La llegenda del Coll de la Creueta

El coll de la Creueta està situat en el punt de confluència de les carenes de Coma de Bou i de Roca Picarda, just en els límits llevantins del terme del Pont de Vilomara i Rocafort i penetrant en el de Mura. Just en aquest coll hi ha l'encreuament de l'antic camí raló de Barcelona a Rocafort i el camí que de Mura mena a l'església de Santa Creu de Palou, antigament sufragània de Mura.

En aquest collet transcorre la llegenda que va recollir l'any 1923 l'erudit excursionista sabadellenc Joan Montllor i Pujal.

"Conta la tradició que una dona va caure daltabaix de Roca Picarda i hi quedà morta. Com que en aquell temps quan ocorria una mort així, de desgràcia i sens auxili de cap sagrament, se solia enterrar la víctima allà on millor els venia, la dissortada dona estimbada fou colgada en el collet. Van plantar, això sí, una creueta a la terra que cobria el cos, per tal de recordar la seva ànima a la pietat dels vianants. D'aquí ves que des de llavors el paratge fos anomenat el collet de la Creueta.

Per ser Santa Creu de Palou sufragània de Mura, el vicari d'aquesta parròquia hi anava en aquell temps cada diumenge a dir la missa; però ja fa anys que hi va el vicari de Rocafort, perquè des d'aquest poble el camí és millor i més curt.

I diu que el vicari de Mura, després del tràgic succés, quan passà el collet de la Creueta, anant a Santa Creu de Palou i tornant-ne, sentí una veu subterrània i misteriosa, la veu de la difunta allà enterrada, que deia i repetia insistentment amb to d'imploració:

-Deu-me terra sagrada, per l'amor de Déu!

El vicari oí encara en els altres camins la súplica emocionant i misteriosa. Llavors el senyor rector determinà exhumar el cadàver i donar-li sepultura al cementiri, car el fet de no haver donat de bell antuvi terra sagrada al cos de la cristiana dona, feia espiritualment més dramàtica sa dissort.

Un esperit pietós, aleshores, va gravar una creueta al canó de l'alzina més grossa del collet; i quan fou tallada, un altre marcà el sublim senyal a una alzina tendra, i així s'ha anat fent i recordant la tradició esmentada i el nom del collet."