Rodolinització de la llegenda de Sant Jordi
(Música: Tubular bells //Mike Oldfield)
Track 1
Narrador: Heus aquí que...
Fa moooolt, mooolt de temps... / quan els ocells tenien dents...
i al lloc de Vilomara / no havien fet el pont encara...
Hi havia un poblet de bona mort, / anomenat Rocafort...
amb un castell emmurallat, / on regnava la pau i la felicitat. Track 1
Però vet aquí que un mal dia, / va venir un drac a trencar l’harmonia.
Els pagesos per salvar la pell, / es refugien dins del castell.
El drac quan surt de la cova, / es menja tot el que troba:
enciams, cebes i alls, / gossos, bous i cavalls.
Perquè el drac no faci tant de mal, / li donen cada dia un animal. Track1
I vet aquí que arriba el dia, / que no els en queda ni una cria
però el drac té tanta gana... / que es menjaria crua, una campana.
El poble desesperat demana al rei, / que hi posi de seguida remei.
Aleshores decideixen fer un sorteig, / i donar una innocent donzella al drac lleig. (El rei es treu una bossa)
Reina -Oh, i si toca a la nostra filla? / Ens quedarem sense pubilla!
Rei –Tranquil·la reina, que la nostra filla, / és més indigesta que una forquilla.
Reina -Ai, ai, quin cor més esverat que tinc, / sembla que enlloc d’un en tingui vint-i-cinc!.
Princesa -Mare, no patiu que no estic gens espantada, / encara no ha nascut el drac que em clavi queixalada!.
Narrador: No en vulgueu més de planys i tremolins, / les mares de les noies sentien la pena molt endins.
(Treuen un paper de la bossa, toca a una noia) Track 1
I les donzelles anaven a l’encontre del terrible drac, / que en un moment se les havia empassat. Track 1
Però, heus aquí que un bon dia... / a la filla del rei toca la loteria.
(Treuen un paper de la bossa, toca a la princesa) Track 1
Reina –Oh! No!, la meva filla no! / Això pel meu cor no pot ser bo!
Rei -No potser, no!, quina gran estupidesa! / Rocafort es quedarà sense princesa!
Reina -No la deixaré pas marxar / sense que s’emporti un entrepà!.
Princesa -Mare estimada, deixeu-me partir / que aquest és el meu destí.
Rei i Reina -Ai, ai, ai pobres de nosaltres, / no guanyem per desastres!.
Narrador: Però heus aquí que un valent soldat / s’ofereix per plantar cara al drac.
Soldat –Senyors! no us preocupeu que jo defensaré la princesa / i em menjaré el drac amb maionesa!.
Narrador: A l’encontre del drac surt el soldat, / ben armat i pentinat.
Però quan veu el drac de ben a prop... / surt corrents al galop. Track1
Soldat -De bona gana daria la vida per vós princesa, / però ara recordo que m’he deixat la cuina encesa .
Princesa – Vatua l’olla! Un soldat que el meu pare té, / i resulta que és el cuiner!. Track 1
Narrador: La princesa, resignada i plena de coratge, / surt a l’encontre de la fera salvatge.
El drac quan veu la princesa gentil, / es llepa els ullals de marfil.
Però també la veu un cavaller, / que a més de guapo... era solter.
Cavaller –Hola, formosa donzella, on aneu? / Tota sola i a peu!
Princesa -A l'encontre del drac ferotge, / més puntual que un rellotge.
Cavaller -No tingueu por princesa, / que jo...no tinc cap cuina encesa.
Narrador: Jordi es deia el cavaller, / (i ja hem dit que era solter).
Féu enretirar la gentil princesa... / i va plantar cara al drac amb fermesa.
Track 2 (lluita del jordi i el drac)
Amb l’espasa el ferí greument / i el drac va morir molt dolçament.
Cavaller: -Anem princesa cap al castell / que ja us he salvat la pell.
Narrador: El cavaller Jordi i la princesa tornen a Rocafort, /
on el poble celebra que el drac estigui ben mort. Track 2
On el ferotge drac reposa, / hi creix cada dia una rosa. Track 2
Sant Jordi amb cura la recull / i la dóna a la princesa amb orgull.
El rei va ordenar que el 23 d’abril fos festa, / per recordar sempre aquesta gran gesta.
Al cavaller Sant Jordi, de Catalunya van fer patró, / això sí que va ser una “Operación Triunfo” i no lo de la televisió.
I encara avui Sant Jordi, aquell valent cavaller, / ens ajuda a evitar el mal i a fer el bé.
Track 5
En memòria d’aquell cavaller, / avui ho celebrem al carrer
Però sense dracs, llances, canons ni bufetades... / Sinó amb llibres, roses i petons, per a les persones estimades.
(Versió del Virus de Nèspola per a l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara)