El conjunt de la font modernista s'aixecà damunt dues columnes d'estil gaudinià. L'escultura de ferro, és obra del mestre Rubió Damet, i va ser fosa a Barcelona en els tallers Arturo Santamaría. El 13 de setembre se li donà oficialment el nom de plaça de sa Mora, abans es va dir plaza del Carril, plaza del Directorio, plaza de la Libertad, de la República, del General Godet ... Popularment també es coneixia com plaça de l'Estació o del Ferrocarril.

Dos al·lots recollint aigua de la font-farola –sa manxeta– de s’Alamera de na Camel·la, construïda el 1920. L’amplària de l’avinguda juntament amb els arbres, les 16 columnes de pedra de Porreres, els bancs i les artístiques hídries –obra del gerrer Llorenç Morey– d’estil modernista li donaven un aire de progrés. Precisament això era el que s’havia proposat l’Ajuntament. El 20 de setembre de 1920 es va inaugurar el passeig d’Antoni Maura (abans na Camel·la). La finca de na Camel·la propietat del Marquès de Vivot, es va urbanitzar el 1909. El més destacable d’aquesta nova urbanització, fou el resultat estètic degut a les condicions constructives que havien d’adoptar els frontis de les cases. Les més antigues seguint la normativa del 1909 s’aixecaren amb una certa influència modernista.