En les èpoques que s'aigo arribava als nuclis de població sense pressió, aquest enginy va ser molt habitual tant al camp com als pobles. Així en aquell temps, s'aigo s'emmagatzemava en aljubs i dipòsits normalment enterrats i sa gent se les havia d'enginyar per treure s'aigua en sa força dels seus braços.

S'aparell estava pensat per fer aquesta tasca (sovint dura) de treure aigo fos més fàcil i pogués treure més quantitat amb el mínim esforç, més apropiat sobretot per dones i nins.

Aquest aparell en realitat era com a una 'petita sínia', ja que la base de funcionament era el mateix: una corda que feia un recorregut de dalt a baix (de fora a dins s'aigua) de manera de fer-la pujar i disposar d'ella.

Parts de l'enginy:

• Aljub o dipòsit d'aigo enterrat la qual s'havia de treure pel seu aprofitament.

• Una corda o cadena de ferro amb uns pistons de fusta, ferro o goma col·locats cada metre més o manco. (D'aquí lo de 'rosari')

• Un tub o canonada de ferro o plàstic fent de guia per pujar s'aigo mitjançant el moviment dels pistons.

• Una roda de manuella de ferro o fusta que sa persona feia rodar i així moure sa corda amunt i avall per fer pujar s'aigo de manera continuada i amb un mínim d'esforç

Una dels avantatges d'aquest sistema en contra de les també conegudes ''manxetes'' és que aquest permet treure l'aigua de més profunditat sense augmentar l'esforç.

Actualment queden algunes visibles encara que fora de servei: en l'àmbit més rural eren més habituals les de manuella directament sobre l'aljub; en canvi en les zones urbanes solien estar acopades a un suport de ferro, fins i tot a vegades simultaniejava el seu ús amb el d'un fanal.

Evidentment avui estan fora d'ús, ja que en l'àmbit rural s'empren bombes elèctriques i en les zones urbanes la xarxa d'aigo té pressió pròpia. Curiosament als països tercermundistes, s'està usant de cada vegada més en zones rurals on no hi ha electricitat amb un sistema encara més rudimentari que el recordat per aquestes terres: una roda de bicicleta, una corda amb galetes de fusta i un tub de canya buit.

Hi ha algunes fonts de Rosari que per treure s'aigo, tenen el mateix sistema de pistó i vàlvules que ses manxetes.