Abeurador

Estructura feta de pedra en sec que serveix per emmagatzemar aigua i fer-la servir per abeurar el ramat. Té una part coberta on s'acumula l'aigua i una altra a cel obert amb una rampa per facilitar l'accés al ramat.

La part coberta ajuda a mantenir l'aigua neta eviten la caiguda de pedres, branques, fulles, etc. També redueix l'evaporació en evitar l'entrada dels raigs de sol, així com l'aparició d'algues i microorganismes que podrien provocar la seva contaminació. Tota l'estructura està feta de pedra en sec i a la part baixa sovint està referida per evitar pèrdues; la coberta normalment és de volta rebaixada.

La part a cel obert facilita l'accés al ramat mitjançant una rampa, també empedrada o amb petits escalons però sempre amb una inclinació molt suau. Aquest tipus d'abeurador en estar a l'aire lliure, recullen aigua de pluja però la seva major captació sempre és d'aigua d'escorrentia i molt sovint d'algun xaragall o torrentera propers.

Hi ha diversos tipus del mateix sistema: alguns estan totalment enterrats, com el del croquis, i altres mig enterrats com el de les imatges; només canvia el tipus de material de construcció, però sempre conserven les dues parts més importants: dipòsit d'aigua i rampa d'accés.

Aquest tipus abans descrit sol estar al camp però hi ha un altre tipus d'abeurador molt més senzill i habitual tant al camp com als pobles que consisteix amb una pica o conjunt de piques, normalment de forma rectangular i fets de pedra, encara que hi ha incomptables tipus, sistemes i materials. Solen estar alimentats per un pou, font, sínia, inclús per una xarxa d'aigua a pressió, domèstica o urbana. La darrera imatge d'aquest conjunt d'aquí baix seria un exemple.