Durant molts segles el camí ral que anava de Manresa a Barcelona travessant la serra de l’Obac, va ser la més important i ràpida via de comunicació entre les comarques del Bages, Vallès i Barcelonès fins a l’arribada del ferrocarril a Manresa l’any 1859.
Aquest camí tan important només havia de travessar un riu cabalós, el Llobregat, al seu pas pel lloc de Vilomara. Per tal que les possibles riuades no interrompessin el pas de viatgers i cavalleries es va construir un ferm pont de pedra de nou arcs i 130 metres de llargada. Tot i això, l’any 1617 una forta riuada el va enderrocar i va ser reconstruït de nou per la ciutat de Manresa, per això en els seus arcs centrals hi ha l’escut de Manresa.
Al llarg del camí hi havia diverses masies-hostal que, a més de les feines del camp, es dedicaven a oferir posada i descans als traginers i les seves cavalleries. El mas de Vilomara, conegut com L’hostal del Pont, el mas de Sant Jaume de Vallhonesta, Hostalets del Daví i La Barata van ser alguns d’aquests hostals del camí ral.