En Capablanca i el camí ral
Al llarg dels anys el Camí Ral ha estat escenari de fets protagonitzats per bandolers i saltejadors de camins. Un dels bandolers més llegendaris del Camí Ral va ser en CAPABLANCA:
Abans de convertir-se en bandoler en Capablanca era un humil pagès sense terres que es guanyava la vida fent de mosso de bastaix per les masies.
Un dia, després de cobrar la paga merescudament guanyada de tot un mes de treball, se n'anà a Manresa disposat a gastar-se una part dels diners que tanta suor li costaven de guanyar.
Quan arribà a Manresa fou assaltat, maltractat i robat per una colla de lladres sense que ningú sortís en ajuda seva. Profundament afectat i desenganyat per aquest fet, va promoure que mai més tornaria a guanyar-se la vida honradament i que a partir d'aquell dia viuria d'allò que robés als altres. I així fou com nasqué la llegenda d'en Capablanca. Armat amb un pedrenyal i cobert amb una capa de color blanc és convertit aviat en el saltejador de camins més temut de la contrada.
De seguida es va fer famosa la forma que tenia d'assaltar els infeliços viatgers que tenien la gosadia de passar pel camí ral: Estenia la seva capa al mig del camí i ell, enfilat dalt d'un arbre o roca propera, convidava al pobre viatger a deixar tot el que duia de valor dins la capa si no volia sentir l’olor de la pólvora del seu pedrenyal.
Com que era bon coneixedor de tots els racons de les muntanyes sabia totes les coves i avencs on podia amagar-se sense que ningú aconseguís trobar-lo mai.
No se sap, ni se sabrà mai, com va acabar la vida d'en Capablanca. Uns diuen que va ser finalment agafat i fet pres pel sometent. D'altres diuen que va ser trobat mort sota d'una bóta de vi. L'únic cert és que la seva memòria ha anat passant de boca en boca de pares a fills generació rere generació i encara avui es manté ben viva LA LLEGENDA D'EN CAPABLANCA.