Sant Llorenç des Cardassar

Mapa de Llevant

Índex de fonts

Font Verda | Font de Baix de Salmeta | Font de Pocafarina

Font de Son Garriga | Font de ses Toltes / de Ca na Nina

Font de sa Real | Font de sa Real Vella / des Puig de sa Creu

Font de sa Roca | Font de ses Piquetes

Font de ses Planes / den Remena | Font des Molí d'Aigua

Font Roada | Font de Can Fal·lera | Font de Tenja / de Tànger

Font Verda

És un petit qanat situat als peus de na Penyal. En diverses sortides no hem pogut recollir cap topònim per aquest element però la Gran Enciclopèdia de Mallorca ens indica que en el moment de l'establiment de Son Moro (1775-1779) hi havia un font d'aigua que tenia el nom de Font Verda. En aquell moment se decidí que els establidors en tendrien dret d'empriu.

El pou mare té un diàmetre de 110 cm. i una profunditat de devers 4 metres. S'hi observa l'inici d'una mina. Uns 30 m més avall hi ha les restes d'un safareig totalment reblit de terra. Com que no s'observa la sortida de la mina enlloc suposam que acabava directament a dins el dipòsit.

Ja fa anys que està totalment seca però hem pogut recollir que s'utilitzà per regar algunes llegums fins a mitjan sXX.

Coordenades.- Graus decimals | Datum.- WGS84 | Creat.-Gener - 2012

Font de Baix de Salmeta

Aquesta és una mina que no sembla molt antiga, les parets són de pedra en sec i la volta és de ciment. No ens han sabut dir la seva longitud total i no hi hem pogut entrar però calculam que podria tenir una longitud total de devers 30 m.

Fa uns anys que normalment no du aigua i la canal està abandonada però encara en queden moltes restes. Es dirigia voltant els camps de conreu fins a un pouet damunt l'ullal de la Font de sa Roca i així hi sumava el seu cabal.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Març - 2012

Font de Pocafarina

En principi, la Font de Pocafarina és un petit clot empedrat d'on surt una canaleta que arriba fins a les solls de Pocafarina. Deim "en principi" perquè el lloc allà on sembla que comença aquesta canaleta està cobert de vegetació i és totalment impossible fer-hi alguna aproximació.

La terra està anegada als voltants d'aquesta muntanya de vegetació i l'aigua se perd perquè la canal està en molt mal estat. Les solls són a uns 60 metres i s'hi troba un petit safareig mig excavat a la roca i un conjunt de 6 abeuradors.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Febrer - 2012

Font de Son Garriga

La Font de Son Garriga és una surgència que formava una bassa a davall unes penyes no gaire enfora de Can Martí Cotà, que antigament havia format part de Son Garriga.

Està excavada a la roca, amb una trinxera per arribar fins a la bassa. La trinxera queda tancada per un muret de marès per controlar el seu nivell. S'hi va excavar un pou a dedins per augmentar el cabal perquè se volia connectar mitjançant una mina amb la sínia que hi ha uns 100 metres a llevant. Sembla que aquesta obra no se va acabar perquè quan se féren pous al pla de Pocafarina tot el conjunt va quedar totalment sec.

L'amo en Joan Cotà ens contà que antigament se feia servir per caçar ocells a abeurada. Restes d'uns fruiters a pocs metres de sa sortida d'aigua ens diuen que en algun moment hi va haver un petit hort just allà, encara que tot es redol està enfangat per s'aigua que es perd per sa font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Agost - 2012 | Revisat.- Gener 2019

Font de ses Toltes / de Ca na Nina

També era coneguda com sa font de Ca na Nina, està formada per un ullal de devers 1,5 metres de diàmetre, forrat de pedra i de poc fons que després fou més excavat per col·locar-hi una motobomba. També s'hi va afegir una caseta de marès i sostre de fibrociment que tapa una part de l'ullal.

En l'actualitat només es pot veure una part de la paret original i el portal d'entrada a l'ullal, ja que un espès canyar ha envaït els costats de sa caseta. A davant hi ha una trinxera amb una longitud d'uns 3 metres de llarg i 50 cm. d'ample que després es converteix en una petita canal que passa enterrada per davall del sementer i surt uns 100 metres més avall.

Segueix en direcció a migjorn fins a un safareig (9 x 18 m. a 206 metres de sa font) que servia per regular els torns d'ús de l'Hort de ses Toltes. A la segona meitat del segle XX es va allargar la canal per fer-la arribar a un nou safareig (12 x 16 m. 505 metres entre safaretjos) que es construí a sa Tafona, safareig que també rebia aigua fonamentalment de la Font des Molí d'Aigua.

Podeu veure un plànol del recorregut dels dos sistemes hídrics amb les seves canalitzacions en la galeria d'imatges.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM)| Datum.- WGS84 | Creat.- Desembre - 2011 | Actualitzat.- Gener 2019

Font de sa Real

Aquesta font surt formant una bassa de forma trapezoidal. Té una longitud de devers 20 m i els costats curts fan 8 i 15 metres. Un dels costats se correspon amb una paret seca de partió i els altres són murs de mig metre d'alçada fets amb blocs de marès (segurament de les mateixes pedreres de sa Real).

La sortida de l'aigua de la bassa se fa per una partidor d'uns 2 metres de llarg per 50 cm. d'ample dividit en dos compartiments. Des d'aquest parteix una canal soterrada que surt uns metres més avall i des d'on se reparteix l'aigua de la comunitat de regants. La font dóna aigua però la comunitat no sembla gaire activa.

El mur del costat oest de la bassa ha estat arrassat i s'ha tirat vegetació i terra a l'interior. Tota la bassa està plena de joncs.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Gener - 2012 | Revisat.- Gener 2019

Font de sa Real Vella / des Puig de sa Creu

La font de sa Real neix dins una coveta, a la base d'un putxet dit de sa Creu i, per això, també és coneguda com la font des Puig de sa Creu (Mapa General de Mallorca). La font era aprofitada, principalment, per a l'abeurada de les bísties de sa Real Vella, situada a uns 250 m. A més, des de les cases fins a la font hi havia un camí empedrat, segons ens contà en Toni de sa Mineta.

Existeix l'estructura d'una capella, on hi ha restes d'una politja amb la que s'extreia l'aigua de dins la cova per facilitar l'abeurada dels animals. Aquesta estructura està adossada a les penyes i, segons se pot observar, l'accés a la cova no és totalment natural, sinó que ha estat ampliat.

A l'interior de la coveta, s'hi observen els nivells antics de l'aigua. A més, hi ha un replà fet amb una peça de marès. Aquest podria ser un punt per a l'aprofitament de l'aigua en els moments en què el nivell fos més baix que l'habitual. Hi ha restes d'una olleta de ceràmica.

A l'exterior, davant la capella, hi ha una pica, a nivell de terra, de just 25 cm per 45 cm i 15 cm de fons, des de la que parteix una moderna canonada de plàstic. Podem trobar, també, als voltants de la capella, restes de grans maressos amb una canal picada. Amb aquesta canal l'aigua arribava a un abeurador antic que desaparegué i fou substituit per un d'uralita.

Revisió gener-2019: La coberta de volta ha caigut dins s'aigo i només en queda una peça al seu lloc; el nivell d'aigo ha pujat en respecte a la darrera visita de 2013, però això pot ser un fet puntual.

Coordenades.- Graus decimals (i UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Novembre - 2013 | Revisat.- Gener 2019

Font de sa Roca

La Font de sa Roca és una mina d'un 25 m de llarg paredada en sec i amb sostre de marès a doble vessant. Per arribar al portal de la mina hi ha una trinxera d'uns 5 metres de llarg. Des d'aquí l'aigua va a un safareig on hi ha marcades les dates de les darreres modificacions d'aquest sistema "24-8"(?) a un costat de la canal d'entrada i "1956" a l'altre.

A damunt de l'ull de la font, al fons de la mina, hi ha un petit pou de forma triangular i uns 30 cm de costat. A dins d'aquest pou s'observa com hi arriba una canonada de plàstic que hi aboca les aigües de la Font de Baix de Salmeta.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Març - 2012

Font de ses Piquetes

Brolla dins una capelleta feta de pedra en verd, referida de ciment i coberta de cúpula a la qual es pot accedir davallant per una escala de pedra que hi ha just a davant, tapant l'entrada de l'albelló de desguàs. A damunt sa capella hi ha un coll de pou per treure aigua des de sa marjada de dalt.

L'albelló de desguàs (que en realitat és una canal tapada amb lloses planes) està en molt bon estat durant els primers 9 m, que té una canal per dur l'aigua més o menys encastada al centre. Després la canal desapareix i l'albelló és llis els següents 5 m. En aquest darrer tram l'albelló travessa un caminoi (per accés a sa font) i després hi circula adossat, s'ha esbaldregat el sostre, que era també de lloses de pedra.

L'aigua arriba a un petit safareig però sobretot dóna a un seguit d'abeuradors que hi ha al mateix camí i que eren d'ús comú pels veïnats de sa contrada. Aquest camí no té sortida i acaba a les mateixes cases de ses Piquetes. Aquest any 2018 amb sa torrentada d'octubre, aquest tram de camí està ple de pedres arrossegades per sa tempesta.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Maig - 2012 | Revisat.- Desembre 2018

Font de ses Planes / den Remena

Sa font de ses Planes, anomenada per alguns com a 'es Gorg' encara que antigament era més coneguda com a sa font den Remena, està situada entre ses finques de sa Begura i de ses Planes, a uns 130 metres des camí de sa Begura, a s'altura d'un gran eucaliptus que és on s'ajunten el torrentó que ve de sa part de sa Vinyassa (llevant) i de sa part nord amb sa síquia de sa Carbonera que drena s'hort de sa Begura.

Es tracta d'un broll (són dos ullals en realitat, un a cada costat i separats uns 4 metres) que surten de forma natural a dins el torrentó que ve de sa Vinyassa. En aquest punt el torrent (que més amunt també recull ses aigües de sa font de sa Roca), passa a tenir un cabal continu i important d'aigua que s'aprofità durant segles mitjançant un assut situat a la dreta, a uns 30 metres vessant avall de sa font però que ja fa uns anys està desaparegut.

A partir d'aquest assut l'aigua passava per una canal, a la dreta des torrent i que va guanyant altura a mesura que s'acosta a l'encreuament de cabals a dalt citat i que conserva el suficient estat de conservació (malgrat ses terribles torrentades dels darrers anys) com per poder veure mides i materials de construcció de la dita canal en alguns trams; aquest primer mesura uns 100 metres.

A partir de l'encreuament amb sa síquia de sa Carbonera, començava un segon tram d'uns 190 metres que es va destruir en minvar es cabal de sa font (cap allà l'any 1965) i guanyar així més espai de conreu a s'Hort de ses Planes. El tercer i darrer tram comença al lloc on hi ha un accés per maquinària agrícola, la canal aquí es fa visible (encara que en mal estat i plena de pedres), va just per davall des camí de sa Begura en un tram d'un total de 250 metres on descarregava dins un també desaparegut safareig (14 x 15 metres) des del que surt una canal elevada que guanya els 4 metres d'altura necessaris per moure el molí hidràulic de ses Planes.

En resum, una potent font (avui enterrada per canyes caigudes) que segueix viva i que mitjançant una canal d'un recorregut d'uns 570 metres va moure ses pales d'un molí d'aigua durant segles.

Per crear aquesta fitxa descriptiva ens ha estat de gran ajuda el valuós testimoni de Guillem Pont i les dades del treball d'Eugènia Sitjes que podeu revisar en aquest enllaç.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Març - 2012 | Actualitzat.- Gener 2019

Font des Molí d'Aigua

Aquesta font es troba just a la sortida de Sant Llorenç cap a Son Servera, davall la carretera a la dreta i totalment coberta de canyes. Va ser molt modificada amb el pas dels anys, s'hi va fer un pou de pedra de grans dimensions (uns 4 x 2 m.) a damunt i posteriorment es va tapar amb una caseta de marès on actualment hi ha una motobomba a gasoil, avui fora d'ús; no descartam que en algun moment històric es tragués aigua mitjançant una sínia.

En els seus orígens, l'aigua sortia d'aquest lloc de manera natural i de seguida era conduïda per dins d'una llarga canal feta de marès en forma de 'U' (0,40 x 0,50 m.) amb un recorregut que fins al punt més llunyà conegut, recorre ni més ni menys que 2.400 metres. Aquest recorregut es fa inicialment en paral·lel al torrent de Sant Llorenç (irregularment) fins a arribar a s'altura de ses cases de sa Tafona on se separa d'ell, passa per davall ses cases i tot seguit es formen dues xarxes diferents.

Sa primera xarxa comença just passat ses cases de sa Tafona; és un ramal que tira en direcció S.E. passant per un espectacular aqüeducte ( foto nº 8 ) fet també de marès de dos trams i 16 arcs fins que travessa el torrent i encara segueix uns 300 metres on regava uns horts a s'altura de Son Sureda Nou, desguassant finalment el sobrant al mateix torrent que abans ha travessat.

L'altre ramal segueix recta en direcció llevant fins que en primer lloc descarrega aigua dins un gran safareig (12 x 16 m. i que també rebia una aportació d'aigua de sa font de ses Toltes); després de fer un girar quasi 90º, davalla en direcció S.E. on abastia els horts a s'altura de Son Sureda Vell, també desguassant finalment el sobrant al mateix torrent que abans ha travessat.

No hem localitzat restes del molí d'aigua que ha donat nom a sa contrada i a sa pròpia font. El primer tram de canal des de la surgència va a cel obert fins que a uns 40 metres (on hi ha un vell pou) passa a ser enterrada durant uns 170 metres on torna a sortir a cel obert, ja a pocs metres del torrent on comença la llarga xarxa abans descrita; aquest punt és un possible emplaçament del desaparegut molí d'aigua.

Aquest molí d'aigua està documentat per primer cop l'any 1284, fet que ens permet assegurar que la font, fos del tipus que fos, ja existia en l'època de dominació islàmica a Mallorca. Ús recomanem que si voleu fer-vos una idea del gran espai que irrigava aquesta font (unes 20 Ha) mireu un plànol que hi ha a sa galeria d'imatges.

Per crear aquesta fitxa descriptiva ens ha estat de gran ajuda el treball d'Eugènia Sitges i Vilaró que podeu consultar (juntament amb altres temes hidràulics) en aquest enllaç.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Desembre - 2011 | Actualitzat.- Gener 2019

Font Roada

Desapareguda font que es trobava dins el llit d'un torrentó innominat que corre a uns 280 metres per sa part de llevant de ses cases de Calicant i a uns 1.100 per sa part de migjorn des puig de Calicant (473 m.).

Ens confirma un pastor que hi té ovelles per sa contrada, que sa font va desaparèixer amb sa torrentada de 2009, que malgrat que el torrentó és petit, aquell dia duia una exagerada quantitat d'aigua. Tant aquest fet com sa situació aproximada de sa font també ens ha estat confirmada per la sra. Magdalena, una de ses actuals propietàries de Calicant.

Aquesta senyora també ens ha dit que sa font era en realitat un pou de corda, corriola i poal amb unes piquetes per abeurar es ramat, que estava bé dins es torrentó i que sempre tenia aigua; sa tempesta de 2009 va arrasar es pou i ses piquetes.

És de suposar que si havia quedat res, sa recent torrentada de 2018 ho ha acabat de fotre tot. Ses imatges mostren un broll d'aigua actiu i un tros de paret de pedra referida de ciment mallorquí (foto 4) potser és l'únic que ha quedat de sa Font Roada de Calicant.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Gener 2019

Font de Can Fal·lera

Es tracta d'un antic broll d'aigua que neix a sa part de llevant des poble, a uns 360 metres al nord de ses cases homònimes i que ha sofert nombroses modificacions amb el pas del temps.

Amb el pas dels anys i la davallada des nivell d'aigua, s'ha fet un pou de captació d'uns 2 metres de fondària, secció circular també d'uns 2 metres de diàmetre amb parets de pedra seca per tal de mantenir la captació viva. Antigament, quan es broll era superficial, s'aigua descarregava directament en una canal (en alguns trams encara visibles avui) i era distribuïda entre els nombrosos regants que sembla sovint mantenien discussions sobre els drets d'empriu.

Quan va davallar el nivell, una de ses decisions de sa comunitat de regants, fou la de construir una sínia per fer pujar s'aigua, però no podem aportar quin temps va funcionar. Sa realitat és que avui en dia damunt el que queda de sa sínia han construït una caseta amb una bomba elèctrica que puja s'aigua a un gran aljub construït a uns 12 metres en direcció llevant on s'emmagatzema a uns 4 metres per damunt des nivell des terrenys; sa mateixa caseta rep s'aigua que torna per una gruixada canonada des de l'aljub i l'envia a cadascun dels 30 regants que en tenen dret per una complicada xarxa de modernes canonades i safaretjos, passant això si pels seus 30 comptadors individuals d'aigua.

Agraïm ses facilitats rebudes per part de Pere Riera ''Castell'' per poder localitzar i visitar sa font.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Gener 2019

Font de Tenja / de Tènger / de Tànger

Font situada a uns 680 metres per sa part de llevant de ses cases de Tenja (Tènjer) i a uns 330 per sa part de ponent de ses cases de Balafi.

Es tracta d'un aflorament vertical encaixonat dins un pou fet de pedra seca d'uns 2 metres de diàmetre i uns 3 de fondària. Presenta un coll a s'exterior i una estructura en forma de dues columnes triangulars també de pedra que havia d'aguantar algun tipus d'enginy per treure aigua de manera manual. Modernament s'ha posat una jàssera de formigó amb dues filades de carreu de marès a damunt, suposam que per donar solidesa al conjunt.

Sembla que al manco hi ha una vena d'entrada d'aigua a sa part de ponent des pou de captació; a sa part contrària i visible per dins de s'aigo, comença un albelló de desguàs d'uns 4 metres de llargària, fet de lloses de pedra i secció rectangular d'uns 0,50 x 0,50 metres; aquest albelló descarrega s'aigua dins una espècie de pou de diàmetre 0,80 m. i una altura d'uns 2 m. amb una obertura com si fos una finestra.

Aquest paretó és massís, un paretó que actualment té dos canons de ferro, un condemnat i s'altra més avall obert, pel que en surt un important raig d'aigo. Tot això forma un petit replà a cel obert d'uns 0,80 x 0,80 m. al que s'hi davalla amb tres escalons de pedra i que suposam era el punt inicial de repartiment de cabals de cap a alguns usuaris.

Aquí comença la xarxa de distribució: un primer tram és un albelló que va enterrat a uns 2 metres des nivell des sol, de material i mesures desconegudes i amb una llargària de 50 metres. En aquest punt comença un segon tram que per sa diferència de nivell, passa a ser una canal a cel obert, a trams tapada amb lloses i a altres enterrada coma a mig metre; aquest tram fins al camí asfaltat mesura uns 200 metres i la secció als llocs on es pot veure és d'uns 0,50 x 0,50 m.

En un tercer tram sa canal anava enterrada i en paral·lel al camí al costat dret si anam de nord a sud, mesura uns 60 metres de llarg fins al tram on torna a passa a anar a cel obert i en el seu recorregut passa per davall el retolat com a camí de Balafi (ens comenta l'amo en Guillem Pont que en realitat aquest no és el camí de Balafi).

Un quart i que podríem dir tram final arriba pel costat des camí fins a sa capçalera dels Horts de Balafi (36 m.) i entra en perpendicular de cap a dos safaretjos que regulaven es cabal i consum dels (en teoria) 13 horts de Balafi. Als 100 metres torna a sortir a l'anterior camí asfaltat, segueix al seu costat dret durant uns altres 115 metres fins que gira 90° a la dreta i durant uns 75 metres va al costat d'aquest altre camí, lloc on sembla que sa canal acabava el seu recorregut, uns 520 metres en total des de sa font.

Hi hauria també una segona canal o albelló que faria un recorregut en paral·lel per sa part de ponent de sa principal, de nord a sud fins a arribar a sa part nord de Ses Sitges; no sabem on acabava però a uns 560 metres de sa font hi ha unes piques i abeuradors.

Per crear aquesta fitxa descriptiva ens ha estat de gran ajuda el valuós testimoni de Guillem Pont de sa Begura i les dades del treball d'Eugènia Sitges que podeu consultar polsant aquest enllaç.

Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- Gener 2019