2005

Premi per a les fonts del terme d'Avinyó

El treball fet per un equip del GEA ha estat recollit i presentat als premis Lacetènia per l'Eudald Vilaseca.

El treball ha estat guardonat. Aquest Premi és sens dubte una garantia de la qualitat del treball que voldríem veure publicat en formade llibre.

01/12/2005  Tenim depuradora, però...depurem?

Pel que es veu quan el Conseller de Medi Ambient el Sr Ramon Espadaler va inaugurar l'EDAR (Estació depuradora d'aigües residuals) al 2002 es va oblidar de connectar-hi dos col·lectors. Ara des de l'oposició es reclama al Tripartit la connexió de les dues clavegueres, el Tripartit es fa l'orni i l'Ajuntament no vol assumir les despeses. Això si,  tots es pengen la medalla de tenir cura del Medi Ambient,....... tot plegat un joc d'ous i la Gavarresa bruta.

Es perden fonts!!!

La desaparició d'una font pot ser deguda per diferents causes:

La Font de la Casanova de la Portella i la Font de Jesús, han estat víctimes de l'acció directa de l'home. Potser dues fonts poc importants pel que fa al cabal d'aigua, però que no deixaven de ser un patrimoni natural i tradicional amb tot el seu valor.

La Font de la Casanova, era una font de bassal, una petita joia d'aigua fresca que naixia sota una balma enmig del bosc de la capçalera del torrent de la Casanova. 

La font ha estat afectada per l'ampliació i agrupament dels camps situats en uns plans que hi ha més amunt d'on està la font. En una primera fase, la remena de terres i la canalització del torrent no la van fer desaparèixer, però les ampliacions fetes posteriorment han acabat cobrint la balma, la font i el bosc del seu voltant.

       La Font de Jesús estava situada en els plans de dalt la serra del Morisco, entre les cases de la Pineda i de la Garriga.

El camp on es trobava la font ara és ocupat per una explotació d'àrids (una pedrera) i presenta l'aspecte que es pot veure en la foto. En el lloc on era la font podem veure les màquines que trituren l'estrat rocós que corona el serrat del Morisco. La degradació d'aquest estrat en la zona de la Garriga afecta també altres fonts properes (font de Cal Roca, font de la Padrina) que brollen a sota l'estrat mateix. Ens temem que, a més, la reducció de l'acció sostenidora que fa l'estrat a dalt la serra pugui facilitar l'erosió del terreny i afectar negativament els plans i els camps que hi ha.

01/05/2005  Al Relat...no hi ha res a fer!!!

Mentre l'ACA gasta una quantitat important de diners en la neteja de les lleres del torrent de la Rovirassa el Relat continua amb un fons brut i contaminat que es posa de manifest amb la sequera de la primavera.Mentre l'ACA gasta una quantitat important de diners en la neteja de les lleres del torrent de la Rovirassa el Relat continua amb un fons brut i contaminat que es posa de manifest amb la sequera de la primavera.

00/05/2005 Ara els hi ha tocat als plataners de la Maiola!!!

Sis són els plataners centenaris que deixaran de fer nosa a la carretera a partir d'aquest mes de maig

De fet no els necessitem per a res, ningú els trobarà a faltar!!!..., ni els carreters que fa uns anys buscaven la seva ombra.

Des d'aquí volem donar les gràcies als autors per la seva brillant idea i els recordem que en resten sis més per satisfer la seva ambició. Amb aquesta acció podreu esborrar un bell i antic record, els plataners de les carreteres!!!

Que hi diu Medi Ambient, les administracions, l'Ajuntament?

Endavant amb l'educació ambiental!!!

La natura avisa

Moltes vegades l'aspecte de les plantes o dels arbres ens indica l'existència de contaminació a l'entorn o al sól.

Com es pot veure els pins que hi ha al voltant del dipòsit de dejecció d'aigües residuals han perdut el seu color verd característic. Aquest fet és una mostra que alguna cosa falla en aquest dipòsit.

Les rompudes

La necessitat de disposició de "terres de conreu" fa que a vegades no respecti el medi ambient. Si els cal tallar un frondós bosc de ribera es fa, si cal fer desaparèixer un camí antic també, sembla ser que tot s'hi val i que ningú diu res.

És obligació de les administracions vetllar per que les rompudes es facin com s'han de fer.

Camp fet en el meandre de la Gavarresa, on hi havia un frondós bosc de ribera, una zona que segons les NNSS d'Avinyó té la qualificació de PS i, per tant, no és zona agrícola.

.

Són necessaris tots aquests camps on abans i havia bosc ?

Camp tocant al camí ral, les antigues parets han estat enderrocades per poder entrar al camp

Balanç de la recollida de residus

Avinyó ha estat un dels pobles del Bages que més be ha fet la recollida selectiva fins ara. A la gràfica podeu veure com al llarg dels anys han augmentat les tones reciclades. Si al 1990 no reciclàvem res al 2004 vàrem reciclar unes 150 tones. Es d'esperar que aquest any amb la posada en marxa de la recollida de la matèria orgànica les tones reciclades es disparin. També es pot veure a la gràfica que gràcies a la recollida selectiva s'ha aconseguit estabilitzar la quantitat de residus que portem a l'abocador, unes 800 tones a l'any.

Pel que fa a la recollida selectiva és molt més interessant el gràfic de percentatges de sota , on podem veure com ha anat augmentat amb els anys el bon hàbit del reciclatge. L'any passat estàvem a un 17,1 % , això vol dir que de cada 100 kg de residus en reciclem 17 kg. Aquests nombres també canviaran molt amb la recollida d'orgànica ja que el 45% dels nostres residus són orgànics.

Cal tenir en compte que en aquests moments portar residus a un abocador resulta molt car, ja que costa molt adequar-los bé perquè no puguin contaminar. Des de la Generalitat es penalitzen els residus que es porten a l'abocador i es subvencionen els que es recullen selectivament i són reciclats. 

Això vol dir que si féssim molt bé el reciclatge (70%) l'Ajuntament hauria de baixar les taxes de recollida de residus.