita dins un modern aljub soterrani (antic pou), fet de pedra en ses a sa part que no toca aigo y el mateix però referit de ciment mallorquí sa part anegada. Dues maneres hi ha per accedir al dipòsit d'aigo:

- Mitjançant un pou també fet de pedra seca d'uns 0,70 metres de diàmetre i uns 4 d'altura que antigament havia de tenir corriola, corda i poal, però que avui allotja una canonada de plàstic per abastir un abeurador situat fora, al costat des coll des pou.

- Mitjançant una galeria d'uns 54 metres amb dues seccions: a/ una mina d'accés feta de pedra en sec amb una llargària de 9 metres, secció parabòlica (0,70 x 1,80 metres) a la que s'hi accedeix per una escala de pedra i que acaba a l'aljub o dipòsit on es troba sa captació d'aigo. b/ un albelló de desguàs fet igualment de pedra seca amb una llargària de 45 metres, secció parabòlica (0,60 x 0,70 metres) que comença en s'escala i comunica s'anterior mina fins a un espai a cel obert on comença una canal que va en direcció a ses cases.

Es funcionament és senzill: quan s'omple es pou i s'aigo arriba al nivell de sa mina, surt per el sòl d'aquesta, passa per s'albelló, després per sa canal a cel obert fins a ses cases. Avui hi ha instal·lada una motobomba al final de sa mina d'accés, just a sa vorera de s'aljub i tot el recorregut des de sa font fins a ses cases es fa mitjançant unes canonades de plàstic, subministrant aigo per regar alguns horts, a diversos abeuradors, basses i al gran i espectacular aljub que antigament era alimentat per sa font des Maressos, avui seca i que pertany a sa veïnada finca de Son Gallard.

Agraïm a Don Pep Zaforteza ses facilitats donades per visitar i estudiar sa font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Agost 2017

Font de ses Artigues / de la Vila

Emblemàtica font situada a sa part N.O. des poble. La seva utilització es remunta a l'època musulmana i està documentada en el Capbreu de Gastó de Bearn de 1232. La distribució ďaigua a la vila esta documentada des de 1595, però les construccions destinades a emmagatzemar l'aigua -aljubs i cisternes- són obra del segle XIX.

La font neix en una mina de 100 metres de longitud, al nord del nucli de los d'Amunt, en el lloc conegut com ses Artigues. És conduïda a traves d'una síquia descoberta a los d'Amunt i a la vila d'Alaró i acaba a la possessió de Son Fortesa. El seu cabal d'aigua va dels 50.000 als 60.000 litres per hora i l'Ajuntament en l'actualitat en té dret a una part. Actualment, romanen dins el nucli urbà d'Alaró un elevat nombre de construccions relacionades amb l' abastament d'aigua procedent de sa font. (Carregadors, manxetes, rentadors ...)

Per altra banda, l'aigua de la font de ses Artigues arribà a moure ﬁns a nou molins hldràulícs. De dalt a baix es poden citar el molí de sa Font, ben visible des del camí de ses Artigues, el de na Fara, el de Son Borràs, el de Son Bieló, el de Son Vidal, el de Son Togores (dins el casal municipal), el de Son Berní, el de Son Ibert i el des Molinàs. Just davall aquest texte podeu veure un plànol amb la seva situació aproximada.

Avui dia s'ha creat una 'comunitat de regants' i l'aigua va per un canal fins a un gran safereig (16 x 70 m.) situat un centenar de metres anant cap al poble. Malgrat esser una comunitat de regants, moltes vegades hi ha hagut necessitat d'emprar aquesta aigua per al consum dels habitants del poble. Podeu ampliar informació llegint aquest dos treballs:

> Setembre 2015.- Article de José Cifre del 1980: descobriment de l'ullal de la font.

> Maig 2017.- Treball de José Bermejo i el seu equip en l'estudi més complet realitzat fins avui.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 05-2011 | Revisat.- 05/ 2015 : 04/ 2020

Click per ampliar

Font de ses Cases -de s'Alcadena-

Font situada just darrere ses cases de sa possessió, a la part de ponent.

Es tracta d'una font tipus 'pou albellonat' que es troba al final d'un llarg passadís entre dues parets de marge de més de 2 m. d'altura i separats per una amplada variable que va dels impracticables 0,40 als 0,90 metres.

Al fons del passadís hi ha el pou de captació amb una fondària que no podem aportar i una amplària d'uns 0,90 metres. D'aquí surt una canal de pedra que per davall des passadís arriba fins a un gran aljub que hi ha just adossat a ses cases, on hi ha també uns dipòsits de plàstic per augmentar sa cabuda. Ses aigües d'aquesta font s'empren per abastir ses cases i regar els horts de sa part baixa.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- 06/ 2014 | Revisat.- 05/2017

Font de ses Rotes Fredes

A uns 450 metres de ses cases de Verger per sa part de ponent, dins una de ses quatre parts independents en que sa convertit aquesta finca hi trobam aquesta font.

Se tracte d'un conjunt format per una mina feta de pedra en sec, clarament excavada a cel obert i comunicada amb un pou. No hem pogut esbrinar si es va construir primer es pou i després se li va fer sa mina a manera de desguàs (així seria un ''pou albellonat'') o era una mina del tipus ''qanat'' amb un pou de captació que també es va emprar per treure aigo manualment.

Dit això, sa mina comença a un marge i és de secció rectangular (0,70 x 160 m.) i coberta de volta de canó excavada a cel obert d'uns 16 metres de llargària fins a connectar-se amb es pou a sa seva part baixa. Tota sa galeria fa de canal i descarrega s'aigo a fora dins un abeurador amb es detall d'uns graons per si algun xot hi cau pugui sortir. De s'abeurador surt una canal de teula que va per sa part baixa des marge fins que cau en es terreny formant un xaragall que es convertirà amb un torrentó.

A sa part de dalt, es pou està tot fet de pedra i conserva es suport per sa corriola. Vora hi ha un berenador modernitzat amb un pedrís i una taula rectangular de rajoles. Agraïm a don Jaume Mata que mos hagi deixat veure sa font i ses explicacions que mos ha donat.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- juliol-2013

Font de ses Serveres

Antiga font situada a uns 180 metres a ponent de ses cases i a uns 380 a llevant de sa font des Maressos.

Es tracta d'una font de mina amb una galeria feta de pedra en sec amb una llargària d'uns 12 metres i secció parabòlica (0,55 x 1,10 m.). S'ullal està al fons a baix a la dreta, malgrat que els degotissos testimonien altres entrades d'aigua; al sòl hi ha restes d'una canal de teula que uneix sa piqueta que recull s'aigua al fons amb sa que hi ha just a sa boca d'accés i que és per on surt una canonada que enterrada, feia arribar s'aigua a un bell abeurador fet de pedra en verd (2,20 x 0,36 m.) i situat a uns 10 metres vessant avall.

No surt aigua a s'exterior de sa mina però s'ullal segueix viu; s'aigua que dóna s'avenca per la meitat de sa galeria. Agraïm ses facilitats rebudes per sa propietat de Son Guitard per part den Lluís i des pagès, en Toni Vich.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juny 2017

Font dels Aljubs

Al puig d'Alaró (821 m.) amb el castell d'Alaró, un dels tres castells roquers de la nostra illa i documentat l'any 902, ja hi havia una fortificació on uns assetjats resistiren vuit anys i sis mesos els atacs dels sarraïns. No s'entendria una fortificació preparada per aguantar llargues temporades d'aïllament, no tingués un sistema d'abastament de les persones que el defensaven; aquí farem una aproximació al sistema hidràulic que havia de cobrir les necessitats d'aigua dels fortificats.

Deixant de banda l'aljub que hi ha vora l'entrada, i sa font de sa Cova de San Antoni ja estudiada, ens centrarem al conjunt que hi ha a la part de llevant d'aquesta gran esplanada que ocupa en total uns 190.000 metres quadrats mesurats al límit dels penya-segats de tot el conjunt del Puig.

Sa part dels aljubs que va de sa cota superior a 820 metres fins a la inferior de 755 metres: uns 65 metres de desnivell amb una superfície de sòl afectat d'uns 25.000 metres quadrats entre cotes. La pluviometria d'Alaró és variable, com tota s'illa, però ens movem entre uns valors de 670 litres/m2/any en temps de sequera i d'uns 1.180 litres/m2/any els anys més humits: prenent una mitjana de 900 litres/m2/any tenim que dins l'espai afectat pels aljubs que estudiarem ara, hi cauen de mitjana uns 22,500.000 de litres/any d'aigua de pluja.

El conjunt està format per: una captació d'aigua o surgència, 4 aljubs tapats de diferent tipologia cadascun d'ells i una bassa.

- Captació.- es tracta d'un conjunt de brolls o surgències (sense determinar el nombre d'ells) que brollen gairebé tot l'any de manera que les 4 basses escalonades que es formen tenen elements vegetals que demostren l'existència d'aigua a llargues temporades. És possible que aquest conjunt de surgències foren la font (o mina) que es parla en documents antics i que hagi desaparegut pel pas del temps o en la recerca d'una millor captació. L'aportació d'aquesta font o grup de surgències al conjunt d'aljubs havia de ser a proporció molt baixa, però tal vegada era útil donant aigua quan ja feia temps que no havia plogut.

- Aljub 1.- És un aljub de planta circular fet de pedra seca amb un pou a sa part de dalt de coll circular i obertura quadrada també de pedra; a la seva part de ponent hi ha un abeurador, a sa part de nord una obertura per sortida d'aigua apuntant clarament en direcció als altres aljubs; a sa part de migjorn hi ha una de ses surgències i restes d'una entrada d'aigua. Aquest aljub està a la part més alta del conjunt i és segurament el més modern a la vegada que és l'únic que té aigua tot l'any.

- Aljub 2.- És el més interessat de tots. Es troba a uns 45 metres de cap a nord de l'aljub-1 i està com tots els d'aquest tipus, mig enterrat i tan sols sobresurt sa volta; mesura uns 11 x 3 metres en planta i una altura d'uns 4,5 metres. De planta rectangular i coberta de volta suportada per dos arcs de mig punt suportats per mènsules adossades a la paret, paret que conserva restes de referit d'almangra que confirma el seu origen musulmà. Al sostre el descriu així l'Arxiduc: ”Construït amb pedra i morter formant un autèntic formigó. La volta és del mateix material i en ella poden observar-se les marques de les bastides que van servir de suport a la construcció. Aquesta va ser molt cuidada, tant en la utilització de les lloses de marès, col·locades tan horitzontalment que es van utilitzar com voltes d’arc i com mènsules que aguantaven l’inici i la distribució dels arcs”.

- Aljub 3.- Es troba tan sols a uns 8 metres de l'abans descrit, és semblant però diferent; de planta rectangular és més gran que l'altra: 16 x 3 en planta i 3 d'altura. La coberta és de volta feta de pedres aferrades amb morter de calç i actualment està apuntalada amb peces de ferro i està en pitjor estat que l'aljub del costat amb nombrosos enfonsaments de sa volta.

-Aljub 4.- És el que es troba en el punt més baix del sistema (cota 755 m.) i el de més a llevant, de fet es troba a uns 70 metres a llevant de l'aljub-3 abans descrit i del que són pràcticament germans en tot, excepte que la forma en planta d'aquest descriu una lleugera corba, segurament en haver d'esquivar alguna roca en la seva construcció.

- Bassa.- Es troba a uns 20 metres al nord de l'aljub-3 abans descrit; les parets que són de pedra encara conserven restes d'almangra i tenen un perímetre irregular. L'únic que se'ns ocorre del motiu de no fer aquí també un aljub, que és molt millor per conservar l'aigua, que s'empràs com a 'clot de neu' esporàdicament pel fet que la seva altura (760 m.s.n.m.) no és massa alta per aquest menester.

És ben segur que aquest conjunt estava recorregut per una xarxa de canals i/o séquies que s'encarregaven de recollir i transportar l'aigua de pluja i de s'escorrentia fins a cadascun dels aljubs amb un ordre preestablert, tenint en compte per exemple, que cada aljub té un forat d'entrada i un de sortida i les dues estan orientades de cap l'aljub més pròxim, sia per amunt o per avall. Amb aquestes feines en la cultura andalusina eren uns autèntics mestres. Del recorregut i de la quantitat d'aquestes síquies o canals dependria en gran part el volum de recaptació de les aigües de s'escorrentia.

Fent una aproximació i contant tots 5 elements calculam que sa capacitat d'emmagatzemar aigua del conjunt seria de l'entorn dels 500 m3, mig milió de litres aproximadament. Podeu veure un mapa general del castell fet per l'Arxiduc prement aquest enllaç. (Encara que la situació dels aljubs presenta errors)

En el tema del topònim emprat (Font dels Aljubs) ho hem escollit tan sols als efectes de classificació dins aquest catàleg, no hi ha per tant, cap fonament històric ni documental que l'avali.

Per confeccionar aquest article hem espipellat informació a les pàgines web de: Josep L. Pol, Joan Riera, Emilio Alonso, Miquel A. Escanellas i Argamassa. Gràcies.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Març 2015

Font den Pelós

Font formada per un grup per al manco 4 brolls o petits dolls que surten a sa part de baix de sa mola des Puig d'Alaró (821 m.) per la seva part de xaloc, just davall el penya-segat.

Els 4 brolls estan agrupats en dues parts separades uns 12 metres i tots ells tenen en comú que surten entre unes roques i tots ells s'ajunten mitjançant una canal de teula desapareguda a sa major part de recorregut i que va des d'aquest conjunt fins a ses cases de Son Cladera situades uns 550 metres vessant avall. Antigament sa finca que era regada per ses aigües d'aquesta font es deia ''s'Hort den Pelós''.

Font que actualment està seca o raja molt poc en temps de pluges però que vistes les restes dels treballs fets per aprofitar les seves aigües, sense dubte que en temps passats havia de ser molt important. Agraïm a Josep Lluís Pol Llompart la seva ajuda per localitzar aquesta font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- 07-2015 | Revisat.- 03/ 2017

Font de s'Hort Nou / des Berenar

Aquí tenim una surgència natural que neix baix d'una marjada a la qual s'ha envoltat d'una gruta artificial feta de pedra i amb el sostre de volta que es troba a uns 200 metres de ses cases tirant de cap a sud.

Al fons a l'esquerra d'aquesta gruta tenim una petita mina de gaire bé un metre amb una piqueta al fons que es on raja la deu. D'aqui surt per una canal per terra fins a fora i d'aquí amb una altra canal va de cap a ses cases on dóna aigo tant pel consum com per al gran safareig de vora ses cases.

Dins sa gruta hi ha un pedrís per asseure's i una doble pica que actua com a dipòsit en un lloc ideal com espai de reunió. A fora hi ha un preciós berenador de pedra que es que pot ser li dóna nom a sa font.

Aquesta font es troba dins els terrenys de s'Hort Nou, possessió construïda en 1893 i que avui es un lloc on s'esforcen en mantenir ses tradicions mallorquines: Grup a Facebook. Agraïm a la propietària que ens ensenyés aquesta preciosa font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Gener-2012

Font des Frevesol

Coneguda per alguns autors com a 'sa font de ses Cases d'Oli Clar' aquesta font és diferent de la majoria. Té tres captacions d'aigua en un espai d'uns 10 metres en el mateix lateral del camí i cadascuna d'elles és diferent i independent de les altres.

Així doncs tenim:

- Una font tipus bassa anegada excavada directament en les roques d'aproximadament 1 m3 de cabuda que recull aigües de les filtracions i possiblement alguna aportació des de baix. En la part baixa de la cisterna surt una canal de mina (albelló) construïda amb pedra en sec i sostre de lloses planes que creua el camí i passa cap a un hort proper.

- Un broll natural en una esquerda de les roques que amb una canal de ciment diposita l'aigua en una pica-abeurador de 2,40 x 0,40 metres i que era compartida, ja que la reixa d'accés a l'hort divideix l'abeurador en dos de manera que hi ha accés des dels dos costats.

Avui el sobrant desborda sense control però és possible que tingui una canal inapreciable avui que connectés l'abeurador amb l'albelló de la cisterna anegada.

- Un broll natural en una esquerda de les roques a uns 5 metres de l'anterior i amb l'aigua que a uns 70 centímetres de la sortida torna a desaparèixer per una altra esquerda a la base de les roques.

No obstant això, la ubicació de l'ullal permet aprovisionar aigua amb facilitat pel que la utilitat d'aquest broll és clara.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 11-2011

Font des Maressos / de sa Caseta

Antic conjunt hídric situat a uns 550 metres per sa part de ponent de ses cases de sa possessió, al costat d'una caseta de caçadors, fet que li dóna un segon topònim pel qual és coneguda sa font en l'àmbit familiar. Entre aquesta i ses cases es troba s'altra font de sa finca, sa font de ses Serveres.

Es tracta d'una font de mina tipus qanat amb una galeria feta de pedra en sec, secció triangular (0,60 x 1,10 m) amb un recorregut accidentat fins a arribar a una llargària d'uns 22 metres aproximadament, ja que no es pot accedir fins al final degut a alguns esbaldrecs a sa galeria i al moviment d'alguna de ses parets. Els primers 8 metres de s'antiga galeria també sofriren una gran esbaldregada, de la que tan sols s'ha reconstruït un primer tram d'uns 2 metres que forma una espècie de capelleta solitària, deixant la resta a cel obert, tram que avui està ple de fullaca i terra arrossegada.

Al final de la dita galeria hi ha un pou d'oreig on segurament estava s'ullal; possiblement en es tram inicial esbaldregat n'hi havia un altre de pou de ventilació, ja que unes lloses al sostre ho insinuen. Sa galeria conserva restes d'una canal al sòl per fer arribar s'aigua a l'exterior, actualment hi ha una vella canonada de plàstic que fa el mateix recorregut. Ja a fora, tot està més o menys igual de malmenat; un gran abeurador circular irregular i escalonat rebia ses aigües i el seu sobrant anava vessant avall en forta inclinació fins a uns quasi desaparegut safareig de dos cossos situat a uns 12 metres en horitzontal.

En resum, una font avui seca i abandonada però que en el seu temps havia de ser força cabalosa amb aigua per a tots els horts de sa part baixa de sa finca, inclús fins a sa Teulera Vella que en conserva escriptura amb dret d'empriu i dret de pas per manteniment i neteja (Vegeu una pàgina annex prou aclaridora d'aquest fet en aquest enllaç on podeu veure s'impresionant aljub de ses cases de sa Teulera).

Agraïm ses facilitats rebudes per sa propietat de Son Guitard per part den Lluís i des pagès que hi fa feines, en Toni Vich.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juny 2017

Font des Penyal Agut

A uns 480 metres al nord de ses cases des Verger i a 80 a mestral des penyal homònim hi ha aquesta interessant font.

Es tracta d'una font de mina de bella construcció amb una galeria feta de pedra en sec que té una llargària de 26 metres, secció parabòlica (0,60 x 1,20 m.) i coberta de volta. AL final de la galeria, una altra mina surt per sa part de dalt en sentit contrari; no és accessible però pensam que mesura uns 6 metres de llargària, amb lleugera corba, esbaldregada en part, el seu perfil és parabòlic (0,40 x 0,80 m.) i també raja aigua al final. No hi ha pous de ventilació.

En terra hi ha una canal visible els 3 primers metres que fa tot es recorregut des de s'ullal fins a sa boca, malgrat a molts de trams està desapareguda i engolida per innombrables gours. Ja fora, s'aigo que encara hi surt va per una canal soterrada fins a un safareig en molt bon estat, amb un important degotís calcari a s'entrada d'aigo (també ho és es de desguàs) i els graons de neteja.

A sa part baixa del safareig hi ha una piqueta en bon estat i alguns restes d'una vella canal, aquesta si en mal estat i pràcticament desapareguda que senyalen es destí de s'aigo de cap a ses cases des Verger.

Agraïm als propietaris de sa finca tota sa informació i ses facilitats donades per sa localització de ses fonts de sa zona.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 07-2013 : Revisat.- 03-2015

Font des Pi

Una font emblemàtica i molt coneguda pels excursionistes. Es troba dins es llit des torrent d'Almadrà, en es peus de s'imponent Morro de sa Vaca.

Aquesta font és sa principal proveïdora d'aigo a sa finca de Solleric a pesar de compartir a mitges (al manco sobre es papers) es seu cabal amb ses cases d'Almadrà i Son Ordines però donat es mal estat de sa canal que va fins a n'aquestes actualment no ni va gens d'aigo. Es broll de sa font està davall d'unes grans roques i amb es torrent sec es forma un gorg, però si es torrent va ple ses dues aigos es confonen i mesclen.

Una magnífica i artesanal canal de pedra constitueix es mitjà de transport de s'aigo des de sa font fins en es safareig de Solleric, això si, avui es fa mitjançant una gruixada canonada de plàstic que va còmodament per dins de la dita canal durant uns quasi 3 quilòmetres.

De ses dotze fonts que tenim constància a Solleric, sa font des Pi és sa més cabalosa mentre que sa font de sa Gruta és sa que dona s'aigo més fina.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 04-2012 : Revisat.- 07/ 2013

Font des Polls

Petita però emblemàtica font de mina situada en es camí que va de Cas Secretari a ses cases des Rafal.

L'amo de sa finca de 'Cas Secretari' ens confirma que sa font dóna poca aigua i en s'estiu està seca, però sa major part de l'any pot mantenir es safareig quasi ple d'aigua.

És una mina curta d'un poc més de tres metres, feta de pedra seca i coberta plana de lloses; s'aigo surt per una canal fins a un abeurador irregular i es sobrant va per davall des camí fins es safareig que està a uns tres metres a s'altre costat des camí i d'allà ja surt amb mànigues de plàstic per regar un hort de fruiters.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 05-2011 : Revisat.- 07/ 2013

Font des Racó des Fonoll

Fonteta que es troba a uns 400 metres al coster de ponent de ses cases de s'Hort Nou, al costat d'un camí que sembla anar de cap a ses cases d'Oli Clar.

Es tracta d'un conjunt de petits brolls que han erosionat el costat des camí fent-li com una gran mossegada amb una bassa d'aigua a sa part baixa d'uns 25 m2 amb uns 25 cm. de fondària. Una vella canonada de ferro creua es camí passant s'aigua a s'altre costat on hi ha restes d'uns dipòsits. Avui no s'aprofita res d'aquesta surgència i s'aigua cau vessant avall sense control.

No hem localitzat cap referència documental d'aquesta font i per tant la classificam dins aquest catàleg baix un topònim de proximitat localitzat al mapa topogràfic 1:5000 de 1995, versió 1.3.0

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Març 2014

Font des Verro

Municipi.- Alaró | Lloc.- Solleric - Rústic - Privat | Ús.- Ramader | Tipus.- Broll

Situació: Google Maps (31 S 483108 4399343) | Alçada.- 429 msnm

Aquí tenim una font natural que neix davall d'una gran roca. Es troba dins una corba en es camí que va a s'olivar de sa part de llevant de sa finca 'Solleric'.

S'aigo just a un metre de sa sortida enmig de ses roques va per una canal feta de pedra (0,25 x 0,25 m.) i enterrada per davall des camí fins a un conjunt format per un abeurador en forma de 'L' i un petit safareig, tot fet de pedra.

Actualment s'aigo es perd i no va per sa canal en estar aquesta tapada i/o rompuda.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- abril-2012 : Act.- Març 2015

Font de s'Estret / de sa Balma

Fonteta situada dins una balma que es troba a uns 300 metres a sa perpendicular des Camí de s'Estret, entre aquest i ses Rotes Fredes des Verger amb la seva font de ses Rotes Fredes.

Es tracta de s'aprofitament d'un degotís mitjançant sa col·locació d'una gerra en el punt exacte on degota. Hi ha restes d'un envàs de majors dimensions, tal vegada una piqueta, un cossi o una alfàbia romputs pel pas del temps, el ramat o els efectes ambientals. A uns 15 metres en direcció a llevant i davall sa mateixa balma hi ha restes d'una barraca.

Agraïm a Kolau Lluca i a Alexandre Fortesa que ens hagin facilitat ses dades per catalogar aquesta fonteta.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Gener -2016

Fonteta de s'Hort Nou

Municipi.- Alaró | Lloc.- s'Hort Nou - Rústic - Privat | Ús.- Seca | Tipus.- Mina

Situació: Google Maps (31 S 485390 4399470) | Alçada.- 305 msnm

Antiga i ja eixuta fonteta situada a sa part alta de sa finca s'Hort Nou, dins s'olivar a sa part de gregal de ses cases, on hi pugen per un camí de carro.

Com hem dit, és una font que està seca i fora d'us, a més de tenir s'entrada en part esbaldregada. Més que una mina és una estructura per protegir sa surgència feta de pedra en sec i amb coberta es de lloses planes. Actualment fa manco de 2 metres de llarg i el fons es veuen restes de s'ullal a sa part baixa d'una gran roca.

A fora hi ha restes d'una canal que sembli anar en direcció a llevant on hi podria haver una piqueta baix una marjada a uns 10 metres. És sa segona font que hi ha dins s'Hort Nou i ni sa família propietària en sabia res d'aquesta fonteta ni noltros no hem trobat cap documentació que en parli.

Agraïm sa amabilitat d'una de ses propietàries de sa finca, na Deborah, persona molt implicada amb Mallorca i sa seva història.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 12-2012

sa Fontassa

Font que es troba dins una cova natural situada a uns 500 metres al nord de ses cases de Son Alcadena, molt a prop des Pas de sa Corda, just davall dels penya-segats al sud del Puig de s'Alcadena (815 m.).

Es tracta d'una cova natural amb diversos i nombrosos brolls d'aigua que s'ajunten a terra i surten cap a fora on mitjançant una canal, avui desapareguda i convertida en un xaragall que es perd vessant avall.

Avui sembla que sa font no s'aprofita per res i s'aigua surt sense control, però és fàcil que antigament servís per regar gran part de sa finca, ja que hem vist un albelló a 520 metres al sud-est de sa cova que, segons ens confirmen els actuals estadants de sa finca, hi sortia aigua provinent d'aquesta font.

Font localitzada i visitada amb sa impagable ajuda den Kolau Lluca.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juny 2014

ses Fontanelles

Municipi.- Alaró | Lloc.- Es Verger - Rústic | Ús.- Abeurador | Tipus.- Brolls

Situació: Google Maps (31 S 482304 4397362) | Alçada.- 435 msnm

Conjunt de brolls que hi ha en es camí de pujada a es Verger i en es Castell d'Alaró, a la dreta d'un des molts revolts que hi ha. Anant en cotxo es difícil de veure si no ho saps i si vas a peu normalment has agafat una drecera que hi ha poc abans per lo que tampoc la veus. Noltros, que no la coneixíem, la trobarem cercant sa font de s'Alzinar ja que es troba baixant sa corba que hi ha just a vora.

Sa font consta de tres brolls i dues piquetes clarament destinades a abeurar es bestiar que pujava per aquestes costes. Es broll més petit està a l'esquerra i té una enginyosa canaleta picada a sa paret per du s'aigo fins a sa primera piqueta; aquesta piqueta té un petit broll a sa part de dalt i es comunica amb s'altre a sa part alta: sa segona piqueta és sa més gran de ses dues i també té un broll a damunt que sembla es més potent dels tres.

Un interessant abeurador que té sa seva pròpia aportació d'aigo sense depenir d'altres sistemes hídrics, malgrat solament raja en s'hivern i quan plou.

Agost 2018 - Actualitzam topònim: en Josep Ll. Pol Llompart ens fa arribar que una font oral tan fiable com és en Biel Ferrer Fiol, fill dels donats vells, diu que aquesta font era coneguda com a 'ses Fontanelles'.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 07-2013 / Revisat.- 03/ 2015 - 08/ 2018

Annexes

Aljub de sa Teulera

Conjunt de safareig, aqüeducte i aljub destinats a emmagatzemar s'aigo procedent de sa font des Maressos mitjançant una llarga canal que també recollia aigües des xaragall de Son Guitard.

Sa Teulera antigament era propietària també de ses terres que avui conformen sa finca coneguda com a Son Guitard però per un tema d'herències es va dividir en dues; ja en aquesta escriptura es va fer constar que sa finca sa Teulera es reservava es dret d'ús de ses aigües de sa font des Maressos que havien quedat dins Son Guitard, inclús es dret de pas per una persona mantenir en bon estat sa canal que unia font i aljub i que en línia recta és de 1.000 metres.

Aquest canal es troba gairebé desapareguda i només algunes restes són visibles a s'arribada en aquest conjunt; tampoc hi ha restes de s'assut des xaragall de Son Guitard. A partir de s'arribada d'aigo tenim aquests tres elements: un safareig d'uns 120 m3 de cabuda, un aqüeducte d'uns 9 metres de llargària amb un arc amb volta de canó fet de peces de maçoneria i un gran aljub amb coberta de volta d'uns 500 m3 de cabuda, tot per abastir d'aigo sa tafona de dita possessió. Als voltants des sistema hi ha nombrosos abeuradors, piquetes, brolladors i fontetes.

Agraïm ses facilitats rebudes per part de don Pep Zaforteza propietari de sa finca 'Sa Teulera' i a Miquel Parrec que hi fa feines de pagès.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Juliol 2017

Font des Verger

Font situada a uns 220 metres de ses cases del Verger en direcció NO, a la dreta de sa carretera tal com pujam.

Es tracta d'una font de mina feta de pedra en sec, secció ovalada (3,5 x 1,20 m.) amb 3 tirants a la part central de l'oval per tal de suportar millor la gran altura de sa galeria. Aquesta galeria té la part baixa, el primer metre inferior, forrat de ciment per fer-lo servir com a dipòsit acumulador i de reserva d'aigua. Just a sa boca d'accés comença una canal també de pedra (avui tapada amb lloses fines d'argila) que als 6 metres descarrega l'aigua dins un safareig (4 x 4 x 3 m.).

A baix del safareig i hi ha una piqueta i un gran degotís calcari que és l'inici d'una xarxa de canals de teula àrab (quasi tota desapareguda) que va davallant per ses marjades que havien de tenir algun tipus de conreu regat per aquestes aigües, fins a arribar al pont de la carretera d'accés al Verger, al que travessa per davall del pont del torrent i continua vessant avall on havia de regar més horts, encara que avui només en queden alguns restes.

No s'ha pogut accedir al fons de la galeria en estar tota anegada; no sabem si l'ullal és allà al fons on es veu una paret de pedra seca o hi arriba alguna mineta, possiblement per l'esquerre; tampoc podem assegurar si hi ha algun pou de ventilació més enllà del final visible, encara que aquest tipus de galeria tan alta no en solen tenir. Possiblement sa font és d'origen islàmic, encara que amb reformes posteriors, com la part de baix de la galeria per fer el dipòsit i el safareig.

Podeu veure més dades sobre la contrada des Castell d'Alaró a la web de Josep Lluís Pol; també a Bendinat (Calvià) hi ha una font molt semblant a aquesta: sa Font de s'Ermita.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Desembre 2018

LA FONT DE LES ARTIGUES

Con el propósito de esclarecer de una vez por siempre las narraciones que se han hecho en comentarios y escritos referentes al nacimiento de la fuente y que según los comentaristas jamás se ha llegado al punto clave en donde brota el agua a causa del ruido viento y frío que imposibilitaban el acceso; tal acceso lo podríamos calificar de anhelo de los alaroneses, con este fin ahí va el detalle de lo efectuado.

Según informes de antiguos acequieros don Nicolás Bennassar (e.p.d.) y don Guillermo Rotger fueron muchos los que intentaron explorar las cavernas o galerías por donde discurre el agua y siempre finalizaban su recorrido en un lago en el que hay sumergido en peñasco pendiente de la bóveda y que por su configuración hace las veces de sifón.

Se puede asegurar que Felipe Pareja Moreno fue el primero que pasó a la otra parte del lago siento necesario para ello sumergirse en el agua y pasar por debajo del peñasco.

El señor Pareja aportó en primer lugar la posibilidad de franquear el obstáculo antes citado i la información de que a unos 4 metros siguiente la galería había otro lago de mayores dimensiones y al parecer de difícil exploración.

Después del Sr. Pareja fueron varios los que consiguieron llegar al segundo lago pero los datos que aportaron sobre su configuración no eran lo suficientemente claros como para emprender una exploración definitiva.

HACIA EL ORIGEN DE LA FUENTE

La Comisión Rectora de la Comunidad de Regantes decidió efectuar los trabajos necesarios para conseguir con todo detalle la posibilidad de llegar hasta el final franqueable y conocer el nacimiento de la fuente.

Primer trabajo: un grupo de entusiastas hicieron el mismo recorrido del señor Pareja y aportaron datos como que esté lago era mucho mayor que el primero y que según ellos cabía la posibilidad de un caudal superior al que normalmente salía al exterior.

Segundo trabajo: se encargó a dos técnicos que hicieran un plano de las galerías o cavernas por donde discurre el agua señalizando los dos lagos y que indicasen la posibilidad de una exploración completa. Dichos técnicos por su tardanza en salir al exterior dieron un gran susto al acequiero don Guillermo Rotger i a don Juan Pol secretario de la Comunidad ya que el tiempo que estuvieron ambos en el interior fue de 5 horas.

Los técnicos aconsejaron hacer un pozo en un punto señalizado por ellos en un punto que debía coincidir con la parte sur del segundo lago, trabajo que se efectuó con resultado positivo y exacto salvo una pequeña diferencia en la profundidad.

Tercer trabajo: se instaló una bomba centrífuga en el rellano del pozo para facilitar la limpieza del lago, trabajo que duró varios días para dejar completamente despejado el fondo del lago en su parte sur qué tiene una forma de cisterna. Para hacer accionar la bomba centrífuga fue necesario el uso de tractores cedidos gratuitamente por sus propietarios con Antonio Rosselló y don Pedro Salas pero debido a que la subida de los factores al lugar del trabajo era muy laboriosa y extremadamente peligrosa la bajada, se tuvo que prescindir de la bomba centrífuga y preparar una bomba vertical accionada por un motor fijo, de lo cual se encargó el especialista don José Pascual Bono.

Cuarto trabajo: al tener instalado el motor de la bomba se decidió emprender la última etapa la más dudosa y al parecer la más peligrosa ya que se desconocía la configuración completa del segundo lago que resultó ser igual que el primero salvo en las dimensiones más grandes. Se vació la cisterna del segundo lago y cuando el nivel del agua fue inferior al peñasco sumergido se oía el ruido que al parecer indicaba que había una gran cantidad de agua resbalando en forma de cascada.

EL SEGUNDO LAGO

Al poder pasar a la parte norte del lago el primero en hacerlo fue don Jaime Fonollar Sampol alias Barratina y con la fatalidad de que en aquel momento el motor tuvo algunos fallos y aumento del nivel del agua estando incomunicados con el señor Fonollar durante casi 12 minutos, tiempo muy largo de mucha tensión, nerviosismo, intranquilidad y responsabilidad por desconocer si en la parte norte del lago había aire. Gracias a la pericia del señor Pascual se estabilizó y normalizó el funcionamiento de la bomba y, sin necesidad de mojarse, también pasó don Andrés Massanet alias Calatrevi e igualmente lo hizo el autor de este artículo.

Fue un momento muy emocionante contemplar la salida del agua de un agujero de unos 18 centímetros de diámetro del interior del cual el señor Fonollar extrajo una rama petrificada que seguramente guarda con todo el cariño por si algún día puede ser pieza de museo local. También el señor Pascual puede congratularse de haber visto el nacimiento de la fuente.

Como anécdota cabe manifestar que de los cuatro exploradores ninguno de ellos es alaronés de nacimiento (Inca, Villareal y Pollença) pero lo somos de habitabilidad y muy satisfechos de aportar los datos consignados anteriormente.

En otra ocasión trataremos con más detalle el segundo lago, del aforo que se efectuó i del caudal promedio de ''la Font de ses Artigues''.

José Cifre - 1980

<< Pàgina 1 (amb mapa)

<< Pàgina 2