Poadors

Un poador era un tipus de font, normalment urbana i pública, que tenia l'aparença de pou, amb el seu coll, el seu joc de corriola, poal i corda i que normalment estava adossada a la façana d'un edifici. El que feia diferent un poador d'un pou o cisterna, és el fet que el poador estava just damunt i agafava s'aigua de la síquia o canal que formava part de la xarxa de distribució d'aigua potable a Ciutat, aigua provinent d'unes fonts naturals situades a uns quilòmetres de Ciutat.

La historiadora (2) documenta dins Ciutat al segle XIX l'existència d'uns 43 fonts o poadors (o canons) sense diferenciar uns dels altres. La millor descripció d'un d'aquests enginys es correspon amb la feta pel també historiador (1) on per descriure el ''poador de na Xona" que estava situat al carrer de Can Vatlori textualment afirma:

"Esta fuente o poador se hallaba metida en la pared de la fachada citada, ofreciendo un pequeño arco, en el cual se hallaba el brocal, colocado sobre la acequia pública conduc­tora del agua a aquella barriada. Del arco o bóveda formada por éste pendía la pesada polea de madera, con su soga, en cuyos extremos se hallaban los pozales, de madera también. Con que el vecindario extraía el agua para sus usos. Bajo el arco, sobre la pared, había un óleo de San Antonio".

Aquest poador va ser destruït quan en 1882 es va tirar la casa per fer-ne una de nova.

Els poadors eren d'ús públic i es documenten per (2) cinc abeuradors aferrats a un poador per donar a beure al bestiar de dins el nucli urbà. Hi havia persones d'un determinat nivell social o institucions rellevants que tenien un ramal d'aquella xarxa que entrava directament al seu edifici.

Aquesta xarxa de síquies, fonts i poadors va ser utilitzada fins que a principis del segle XX es va instal·lar la definitiva xarxa d'aigua tractada sanitàriament i a pressió; curiosament a partir d'aquest moment, l'antiga xarxa que va donar a beure als ciutadans durant segles va passar a ser aprofitada com a xarxa de clavegueres per les aigües negres.

(1)- ZAFORTEZA Y MUSOLES, D. (1960): La ciudad de Mallorca. Ensayo histórico toponímico, vol. IV, Palma de Mallorca.

(2)- CARBONERO GAMUNDÍ, Mª Aª (1996): Les obres hidràuliques a Balears, Sa Nostra, Palma de Mallorca.