Berenador

Si un cerca al sempre recurrent D.C.V.B. aquesta paraula ens presenta només aquesta ximple resposta: que berena.

Ja hem vist amb altres temes que algunes fonts eren un lloc de reunió per passar moments d'oci, un lloc a sa natura amb certa tranquil·litat i amb una sortida d'aigua natural que sempre dóna una sensació de pau amb el seu renou i frescor. Per això eren apropiats per anar a fer 'una berenada', així de passada tenien resolt es problema d'haver de carregar amb sa beguda.

Per fer més còmode s'estada, normalment bastant llarga, en algunes fonts i col·locaven una taula i uns seients de pedra, sens dubte el material més apropiat per estar tot l'any a cel obert i sense necessitat de cap atenció ni neteja; així també estaven protegits contra aquells animals de dues potes als que les agrada rompre tot el que troben i a alguns endur-se'l a caseva.

Precisament per sa solidesa que era necessària en estar tan desprotegits, sa gran majoria de berenadors eren de pedra massissa aprofitant lloses grans que eren picades a mà; inclús en alguns llocs he vist com aprofiten sa pedra d'una mola de molí com a taula. A la part de la Serra solen ser redones i al Pla solen ser rectangulars.

Així s'ha anat creant una altra definició de sa paraula 'berenador' que a part de ser 'que berena' podria dir també 'construcció rústica normalment de pedra on es solia anar a berenar', fixau-vos que en cap moment es parla de menjador, dinador o sopador.

Aquest article divulgatiu està dins la secció d'Enginys Hidràulics sense que un berenador ho sigui en concret, però per la seva relació directa amb moltes fonts i per ser un element fabricat a mà de manera artesanal, hem trobat que era un bon lloc.