Imatges antigues de Manacor

Font de la Vila

Antic i desaparegut pou que estaria situat a s'Hort de la Vila, avui plaça Ramon Llull (antigament plaça dels Pous, de Neptú o des Mercat).

Sa font estava coberta per una estructura en cúpula i a pocs metres hi havia uns abeuradors coberts amb una porxada de teula, tot s'aprecia a les imatges cedides amablement per en Joan Perelló i datades l'any 1915.

Sa font de la Vila surt documentada per primera vegada l'any 1571 on fou objecte d'un plet per s'aprofitament de ses seves aigos, ja que els jurats intentaren sa compra de s'Hort de la Vila just al costat dels abeuradors; no hi hagué acord de compra fins al 1573 on es va comprar es primer hort.

Font de sa Mora

El conjunt de la font modernista s'aixecà damunt dues columnes d'estil gaudinià. L'escultura de ferro, és obra del mestre Rubió Damet, i va ser fosa a Barcelona en els tallers Arturo Santamaría. El 13 de setembre se li donà oficialment el nom de plaça de sa Mora, abans es va dir plaza del Carril, plaza del Directorio, plaza de la Libertad, de la República, del General Godet ... Popularment també es coneixia com plaça de l'Estació o del Ferrocarril.

Font des Dofins

Situada a la plaça de Sant Jaume:

l'Ajuntament aprovà el disseny de la font dels Dofins l'agost de 1917. L'encarregat de dissenyar i realitzar l'obra fou l'escultor Antoni Santandreu -Sant-.

El molí que es veu a l'altra foto és el d'en Malta, avui en dia desaparegut.

Font (i farola) de na Camel·la

Dos al·lots recollint aigua de la font-farola –sa manxeta– de s’Alamera de na Camel·la, construïda el 1920. L’amplària de l’avinguda juntament amb els arbres, les 16 columnes de pedra de Porreres, els bancs i les artístiques hídries –obra del gerrer Llorenç Morey– d’estil modernista li donaven un aire de progrés. Precisament això era el que s’havia proposat l’Ajuntament. El 20 de setembre de 1920 es va inaugurar el passeig d’Antoni Maura (abans na Camel·la). La finca de na Camel·la propietat del Marquès de Vivot, es va urbanitzar el 1909. El més destacable d’aquesta nova urbanització, fou el resultat estètic degut a les condicions constructives que havien d’adoptar els frontis de les cases. Les més antigues seguint la normativa del 1909 s’aixecaren amb una certa influència modernista.

> Amb la col·laboració de Joan Riera Bordoy