Paraules relacionades amb ses fonts

abeurador / beurador:

Pica o conjunt de piques grosses on beuen el bestiar i el ramat. Normalment estàn a la vora de les fonts, pous i sinies. > imatge > més detalls

aixopluc:

Refugi temporal en cas de mal temps, amagatall d'estris agrícoles i sestador. > imatge

almangra:

Peròxid de ferro aluminós; mescla natural d'alúmina i terra amb òxid vermell de ferro. Era molt usada a la Mallorca rural per marcar les ovelles, i també per menestrals, com els mestres d’aixa per marcar les fustes. > imatge

albelló:

Galería subterrània excavada i paredada normalment d'amplària i alçària petites, situada en un camp de conreu per recollir les filtracions d'aigo i eliminar-ne l'excés (vegeu ''eixugador''). Síquia tapada per la conducció d'aigo. > imatge >> més detalls

aljub:

Cisterna, dipòsit ample i de poca profunditat tallat a sa roca o fet d'obra. revestit per dintre de pedres i cobert de volta que serveix per arreplegar aigo. > imatge >> més detalls

aqüeducte:

Construcció en forma de pont que serveix per a la conducció d'aigo. > imatge

aquïfer:

És un terreny rocós permeable disposat sota la superfície, on s'acumula i per on circula s'aigo subterrània. > imatge

assut:

Resclosa de poca alçària que es fa a torrents i rierols per aturar ses aigos i fer-ne pujar es nivell per tal de desviar-ne una part del seu cabal i aprofitar-lo. > imatge >> més detalls

avenc:

Cavitat natural constituïda essencialment per un o diversos pous verticals. > imatge

balma / bauma:

Cova no gaire fonda, formada per l'avançament d'una roca sobre un espai buit.> imatge

bassiot/besiot:

Bassa d'aigo bruta. Clot ple d'aigo en un camí o en un camp.> imatge

bassa:

Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra procedència.> imatge

bassol:

Bassa petita d'aigua de pluja o de les filtracions de la mar. Bassa artificial feta dins el bosc per abeurall d'ocells.> imatge

boal / boval:

Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir. Modernament es diu boval de tot estable gran de fora-vila, no sols per bous sino també per ovelles, egües i altre bestiar.> imatge

bova o boga:

Planta que es fa pels aiguamolls i llocs d'aigo de curs lent. Amb un conjunt de fulles de la dita planta formen un seient de cadira.> imatge

broll:

Raig d'un líquid que surt amb força.> imatge

brolladors:

S'aigo brolla amb força del sòl; a alguns països nòrdics s'aigo que en surt és calenta, i hom els anomena gèisers.> imatge

buc:

Conjunt de les parets que limiten una escala, una cisterna, etc.> imatge

canyar:

Lloc poblat de canyes.> imatge

capil·lera, falzia:

És una espècie des gènere de ses falgueras molt comú als llocs humits i ombrívols. (cast. culandrillo) > imatge

cap-rec / calréc:

Solc o síquia mestra que serveix per fer anar s'aigo de pluja als aljubs, heretats, etc. > imatge

càrritx:

Planta de la família de les arundinàcies. És cespitosa, de fulles molt primes i llargues, aspres i acanalades; es fa per boscs i cingles; s'empra per fer cordes, estores, vencills per a lligar les garbes, i també per a aliment de bestiar afamegat. > imatge

cascada:

Caiguda d'un corrent d'aigo per un precipici.> imatge

claveguera:

Forat que travessa una paret d'hort o de tanca i serveix per a donar pas a l'aigua de pluja sobrera. > imatge.

cocó:

Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa s'aigo quan plou o quan hi arriba la mar. || Construcció de pedra seca totalment tapada que guarda l'aigua i la protegeix de brutor i d'insectes. > imatge > més informació

còdol /mac:

Tros de pedra, generalment de forma rodonenca, comuns a torrents i cales de pedra.> imatge

corrent subàlvia:

Que està per davall del llit d’un riu, d’una riera, d’un llac, etc. > imatge

corriola:

Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d'un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l'altre la resistència. > imatge

cossi:

Recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida sovint emprat com a pica a les fonts. > imatge

deu/surgència:

Aflorament d'aigo a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s'esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs. > imatge

degotís / degotall:

S'aigo degota de la paret o del sostre, sovint formant concrecions de calç o altres minerals que hom classifica entre estalactites i estalagmites.

Degotament d'un líquid. Lloc per on degota s'aigo en ploure. Estalactita o altre lloc per on es filtra s'aigo en una cova. > imatge > més detalls

desguàs:

Lloc per on s'escola l'aigua; conducte per on desaigua. > imatge

doll:

Raig d'un líquid que brolla amb força. > imatge

dret de cullera:

És el dret concedit a la persona propietària d'una finca per la qual passa una conducció d'aigua pel seu interior procedent i destinada de/a uns altres.

Es diu que té ''dret de cullera'' quan el propietari de l'aigua li autoritza l'ús de l'aigua per BEURE I CUINAR però no per regar o abeurar el ramat. > imatge

eixugador:

Conducte obert per a escolar s'aigo d'un terreny, marjada, etc. Es pot dir que és un tipus d'albelló. > imatge >> més detalls

embornal:

Cadascun dels forats per on s'evacua l'aigua d'un carrer o camí. > imatge

empriu:

L'Empriu és una norma jurídica del dret consuetudinari català codificada en tant en forma d'usatge com en forma de costum, que determina el dret d'ús comunal per part dels veïns d'una vila als béns rústics del municipi, ja siguin pastures, boscos o aigües.> imatge

esbaldrec:

Efecte d'esbaldregar o esbaldregar-se. Oberta produïda a una paret, marge, penyal, etc., per esfondrament de part dels materials que el componen. > imatge

escorrentia / escolament:

És la làmina d'aigo que es produeix per sobre el sòl després de la seva precipitació per la pluja.> imatge

estalactita:

Concreció de més o menys llargària, formada a la volta d'una cova per infiltracions que contenen sals calcàries, silícies, etc. > imatge

estalagmita:

Concreció formada al sòl d'una cova per les gotes que cauen de la volta. > imatge

estany:

Extensió d'aigua artificial construïda per proveir al reg, criar peixos, etc. o amb fins merament ornamentals. > imatge

falzia:

Planta tipus falguera en forma de ventall que creix en els colls de pou, prop de fonts i en altres llocs humits. > imatge

fibla:

Pedra amb un forat, que es posa a una regadora o sèquia, i es tapa o s'obre aquell forat per dirigir s'aigo cap a un endret o altre.

Obertura deixada a la galtera d'una síquia per desviar s'aigo i encaminar-la cap a un o més perceptors del regadiu.

Obertura feta a una vorera de carrer o de camí, per donar pas a s'aigo de pluja cap a l'albelló o claveguera.

El regant pagava al siquier una quantitat de doblers proporcional a la grandària del forat i el temps de pas d'aigua. D'aquí ve l'expressió col·loquial quan una persona va a un lloc on els preus són elevats: ''alerta que te fiblaran''. > imatge >> més detalls

font de capçalera:

És una font que provoca el neixament d'un torrent, torrentó o rierol, l'inici d'una corrent d'aigua que acaba a la mar. > imatge >> més detalls

font de neu:

Són un tipus de font que tot i que plogui abundantment no augmenten el seu cabal i més si ha precedit un estiu molt sec. És necessari que nevi copiosament perquè rebentin i comencin a brollar. > imatge

fonts termals i mineromedicinals:

fonts d'aigües amb propietats especials, com el seu nom indica. > imatge

fontanal / fontassa:

Font de grans dimensions. > imatge

fontanella / fontinyol / fonteta:

Font petita o que raja poc. > imatge

fornícula:

Buit deixat en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, un grifó, etc. > imatge

gorg:

Clot pregon en el llit d'un riu o torrent, on s'aigo s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí, sia encalmant-s'hi. > imatge

gours:

Els Gours són espeleotemas secundaris en forma de dic desenvolupats sobre un pendent per la qual circula un curs d'aigo actiu. Donen lloc a represaments escalonats, sent una forma bastant freqüent en cavitats càrstiques.

També podem parlar de microgours, es formen exactament igual que els gours normals però sobre pendents molt més baixos i amb un discontinu pas de s'aigo. > imatge

grifó / aixeta:

Aparell compost d'un canó de metall, de fusta o d'altra matèria adequada, i d'una altra peça mòbil que travessa el canó, i serveix per obrir o obstruir el pas d'un fluid per dins una canonada o de dins un recipient a l'exterior. > imatge

gruta:

Excavació natural o artificial en el flanc d'un terreny montuós o endinsant-se sota terra. > imatge

llinda / llindar:

Pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants d'un portal o finestra. > imatge

ma'jil:

La paraula ma'jil prové de la rel "ajala" que indica un interval precís de temps, un període; la forma passiva és ma'jil. Per tant, ma'jil indica la funció dels safarejos de retirar de la circulació s'aigo, però no es tracta sols d'emmagatzemar-la, sinó de redistribuir-la en uns períodes fixats.

El ma'jil implica fonamentalment una organització social, la repartició col.lectiva de s'aigo. > imatge

manxeta:

Bomba per a treure aigua rodant o movent a braços una palanca. > imatge >> més detalls

maó:

Bloc quadrangular d'argila endurit al sol o al foc, generalment més gruixut que els rajols ordinaris, i que serveix per a fer parets, voltes, xemeneies i altres construccions. > imatge

marjada:

Terrassa, espai de terra per el cultiu. > imatge

marge:

Pared de pedra en sec que sosté la marjada o terrassa. > imatge

molí hidràulic:

És un tipus de molí mogut per una corrent d'aigo, normalment amb caiguda vertical que permet moldre el gra, generar electricitat ...> imatge - > imatge

mostassaf:

El mostassaf era una figura encarregada del control dels aliments (aigo) i de la inspecció de pesos i mesures. Així mateix, s'ocupaven de les funcions de policia, higiene pública, de la regulació dels preus i les lleis gremials. Aquest "jutge" d'època medieval era un càrrec habitual en la majoria de ciutats medievals. Per posar alguns exemples podem citar els mostassafs d'Eivissa, Mallorca, València o Barcelona. > imatge

nínxol / ninxo:

Concavitat practicada en un mur o en un retaule per posar-hi una estàtua, un gerro, etc. > imatge

obi, oubi, olbi, òbit, gobi:

Recipient de pedra o de fusta, soca buidada o clot fet a terra, emprat com a abeuradora o com a menjadora de bestiar o com a rentamans o, en general, per a contenir alguna cosa. > imatge

parats:

conjunt de marges situats de forma perpendicular a l'eix d'un torrent amb sa finalitat d'anul·lar s'escorrentia superficial. > imatge > més informació

passadores:

conjunt de pedres col·locades en es llit d'un torrent, amb sa cara superior plana, que permeten es pas d'un costat a s'altre des curs d'aigo. > imatge

piscina:

Estany artificial per a criar-hi peixos, per a banyar-s'hi, purificar-s'hi o fer-hi exercicis de natació. > imatge

pixador:

Broc o canó per on surt un líquid. > imatge

pixarell, pitxolí:

Raig prim d'aigo, gota a gota. > imatge

poll:

Arbre que se solía plantar al costat de ses fonts per fer-les visibles desde lluny.

dic: Arbre de la família de les salicínies, espècie Populus nigra: és molt alt, de soca dreta, branques esteses, fulles molt peciolades, llises, més llargues que amples, ovades i aprimades en la punta; es fa per les vores de rius i torrents i per prats humits; cast. chopo, álamo negro. > imatge

poador:

Coll de pou situat a nuclis urbans i que estava situat just a damunt una síquia o canal de subministrament d'aigua a la ciutat, de manera que amb un poal es podia treure aigua fàcilment; eren d'ús públic i estaven repartits pels barris. Més informació

portella:

Post o làmina de metall que serveix per a tancar i obrir el pas de l'aigua en els recs de molins, fonts o síquies. > imatge

pous:

Tot i ser surgències d'aigo, no són pròpiament fonts perquè cal anar a cercar s'aigo a una certa profunditat i afermar les parets del forat mitjançant obra o alguna altra mena d'intervenció que les consolidi. > imatge

pou de greixina:

Aigua de pou no procedent de vena, sinó de la filtració de les pluges

pou artesià:

És un tipus de pou del qual l'aigua emergeix espontàniament: l'aigua subterrània arriba directament a la superfície sense cap auxili mecànic (sense una bomba submergida) perquè l'aigua tendeix a sorgir per efusió fins la cota de la línia piezomètrica (la qual sovint es troba sota el nivell del terra). Es pot considerar un tipus de font. > imatge >> més detalls

presa:

Mur que es fa a través del corrent d'un riu, torrent per contenir la força de l'aigua i aprofitar-la. També per evitar que agafi massa velocitat i façi mal bé el llit del torrent. > imatge

qanat:

Sistema d'obtenció d'aigües subterrànies per drenatge, documentat a Mallorca des de l'època de dominació islàmica (s„ X-XIII). És una galeria subterrània excavada fins a arribar al punt on es localitza s'aigo.

Per a això, es perfora la terra fins al surgent subterrani (pou mare). S'aigo que brolla a l'exterior és conduïda i canalitzada amb el mínim pendent necessari perquè pugui sortir per la força de la gravetat sense necessitat d'utilitzar cap element mecànic.

En ocasions, en el llit de la galeria es disposava una canal per la qual circulava s'aigo.

Normalment, en els casos de galeries de major longitud solen aparèixer al llarg del seu recorregut, diversos pous de ventilació que permeten airejar la mina. Quan s'aigo surt al exterior, pot ser emmagatzemada en un safareig, o bé és transportada directament, per mitjà de sèquies fins als camps de cultiu, artefactes hidràulics o a nuclis urbans. > imatge > imatge

quarterada

Mesura agrària equivalent a 71'031 àrees; consta de 400 destres quadrats, es divideix en quatre quartons, i el quartó en quatre horts. > imatge

raig, xorro:

Porció de líquid en moviment, sense solució de continuïtat i no suportada per cap sòlid. > imatge

rajolí:

Raig prim. > imatge

ralla:

conducció d'aigo entre murs de pedra en sec que recull s'excedent dels camps marjats i la recondueix a un altre curs d'aigo o a un avenc. > imatge

ratlles o ratlletes:

filada de pedres allargades que sobresurten un poc sobre el reste del paviment. Col-locades un poc embiaxades i a trams més o manco regulars, tenen sa funció de desviar s'aigo des camí. > imatge >> més detalls

rec:

Sèquia, cavitat oberta en terra per a conduir s'aigo per a regar. > imatge

regalim:

Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos. > imatge

regata:

Canal descoberta o solc per on corre s'aigo, sobretot la de pluja. > imatge

regueró:

Rec petit, estret, per a regar o escórrer s'aigo. > imatge

rentadors / es:

Lloc on hi ha recipients adequats per a rentar-hi roba o altres coses que pot rebre l'aigua d'una font o de la xarxa municipal. > imatge > més informació

repartidor / regulador:

Caixa o dipòsit amb diferents sortides per diversos regants o gent que en té empriu. Poden incorporar fibles. > imatge

resclosa:

Paret, palissada o munt de pedrenys col·locat a través d'un riu, canal o altre corrent d'aigo, per a alçar el nivell d'aquesta i desviar-la del seu llit cap a un rec, molí, etc. > imatge >> més detalls

riera:

Corrent d'aigua, generalment intermitent, de conca i cabal inferiors als d'un riu. Imarge

rierol, torrentó:

Riera petita, torrentó. > imatge

safareig:

Dipòsit artificial d'aigua fet de parets de pedra o de ciment per a contenir s'aigo procedent d'un torrent, sèquia, sènia, pou, etc., normalment destinada a regar. > imatge

salobre/salabrós:

Capa de sal produïda per evaporació de s'aigo salada; efloresrència salina. > imatge

saó:

Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit. «Aquesta terra té saó». > imatge

saurí:

Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies. > imatge

sèquia / síquia:

Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigo d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. > imatge

sequier / siquier:

Encarregat de distribuir l'aigua de la sèquia pública. > imatge

sifó:

Albelló o canal que passa per davall d'un terreny per salvar dos nivells diferents, (vies de tren, camins). Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. > imatge >> més detalls

sínia:

Màquina per a elevar aigo subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bístia que volta, i amb la qual engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins s'aigo des pou on la màquina està instal·lada. > imatge

sobreeixidor:

Forat o conducte per on surt d'un dipòsit el líquid que en vessaria per damunt si no tingués aquella sortida. > imatge

sortidor:

Brollador, grifó. > imatge

surgència:

Sortida a l'exterior de s'aigo subterrània que circula per una galeria horitzontal en terreny calcari. Es produeix quan la tipografia del terreny talla alguna d'aquestes galeries. És típica del modelatge càrstic. > imatge

teula àrab:

La teula àrab és una peça de construcció feta d'argila que es fa servir per cobrir edificis; sovint és emprada per la conducció d'aigua a síquies i canals. > imatge

toll:

Lloc profund d'un riu, sèquia o font, on s'aigo és neta i té poc moviment.

Clot natural o artificial, fet a terra, dins el qual hi ha aigo de pluja o d'altra procedència.

Safareig o clot artificial destinat a rentar-hi la roba o altres coses.

Massa d'aigo o d'un altre líquid, molt prima, escampada per terra. > imatge

trespol /trispol:

Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de síquies i cisternes, i també d'habitacions. > imatge

troneta:

Pica o dipòsit per on passa l'aigua de pluja abans de caure dins la cisterna o aljub, a fi que s'hi aturi la terra o la molsa que ha arreplegat durant la correntia. > imatge

ufana:

Fonteta natural que brolla de la terra no més en temps de molta pluja. > imatge

ullal:

Lloc on brolla aigo subterrània. > imatge

vena:

Conducte subterrani on hi ha aigo. > imatge

verdet / herbai:

Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d'aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc. > imatge

xaragall / saragall:

Són solcs profunds que deixen entre ells crestes sense erosionar per el pas de s'aigo de pluja sense control. > imatge

xorro:

Raig d'un líquid. > imatge

I també al Diccionari Català-Valencià-Balear.