13. LA INDUSTRIALITZACIÓ

    El lloc de Vilomara, amb el seu mas, pont, molins i església va ser durant molt temps un raval allunyat de Rocafort, fins que pels volts de 1850 s’hi van construir dues fàbriques tèxtils: la Jover i la Regordosa.

    En aquells anys, com passava amb els molins, era necessari posar les fàbriques vora els rius per aprofitar la força de l’aigua, mitjançant una roda o turbina hidràulica, per fer funcionar la maquinària que convertiria el cotó en fil i després en teixits. A més d’estar vora el riu, per Vilomara hi passava el Camí Ral de Manresa a Barcelona, cosa que facilitava el transport de les primeres matèries (cotó i carbó) i del producte elaborat (el fil i els teixits).

    A treballar a les  fàbriques va venir gent de les masies i pobles del voltant (Rocafort, Mura, Talamanca, Sant Vicenç...) que es quedaven tota la setmana a les fàbriques i el diumenge tornaven a casa seva, sovint a peu.

    De mica en mica alguns treballadors van construir la seva pròpia casa a prop de la fàbrica on treballaven. Així, molt lentament va anar creixent un nou poble: El Pont de Vilomara.

    L’any 1868 ja vivia més gent a Vilomara que a Rocafort. Aleshores vilomarencs i vilomarenques van decidir que l’ajuntament havia de ser al seu poble, amb gran disgust de rocafortins i rocafortines.

    Més endavant les fàbriques Jover i Regordosa van instal·lar unes grans calderes on s’escalfava l’aigua per fer el vapor que donava l’energia necessària per moure tota la maquinària quan, a l'estiu, el riu baixava amb poca aigua. Per escalfar l’aigua es cremava carbó. El fum de la combustió del carbó sortia per les grans xemeneies que encara avui s’alcen cap al cel vilomarenc.

    El divendres 17 de gener de 1902,  a un quart de set de la tarda, una gran explosió va sacsejar tot el poble del Pont de Vilomara: Havia explotat la caldera de la fàbrica Jover! Van morir tretze persones: 4 homes i 9 dones, algunes tenien només dotze anys, i en van resultar ferits molts més. Aquest accident va mobilitzar l’ajuda de la ciutat de Manresa que va rebre el títol de “Benèfica”.

    A conseqüència de l’accident es van unificar les dues fàbriques en una de sola que, amb diferents noms, va estar funcionant fins a l’any 1985. En l’actualitat és una indústria de tints (KIDAM).

    L’any 1920 a la part alta del poble es va construir una altra fàbrica  tèxtil (Manufactures Quera SA, després TUSA) que es coneixia com la “fàbrica nova". Aquesta no va ser necessària que estigués al costat del riu perquè en aquell any les màquines funcionaven amb l’energia elèctrica. En el lloc on s’alçava la fàbrica avui hi ha el Centre Cívic.