12. LA VINYA I LES TINES
Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya que més vinya tenia plantada i la que més vi produïa. L’any 1860 el 64 % de les terres conreades eren de vinya; i més que se’n va plantar quan la plaga de la fil·loxera va matar els ceps de les vinyes franceses (1868).
La major part dels boscos del nostre municipi van ser plantats de vinya. No importava que el terreny fos muntanyós, els pagesos hi feien marges de pedra seca per tal de poder plantar els ceps a les feixes formades i aprofitar cada pam de terra. Amb pedra seca també construïen les barraques per guardar-hi les eines i aixoplugar-se.
Com que el terreny era molt costerut i els camins dolents, per estalviar-se el llarg i costós transport de la verema fins a casa i fer el vi en millors condicions, els pagesos van construir les tines a la mateixa vinya, lluny de la masia tal com era habitual. Aquest fet, la construcció de tantes tines per a l’obtenció del vi a la mateixa vinya, és un cas únic al món mundial! A la vall del Flequer es poden veure els grups de tines més impressionants.
A la part superior de la tina s’hi abocava el raïm. El raïm era aixafat amb els peus sobre d’unes fustes travesseres. El most resultant s’escolava a l’interior de la tina.
Després d’uns dies de repòs el most fermentava i es convertia en vi. A la part inferior de la tina hi havia una pedra foradada (boixa), amb una aixeta, per on es podia treure el vi.