Rodolinització de la llegenda de Sant Jordi

(Música: Tubular bells //Mike Oldfield)

(Track 1)

Narrador: Heus aquí que...

Fa moooolt, mooolt de temps... / quan els ocells tenien dents...

i al lloc de Vilomara / no havien fet el pont encara...

Hi havia un poblet de bona mort, / anomenat Rocafort...

amb un castell emmurallat, / on regnava la pau i la felicitat. (Track 1)

Però vet aquí que un mal dia, / va venir un drac a trencar l’harmonia.

Els pagesos per salvar la pell, / es refugien dins del castell.

El drac quan surt de la cova, / es menja tot el que troba:

enciams, cebes i alls, / gossos, bous i cavalls.

Perquè el drac no faci tant de mal, / li donen cada dia un animal. (Track1)

I vet aquí que arriba el dia, / que no els en queda ni una cria

però el drac té tanta gana... / que es menjaria crua, una campana.

El poble desesperat demana al rei, / que hi posi de seguida remei.

Aleshores decideixen fer un sorteig, / i donar una innocent donzella al drac lleig. (El rei es treu una bossa)

Reina -Oh, i si toca a la nostra filla? / Ens quedarem sense pubilla!

Rei –Tranquil·la reina, que la nostra filla, / és més indigesta que una forquilla.

Reina -Ai, ai, quin cor més esverat que tinc, / sembla que en lloc d’un en tingui vint-i-cinc!

Princesa -Mare, no patiu que no estic gens espantada, / encara no ha nascut el drac que em clavi queixalada!

Narrador: No en vulgueu més de planys i tremolins, / les mares de les noies sentien la pena molt endins.

(Treuen un paper de la bossa, toca a una noia) (Track 1)

I les donzelles anaven a l’encontre del terrible drac, / que en un moment se les havia empassat. (Track 1)

Però, heus aquí que un bon dia... / a la filla del rei toca la loteria.

(Treuen un paper de la bossa, toca a la princesa) (Track 1)

Reina –Oh! No!, la meva filla no! / Això pel meu cor no pot ser bo!

Rei -No potser, no!, quina gran estupidesa! / Rocafort es quedarà sense princesa!

Reina -No la deixaré pas marxar / sense que s’emporti un entrepà!

Princesa -Mare estimada, deixeu-me partir / que aquest és el meu destí.

Rei i Reina -Ai, ai, ai pobres de nosaltres, / no guanyem per desastres!

Narrador: Però heus aquí que un valent soldat / s’ofereix per plantar cara al drac.

Soldat –Senyors! No us preocupeu que jo defensaré la princesa / i em menjaré el drac amb maionesa!

Narrador: A l’encontre del drac surt el soldat, / ben armat i pentinat.

Però quan veu el drac de ben a prop... / surt corrents al galop. (Track1)

Soldat -De bona gana daria la vida per vós princesa, / però ara recordo que m’he deixat la cuina encesa.

Princesa – Vatua l’olla! Un soldat que el meu pare té, / i resulta que és el cuiner! (Track 1)

Narrador: La princesa, resignada i plena de coratge, / surt a l’encontre de la fera salvatge.

El drac quan veu la princesa gentil, / es llepa els ullals de marfil.

Però també la veu un cavaller, / que a més de guapo... era solter.

Cavaller –Hola, formosa donzella, on aneu? / Tota sola i a peu!

Princesa -A l'encontre del drac ferotge, / més puntual que un rellotge.

Cavaller -No tingueu por, princesa, / que jo...no tinc cap cuina encesa.

Narrador: Jordi es deia el cavaller, / (i ja hem dit que era solter).

Feu enretirar la gentil princesa... / i va plantar cara al drac amb fermesa.

(Track 2) (Lluita del Jordi i el drac)

Amb l’espasa el ferí greument / i el drac va morir molt dolçament.

Cavaller: -Anem princesa cap al castell / que ja us he salvat la pell.

Narrador: El cavaller Jordi i la princesa tornen a Rocafort, / on el poble celebra que el drac estigui ben mort. (Track 2)

On el ferotge drac reposa, / hi creix cada dia una rosa. (Track 2)

Sant Jordi amb cura la recull / i la dona a la princesa amb orgull.

El rei va ordenar que el 23 d’abril fos festa, / per recordar sempre aquesta gran gesta.

Al cavaller Sant Jordi, de Catalunya van fer patró, / això sí que va ser una “Operación Triunfo” i no allò de la televisió.

I encara avui Sant Jordi, aquell valent cavaller, / ens ajuda a evitar el mal i a fer el bé. (Track 5)

En memòria d’aquell cavaller, / avui ho celebrem al carrer

Però sense dracs, llances, canons ni bufetades... / Sinó amb llibres, roses i petons, per a les persones estimades.

(Versió del Virus de Nèspola per a l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara)