Fa uns mil anys, a l’edat mitjana, a Rocafort ja hi havia un castell on vivia el senyor de Rocafort. Aquest cavaller medieval era l’amo de totes les terres i persones del terme (que aleshores s'anomenava Nèspola). Els pagesos havien de donar-li cada any una bona part de la collita i treballar per a ell quan els ho manés; a canvi el senyor i els seus homes els havien de protegir de qualsevol perill. Prop del castell s’hi va construir una església romànica: Santa Maria de Rocafort, en el seu interior s’hi guarda el sarcòfag-ossari de pedra de l’últim senyor laic de Rocafort: Pere de Sitjar († 1348). Després el terme va passar a mans del monestir de Sant Benet. Vora l’església i prop del castell va anar-hi creixent el poble de Rocafort i durant molts anys aquest va ser el nom de tot el municipi, ja que era on vivia més gent i on hi havia l’ajuntament.